Una representació dels 44 Grups d’Acció Local Pesquera (GALP) d’Espanya ha comparegut avui davant la Comissió de Pesca del Senat, la primera comissió dedicada en exclusiva a la pesca de la història de la cambra, presidida per Carmen Belén López Zapata. La compareixença, sol·licitada després de la ronda de reunions que els GALP van mantenir […] Els GALP demanen al Senat evitar que els ajuts comunitaris a la pesca «deixin de ser un dret i passin a ser una loteria» és un article de EbreDigital.cat.
Una representació dels 44 Grups d’Acció Local Pesquera (GALP) d’Espanya ha comparegut avui davant la Comissió de Pesca del Senat, la primera comissió dedicada en exclusiva a la pesca de la història de la cambra, presidida per Carmen Belén López Zapata. La compareixença, sol·licitada després de la ronda de reunions que els GALP van mantenir el 9 de juny amb tots els portaveus de la Comissió, s’ha desenvolupat en una única intervenció conjunta: Joan Alginet, gerent del GALP Mar de l’Ebre, ha obert des del Mediterrani, i Laura Nieto, gerent del GALP Ría de Pontevedra, ha continuat des de l’Atlàntic i les Canàries, amb un mateix missatge acordat pels 44 territoris.. Un dret que pot convertir-se en una loteria. Els GALP han explicat que la proposta de la Comissió Europea per al Marc Financer Plurianual 2028-2034 redueix de 52 a 16 els programes i fon en un únic fons la cohesió, l’agricultura, el desenvolupament rural i la pesca, de manera que el FEMPA desapareix com a instrument propi. El reglament pesquer que l’acompanya manté el LEADER rural com a mesura obligatòria, però deixa l’equivalent pesquer com a clàusula potestativa: els Estats «podran» aplicar-lo, no «hauran». «El que avui és un dret, demà seria una loteria», ha resumit Alginet.. Alginet ha estat especialment crític amb el paper de la Comissió: «En això la Comissió Europea no està simplificant, està renunciant. Una política comuna no pot executar-se amb instruments a la carta de cada Estat». I ha alertat d’un segon efecte per a Espanya: si la pesca passa a un fons únic amb taxes de cofinançament modulades segons la categoria de desenvolupament de cada regió, «el mateix projecte d’una confraria rebrà una ajuda europea diferent segons a quina costa estigui amarrada la barca».. «La nostra feina -ha afegit- no és venir al Senat a reivindicar obvietats. La nostra feina és al moll, i si avui l’hem deixat un dia és perquè el que es decideix els pròxims mesos pot fer que d’aquí a dos anys aquell moll ja no tingui ningú que l’acompanyi. Els nostres pobles, sense una comunitat marítima forta, perden la seva identitat».. Les comunitats autònomes, peça imprescindible. Els GALP han recordat que avui són les comunitats autònomes, com a organismes intermedis del FEMPA, les que seleccionen els grups, aproven les estratègies, convoquen les ajudes i cofinancen el 30 % de cada expedient. «El DLP pesquer ha funcionat amb les tres administracions alineades: Europa fixa el marc, l’Estat el programa, la comunitat el gestiona i el territori l’executa», ha dit Alginet, que ha demanat a la cambra de representació territorial que exigeixi que el futur Pla Nacional i Regional «no es negociï d’esquena a qui avui gestiona l’instrument».. «No és només el quant, sinó també el com». Laura Nieto ha centrat la seva intervenció en el valor del mètode: «El Desenvolupament Local Participatiu introdueix una cosa que no es pot substituir traslladant recursos a un fons comú: introdueix governança territorial». Ha destacat que en el període 2014-2020 els GALP van executar el 96 % dels fons previstos, la línia amb més execució de tot el fons europeu a Espanya, i que aquest resultat «no és casual: és conseqüència d’un model en què els projectes s’adapten al territori i els promotors reben acompanyament». Nieto s’ha detingut en les regions ultraperifèriques, on l’article 349 del Tractat reconeix la necessitat d’un tractament específic: «Si el nou fons converteix el DLP en potestatiu, seran aquests territoris, els més fràgils, els primers a caure».. Nieto ha deixar clar que «la cohesió territorial no consisteix a aplicar les mateixes solucions a tots els territoris. Consisteix a garantir que tots els territoris tinguin capacitat per trobar i aplicar les solucions que necessiten. Aquesta és la principal aportació del Desenvolupament Local Participatiu».. Els GALP demanen al Senat evitar que els ajuts comunitaris a la pesca «deixin de ser un dret i passin a ser una loteria» és un article de EbreDigital.cat.
