El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres la nova Llei de Cambres, una reivindicació històrica de les 13 Cambres de Comerç catalanes que posa fi a més d’una dècada sense una normativa autonòmica adaptada a la realitat del sistema cameral català, tot redefinint-les de nou i dotant-les de plena seguretat jurídica. La nova Llei […] El Parlament de Catalunya aprova la Llei de Cambres és un article de EbreDigital.cat.
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres la nova Llei de Cambres, una reivindicació històrica de les 13 Cambres de Comerç catalanes que posa fi a més d’una dècada sense una normativa autonòmica adaptada a la realitat del sistema cameral català, tot redefinint-les de nou i dotant-les de plena seguretat jurídica.. La nova Llei de Cambres permetrà, en primer lloc, adaptar la normativa catalana a la Llei bàsica estatal de Cambres de Comerç del 2014. Des d’aquell any, Catalunya havia estat una de les poques comunitats autònomes sense una llei cameral actualitzada i s’estava regint per una regulació anterior, que havia quedat obsoleta, el que afectava negativament el funcionament de les Cambres de Comerç.. L’aprovació de la norma culmina un procés iniciat per les Cambres amb la redacció de la Proposició de llei i una llarga interlocució, primer amb els agents socials, després amb el Govern de la Generalitat de Catalunya i finalment amb els grups parlamentaris, amb l’objectiu d’aconseguir una proposta dialogada i de consens per garantir que el text superés tots els tràmits per convertir-se en llei.. Després d’aconseguir tots els suports, la Proposició de Llei de Cambres va ser registrada al Parlament de Catalunya, tramitada pel procediment d’urgència i presentada al Ple per part dels grups parlamentaris del PSC-Units per Avançar, Junts, Esquerra Republicana de Catalunya i el Partit Popular de Catalunya. El Ple ha donat llum verda definitiva a la Llei de Cambres després de l’aval unànime del Consell de Garanties Estatutàries, el dictamen del qual considera el contingut de la Proposició de llei conforme a l’Estatut i la Constitució i , en concret, els preceptes relatius a la composició dels òrgans de govern de les Cambres de Comerç, el seu rol de representació i participació institucional respecte dels interessos generals que els hi són propis i les seves funcions de participació i col·laboració en matèria de formació professional.. Una llei adaptada a la realitat de les Cambres. La Llei reconeix i ordena quatre grans àmbits on actuen les Cambres de Comerç: la representació dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació; la col·laboració amb les administracions; la prestació de serveis a les empreses i el foment del català. 2. En l’àmbit institucional, la Llei reforça la funció de representació dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació. També consolida un model de governança basat en la pluralitat i la participació ponderada dels diferents sectors econòmics, les organitzacions empresarials i les empreses compromeses amb l’activitat cameral.. La norma regula igualment la participació de les Cambres en aquells organismes de les administracions públiques on calgui garantir la presència dels interessos generals de l’economia. Al mateix temps, els reconeix capacitat per promoure nous espais de representació i participació mitjançant les figures jurídiques previstes a la normativa.. Un dels aspectes més rellevants de la llei és la millora de l’actual model de finançament per a l’exercici de les funcions públiques i institucionals de les Cambres de Comerç, fet que permetrà desenvolupar aquestes finalitats camerals essencials amb major solidesa i continuïtat.. En concret, el Govern i les Cambres, en el termini de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor de la Llei, han de subscriure un conveni pluriennal de tres anys i la Generalitat ha de preveure anualment una partida específica per a les Cambres, amb una implantació progressiva del finançament durant els tres anys: 3 milions d’euros el primer any, 5 milions el segon any i 7 milions el tercer any.. Impuls a la col·laboració publicoprivada. Una altra de les grans novetats principals que introdueix la llei és la nova configuració dels Plans Camerals, un instrument que permetrà articular de manera més coordinada i eficient la col·laboració entre les Cambres i les administracions públiques. A través d’aquests plans, les Cambres podran identificar les necessitats prioritàries de l’economia de cada territori i del conjunt de Catalunya, proposar objectius de desenvolupament econòmic i plantejar