El Banc d’Espanya ha destacat la millora de l’accessibilitat financera a l’interior de Catalunya, impulsat pel desplegament d’ofibusos, tot i el context de tancament d’oficines i caixers automàtics. En una anàlisi sobre inclusió financera entre els anys 2021 i 2024, l’organisme destaca que el nombre de municipis i de persones sense accés presencial als serveis […] Els municipis sense serveis bancaris presencials es van reduir un 88% entre 2021 i 2024 a Catalunya és un article de EbreDigital.cat.
El Banc d’Espanya ha destacat la millora de l’accessibilitat financera a l’interior de Catalunya, impulsat pel desplegament d’ofibusos, tot i el context de tancament d’oficines i caixers automàtics. En una anàlisi sobre inclusió financera entre els anys 2021 i 2024, l’organisme destaca que el nombre de municipis i de persones sense accés presencial als serveis bancaris s’ha reduït més d’un 88%, fins a representar un 0,14% de la població i un 4% dels municipis. En el període analitzat, les localitats sense serveis presencials han passat de 322 a 38. D’altra banda, l’estudi detecta un elevat risc d’exclusió entre els migrants irregulars i insta a les entitats financeres a obrir comptes de pagament bàsics per impulsar la seva integració.. L’última edició de l’informe elaborat pel Banc d’Espanya mostra una millora de l’accés presencial als serveis bancaris en el conjunt d’Espanya d’entre 2021 i 2024.. La població sense accés a un punt presencial a la seva localitat ha baixat de l’1,4% al 0,9% a tot l’estat. La subgovernadora de l’ens, Soledad Núñez, ha destacat que s’han tancat sucursals i caixers on ja n’hi havia d’altres oberts i ha subratllat el paper positiu dels ‘ofibusos’. L’informe d’Inclusió Financera presentat aquest dimarts destaca que hi ha 1.166 vehicles que fan d’oficines portàtils més que el 2021, tot i que assenyala que el seu ús continua sent limitat.. A finals del 2024, 2.638 municipis, el 32,4% del total, no tenien accés presencial als serveis bancaris, el que suposa una reducció del 18,7% respecte al 2021. El 96% són localitats de menys de 500 habitants.. El territori català s’ha consolidat com la segona regió de l’estat amb més punts d’accés, amb 10.187 en total (+3,8% des de 2021) per l’augment dels mitjans alternatius com els ofibusos. Catalunya presenta una elevada capil·laritat amb només un 0,14% de la població i un 4% de municipis que no tenen caixers, oficines, ofibusos, agents o serveis a través de Correus. Entre 2021 i 2024, s’ha passat d’un 1,3% de la població sense accés presencial a serveis bancaris a un 0,14% del total. Pel que fa als municipis, en el mateix període, la millora ha estat notable, ja que hi havia 322 municipis sense accés a serveis bancaris presencials el 2021 i el 2024 s’havien reduït a 38 (-88%).. A més, el territori català s’ha consolidat com la segona regió de l’estat amb més punts d’accés, amb 10.187 en total (+3,8% des de 2021) per l’augment dels mitjans alternatius com els ofibusos. Si només es miren les oficines i caixers, la variació és negativa amb una caiguda del 3,21%: El 2024, la xarxa catalana representa el 15,4% dels serveis totals, enfront del 8,4% del 2021.. L’informe també analitza la inclusió financera de la població migrant i conclou població estrangera que no està regularitzada té “més dificultats per obrir comptes bancaris, cosa que els aboca a l’exclusió financera”. D’altra banda, l’informe també analitza la inclusió financera de la població migrant i conclou població estrangera que no està regularitzada té “més dificultats per obrir comptes bancaris, cosa que els aboca a l’exclusió financera”.. Per això, incideixen en la importància de facilitar l’obertura de comptes de pagament bàsic (CPB) o comptes adaptats a les necessitats dels migrants en situació irregular. “Per aconseguir-ho, les entitats poden aplicar pràctiques i dissenyar productes que els ajudin a mitigar els riscos normatius que s’enfronten amb l’obertura dels CPB a aquest col·lectiu”, assenyala l’informe.. El Banc d’Espanya afegeix que la resistència de les entitats financeres a obrir aquests comptes es deuen als riscos que assumeixen derivats de la normativa contra el blanqueig de capitals. El regulador afegeix que la resistència de les entitats financeres a obrir aquests comptes es deuen als riscos que assumeixen derivats de la normativa contra el blanqueig de capitals. “Operatives que redueixin aquests riscos podrien mitigar les reticències de les entitats”, apunta l’estudi.. El Banc d’Espanya assegura que “el foment de la bancarització dels immigrants en situació irregular requereix l’esforç col·lectiu de totes les parts implicades”. Una “bona i prometedora pràctica” serien els comptes de caràcter transitori i d’operació reduïda dirigits a facilitar la inserció dels migrants en situació irregular.. Els municipis sense serveis bancaris presencials es van reduir un 88% entre 2021 i 2024 a Catalunya és un article de EbreDigital.cat.