Una representació dels 44 Grups d’Acció Local Pesquera (GALP) d’Espanya ha comparegut avui davant la Comissió de Pesca del Senat, la primera comissió dedicada en exclusiva a la pesca de la història de la cambra, presidida per Carmen Belén López Zapata. La compareixença, sol·licitada després de la ronda de reunions que els GALP van mantenir el 9 de juny amb tots els portaveus de la Comissió, s’ha desenvolupat en una única intervenció conjunta: Joan Alginet, gerent del GALP Mar de l’Ebre, ha obert des del Mediterrani, i Laura Nieto, gerent del GALP Ría de Pontevedra, ha continuat des de l’Atlàntic i les Canàries, amb un mateix missatge acordat pels 44 territoris.. Un dret que pot convertir-se en una loteria. Els GALP han explicat que la proposta de la Comissió Europea per al Marc Financer Plurianual 2028-2034 redueix de 52 a 16 els programes i fon en un únic fons la cohesió, l’agricultura, el desenvolupament rural i la pesca, de manera que el FEMPA desapareix com a instrument propi. El reglament pesquer que l’acompanya manté el LEADER rural com a mesura obligatòria, però deixa l’equivalent pesquer com a clàusula potestativa: els Estats «podran» aplicar-lo, no «hauran». «El que avui és un dret, demà seria una loteria», ha resumit Alginet.. Alginet ha estat especialment crític amb el paper de la Comissió: «En això la Comissió Europea no està simplificant, està renunciant. Una política comuna no pot executar-se amb instruments a la carta de cada Estat». I ha alertat d’un segon efecte per a Espanya: si la pesca passa a un fons únic amb taxes de cofinançament modulades segons la categoria de desenvolupament de cada regió, «el mateix projecte d’una confraria rebrà una ajuda europea diferent segons a quina costa estigui amarrada la barca».. «La nostra feina -ha afegit- no és venir al Senat a reivindicar obvietats. La nostra feina és al moll, i si avui l’hem deixat un dia és perquè el que es decideix els pròxims mesos pot fer que d’aquí a dos anys aquell moll ja no tingui ningú que l’acompanyi. Els nostres pobles, sense una comunitat marítima forta, perden la seva identitat».. Les comunitats autònomes, peça imprescindible. Els GALP han recordat que avui són les comunitats autònomes, com a organismes intermedis del FEMPA, les que seleccionen els grups, aproven les estratègies, convoquen les ajudes i cofinancen el 30 % de cada expedient. «El DLP pesquer ha funcionat amb les tres administracions alineades: Europa fixa el marc, l’Estat el programa, la comunitat el gestiona i el territori l’executa», ha dit Alginet, que ha demanat a la cambra de representació territorial que exigeixi que el futur Pla Nacional i Regional «no es negociï d’esquena a qui avui gestiona l’instrument».. «No és només el quant, sinó també el com». Laura Nieto ha centrat la seva intervenció en el valor del mètode: «El Desenvolupament Local Participatiu introdueix una cosa que no es pot substituir traslladant recursos a un fons comú: introdueix governança territorial». Ha destacat que en el període 2014-2020 els GALP van executar el 96 % dels fons previstos, la línia amb més execució de tot el fons europeu a Espanya, i que aquest resultat «no és casual: és conseqüència d’un model en què els projectes s’adapten al territori i els promotors reben acompanyament». Nieto s’ha detingut en les regions ultraperifèriques, on l’article 349 del Tractat reconeix la necessitat d’un tractament específic: «Si el nou fons converteix el DLP en potestatiu, seran aquests territoris, els més fràgils, els primers a caure».. Nieto ha deixar clar que «la cohesió territorial no consisteix a aplicar les mateixes solucions a tots els territoris. Consisteix a garantir que tots els territoris tinguin capacitat per trobar i aplicar les solucions que necessiten. Aquesta és la principal aportació del Desenvolupament Local Participatiu».. Els GALP demanen al Senat evitar que els ajuts comunitaris a la pesca «deixin de ser un dret i passin a ser una loteria» és un article de EbreDigital.cat.