actuacions específiques per assolir-los. La seva execució es negociarà amb les administracions públiques competents, incloent-hi els seus mecanismes de finançament.. La norma també defineix amb més precisió la participació de les Cambres en àmbits com els estudis econòmics, les enquestes empresarials, la promoció econòmica o el desenvolupament de l’FP, reforçant així la col·laboració entre el sector públic i el sector empresarial. A més, s’estableix un marc més clar per a les relacions entre el Consell General de Cambres de Catalunya i les Cambres territorials, tant pel que fa a la governança com al finançament dels projectes compartits.. La prestació de serveis a les empreses continua sent una de les funcions essencials de les Cambres, tant per mantenir la proximitat amb el teixit productiu com per disposar d’una font complementària d’ingressos. En aquest sentit, la nova norma estableix amb claredat les condicions en què aquests serveis s’han de desenvolupar, garantint en tot moment el respecte als principis de lliure competència i evitant qualsevol distorsió en relació amb els altres operadors presents al mercat. 3. Avenços en transparència, rendició de comptes i bon govern. La Llei incorpora també importants avenços en matèria de transparència i governança pel que fa a la informació relativa a subvencions rebudes, convenis, contractació, polítiques d’igualtat i retribucions. Així mateix, es defineixen els continguts mínims que hauran d’incloure els codis de conducta de les Cambres, reforçant els mecanismes de bon govern i rendició de comptes.. Finalment, la norma també regula la instrumentació de les subvencions per a l’exercici de les tasques institucionals.. Una eina per reforçar la competitivitat de Catalunya. Amb l’aprovació de la Llei de Cambres, Catalunya disposa finalment d’un marc legal modern i adaptat a la realitat actual del seu sistema cameral. La norma reforça el paper de les Cambres com a institucions de representació econòmica, col·laboració amb les administracions i suport al teixit empresarial, alhora que consolida els mecanismes de transparència i eficiència.. Les Cambres de Comerç de Catalunya valoren molt positivament l’aprovació d’aquesta Llei, que ha estat possible gràcies a l’ampli consens institucional, polític i empresarial assolit durant la seva tramitació, i que ha de contribuir a millorar la competitivitat i el progrés econòmic territorial del conjunt del país.. El Parlament de Catalunya aprova la Llei de Cambres és un article de EbreDigital.cat.
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres la nova Llei de Cambres, una reivindicació històrica de les 13 Cambres de Comerç catalanes que posa fi a més d’una dècada sense una normativa autonòmica adaptada a la realitat del sistema cameral català, tot redefinint-les de nou i dotant-les de plena seguretat jurídica.. La nova Llei de Cambres permetrà, en primer lloc, adaptar la normativa catalana a la Llei bàsica estatal de Cambres de Comerç del 2014. Des d’aquell any, Catalunya havia estat una de les poques comunitats autònomes sense una llei cameral actualitzada i s’estava regint per una regulació anterior, que havia quedat obsoleta, el que afectava negativament el funcionament de les Cambres de Comerç.. L’aprovació de la norma culmina un procés iniciat per les Cambres amb la redacció de la Proposició de llei i una llarga interlocució, primer amb els agents socials, després amb el Govern de la Generalitat de Catalunya i finalment amb els grups parlamentaris, amb l’objectiu d’aconseguir una proposta dialogada i de consens per garantir que el text superés tots els tràmits per convertir-se en llei.. Després d’aconseguir tots els suports, la Proposició de Llei de Cambres va ser registrada al Parlament de Catalunya, tramitada pel procediment d’urgència i presentada al Ple per part dels grups parlamentaris del PSC-Units per Avançar, Junts, Esquerra Republicana de Catalunya i el Partit Popular de Catalunya. El Ple ha donat llum verda definitiva a la Llei de Cambres després de l’aval unànime del Consell de Garanties Estatutàries, el dictamen del qual considera el contingut de la Proposició de llei conforme a l’Estatut i la Constitució i , en concret, els preceptes relatius a la composició dels òrgans de govern de les Cambres de Comerç, el seu rol de representació i participació institucional respecte dels interessos generals que els hi són propis i les seves funcions de participació i col·laboració en matèria de formació professional.. Una llei adaptada a la realitat de les Cambres. La Llei reconeix i ordena quatre grans àmbits on actuen les Cambres de Comerç: la representació dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació; la col·laboració amb les administracions; la prestació de serveis a les empreses i el foment del català. 