El Banc d’Espanya ha destacat la millora de l’accessibilitat financera a l’interior de Catalunya, impulsat pel desplegament d’ofibusos, tot i el context de tancament d’oficines i caixers automàtics. En una anàlisi sobre inclusió financera entre els anys 2021 i 2024, l’organisme destaca que el nombre de municipis i de persones sense accés presencial als serveis bancaris s’ha reduït més d’un 88%, fins a representar un 0,14% de la població i un 4% dels municipis. En el període analitzat, les localitats sense serveis presencials han passat de 322 a 38. D’altra banda, l’estudi detecta un elevat risc d’exclusió entre els migrants irregulars i insta a les entitats financeres a obrir comptes de pagament bàsics per impulsar la seva integració.. L’última edició de l’informe elaborat pel Banc d’Espanya mostra una millora de l’accés presencial als serveis bancaris en el conjunt d’Espanya d’entre 2021 i 2024.. La població sense accés a un punt presencial a la seva localitat ha baixat de l’1,4% al 0,9% a tot l’estat. La subgovernadora de l’ens, Soledad Núñez, ha destacat que s’han tancat sucursals i caixers on ja n’hi havia d’altres oberts i ha subratllat el paper positiu dels ‘ofibusos’. L’informe d’Inclusió Financera presentat aquest dimarts destaca que hi ha 1.166 vehicles que fan d’oficines portàtils més que el 2021, tot i que assenyala que el seu ús continua sent limitat.. A finals del 2024, 2.638 municipis, el 32,4% del total, no tenien accés presencial als serveis bancaris, el que suposa una reducció del 18,7% respecte al 2021. El 96% són localitats de menys de 500 habitants.. El territori català s’ha consolidat com la segona regió de l’estat amb més punts d’accés, amb 10.187 en total (+3,8% des de 2021) per l’augment dels mitjans alternatius com els ofibusos. Catalunya presenta una elevada capil·laritat amb només un 0,14% de la població i un 4% de municipis que no tenen caixers, oficines, ofibusos, agents o serveis a través de Correus. Entre 2021 i 2024, s’ha passat d’un 1,3% de la població sense accés presencial a serveis bancaris a un 0,14% del total. Pel que fa als municipis, en el mateix període, la millora ha estat notable, ja que hi havia 322 municipis sense accés a serveis bancaris presencials el 2021 i el 2024 s’havien reduït a 38 (-88%).. A més, el territori català s’ha consolidat com la segona regió de l’estat amb més punts d’accés, amb 10.187 en total (+3,8% des de 2021) per l’augment dels mitjans alternatius com els ofibusos. Si només es miren les oficines i caixers, la variació és negativa amb una caiguda del 3,21%: El 2024, la xarxa catalana representa el 15,4% dels serveis totals, enfront del 8,4% del 2021.. L’informe també analitza la inclusió financera de la població migrant i conclou població estrangera que no està regularitzada té “més dificultats per obrir comptes bancaris, cosa que els aboca a l’exclusió financera”. D’altra banda, l’informe també analitza la inclusió financera de la població migrant i conclou població estrangera que no està regularitzada té “més dificultats per obrir comptes bancaris, cosa que els aboca a l’exclusió financera”.. Per això, incideixen en la importància de facilitar l’obertura de comptes de pagament bàsic (CPB) o comptes adaptats a les necessitats dels migrants en situació irregular. “Per aconseguir-ho, les entitats poden aplicar pràctiques i dissenyar productes que els ajudin a mitigar els riscos normatius que s’enfronten amb l’obertura dels CPB a aquest col·lectiu”, assenyala l’informe.. El Banc d’Espanya afegeix que la resistència de les entitats financeres a obrir aquests comptes es deuen als riscos que assumeixen derivats de la normativa contra el blanqueig de capitals. El regulador afegeix que la resistència de les entitats financeres a obrir aquests comptes es deuen als riscos que assumeixen derivats de la normativa contra el blanqueig de capitals. “Operatives que redueixin aquests riscos podrien mitigar les reticències de les entitats”, apunta l’estudi.. El Banc d’Espanya assegura que “el foment de la bancarització dels immigrants en situació irregular requereix l’esforç col·lectiu de totes les parts implicades”. Una “bona i prometedora pràctica” serien els comptes de caràcter transitori i d’operació reduïda dirigits a facilitar la inserció dels migrants en situació irregular.. Els municipis sense serveis bancaris presencials es van reduir un 88% entre 2021 i 2024 a Catalunya és un article de EbreDigital.cat.