2. En l’àmbit institucional, la Llei reforça la funció de representació dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació. També consolida un model de governança basat en la pluralitat i la participació ponderada dels diferents sectors econòmics, les organitzacions empresarials i les empreses compromeses amb l’activitat cameral.. La norma regula igualment la participació de les Cambres en aquells organismes de les administracions públiques on calgui garantir la presència dels interessos generals de l’economia. Al mateix temps, els reconeix capacitat per promoure nous espais de representació i participació mitjançant les figures jurídiques previstes a la normativa.. Un dels aspectes més rellevants de la llei és la millora de l’actual model de finançament per a l’exercici de les funcions públiques i institucionals de les Cambres de Comerç, fet que permetrà desenvolupar aquestes finalitats camerals essencials amb major solidesa i continuïtat.. En concret, el Govern i les Cambres, en el termini de sis mesos a comptar de l’entrada en vigor de la Llei, han de subscriure un conveni pluriennal de tres anys i la Generalitat ha de preveure anualment una partida específica per a les Cambres, amb una implantació progressiva del finançament durant els tres anys: 3 milions d’euros el primer any, 5 milions el segon any i 7 milions el tercer any.. Impuls a la col·laboració publicoprivada. Una altra de les grans novetats principals que introdueix la llei és la nova configuració dels Plans Camerals, un instrument que permetrà articular de manera més coordinada i eficient la col·laboració entre les Cambres i les administracions públiques. A través d’aquests plans, les Cambres podran identificar les necessitats prioritàries de l’economia de cada territori i del conjunt de Catalunya, proposar objectius de desenvolupament econòmic i plantejar actuacions específiques per assolir-los. La seva execució es negociarà amb les administracions públiques competents, incloent-hi els seus mecanismes de finançament.. La norma també defineix amb més precisió la participació de les Cambres en àmbits com els estudis econòmics, les enquestes empresarials, la promoció econòmica o el desenvolupament de l’FP, reforçant així la col·laboració entre el sector públic i el sector empresarial. A més, s’estableix un marc més clar per a les relacions entre el Consell General de Cambres de Catalunya i les Cambres territorials, tant pel que fa a la governança com al finançament dels projectes compartits.. La prestació de serveis a les empreses continua sent una de les funcions essencials de les Cambres, tant per mantenir la proximitat amb el teixit productiu com per disposar d’una font complementària d’ingressos. En aquest sentit, la nova norma estableix amb claredat les condicions en què aquests serveis s’han de desenvolupar, garantint en tot moment el respecte als principis de lliure competència i evitant qualsevol distorsió en relació amb els altres operadors presents al mercat. 3. Avenços en transparència, rendició de comptes i bon govern. La Llei incorpora també importants avenços en matèria de transparència i governança pel que fa a la informació relativa a subvencions rebudes, convenis, contractació, polítiques d’igualtat i retribucions. Així mateix, es defineixen els continguts mínims que hauran d’incloure els codis de conducta de les Cambres, reforçant els mecanismes de bon govern i rendició de comptes.. Finalment, la norma també regula la instrumentació de les subvencions per a l’exercici de les tasques institucionals.. Una eina per reforçar la competitivitat de Catalunya. Amb l’aprovació de la Llei de Cambres, Catalunya disposa finalment d’un marc legal modern i adaptat a la realitat actual del seu sistema cameral. La norma reforça el paper de les Cambres com a institucions de representació econòmica, col·laboració amb les administracions i suport al teixit empresarial, alhora que consolida els mecanismes de transparència i eficiència.. Les Cambres de Comerç de Catalunya valoren molt positivament l’aprovació d’aquesta Llei, que ha estat possible gràcies a l’ampli consens institucional, polític i empresarial assolit durant la seva tramitació, i que ha de contribuir a millorar la competitivitat i el progrés econòmic territorial del conjunt del país.. El Parlament de Catalunya aprova la Llei de Cambres és un article de EbreDigital.cat.