Tretze són les edicions del festival Figueres Es Mou que la cooperativa Agitart ha imaginat per a la ciutat. Marià Llop, que enguany comparteix codirecció amb Georgina Avilés, té la certesa que aquest festival de dansa viu la plena adolescència: «Fer-nos grans ho prenem com un procés que vivim en comunitat perquè aquest és l’esperit: madurar en comunitat». Així, aquest viatge, que mourà una vuitantena de ballarins que ocuparan l’espai públic des d’aquest dijous 2 de juliol fins diumenge, es traduirà amb disset propostes, quinze d’elles espectacles arribats des de França, d’arreu de Catalunya i la resta de l’Estat. Per fer-ho possible, Agitart comparteix complicitat amb un munt de col·laboradors començant pels més propers com el mateix Ajuntament de Figueres, que ha refermat la confiança; la biblioteca Fages de Climent; Figueres a Escena o el cineclub Diòptria. També altres d’àmbit nacional com A Cielo Abierto, la xarxa de Festivals de Dansa Contemporània en Espais No Convencionals. És un recorregut «per anar fent junts» que s’augura llarg encara, com va refermar l’alcalde Jordi Masquef durant la presentació, incidint en el fet de la gratuïtat de bona part de les propostes que «permet apropar la cultura a tots els públics, socialitzar-la».
Tretze són les edicions del festival Figueres Es Mou que la cooperativa Agitart ha imaginat per a la ciutat. Marià Llop, que enguany comparteix codirecció amb Georgina Avilés, té la certesa que aquest festival de dansa viu la plena adolescència: «Fer-nos grans ho prenem com un procés que vivim en comunitat perquè aquest és l’esperit: madurar en comunitat». Així, aquest viatge, que mourà una vuitantena de ballarins que ocuparan l’espai públic des d’aquest dijous 2 de juliol fins diumenge, es traduirà amb disset propostes, quinze d’elles espectacles arribats des de França, d’arreu de Catalunya i la resta de l’Estat. Per fer-ho possible, Agitart comparteix complicitat amb un munt de col·laboradors començant pels més propers com el mateix Ajuntament de Figueres, que ha refermat la confiança; la biblioteca Fages de Climent; Figueres a Escena o el cineclub Diòptria. També altres d’àmbit nacional com A Cielo Abierto, la xarxa de Festivals de Dansa Contemporània en Espais No Convencionals. És un recorregut «per anar fent junts» que s’augura llarg encara, com va refermar l’alcalde Jordi Masquef durant la presentació, incidint en el fet de la gratuïtat de bona part de les propostes que «permet apropar la cultura a tots els públics, socialitzar-la».
Tretze són les edicions del festival Figueres Es Mou que la cooperativa Agitart ha imaginat per a la ciutat. Marià Llop, que enguany comparteix codirecció amb Georgina Avilés, té la certesa que aquest festival de dansa viu la plena adolescència: «Fer-nos grans ho prenem com un procés que vivim en comunitat perquè aquest és l’esperit: madurar en comunitat». Així, aquest viatge, que mourà una vuitantena de ballarins que ocuparan l’espai públic des d’aquest dijous 2 de juliol fins diumenge, es traduirà amb disset propostes, quinze d’elles espectacles arribats des de França, d’arreu de Catalunya i la resta de l’Estat. Per fer-ho possible, Agitart comparteix complicitat amb un munt de col·laboradors començant pels més propers com el mateix Ajuntament de Figueres, que ha refermat la confiança; la biblioteca Fages de Climent; Figueres a Escena o el cineclub Diòptria. També altres d’àmbit nacional com A Cielo Abierto, la xarxa de Festivals de Dansa Contemporània en Espais No Convencionals. És un recorregut «per anar fent junts» que s’augura llarg encara, com va refermar l’alcalde Jordi Masquef durant la presentació, incidint en el fet de la gratuïtat de bona part de les propostes que «permet apropar la cultura a tots els públics, socialitzar-la».El festival recupera l’espai del Parc de les Aigües amb tres muntatges de circ contemporaniEn aquest procés de madurar, Agitart té una especial sensibilitat per copsar la realitat que ens envolta i fer que les seves propostes interpel·lin a tothom sigui des de l’escenari com des de la platea. Un bon exemple el posarà la companyia francesa Adhok que a Figueres presenta l’espectacle Sortida d’emergència protagonitzat «per set intèrprets d’entre 60 i 80 anys que, per error, surten per la porta d’emergència d’una residència de gent gran i passejant pels carrers els passen moltes coses», descriu Georgina Avilés emocionada de dur aquest muntatge que reflexiona sobre què significa fer-se gran i «investiga les pors i els tresors de la vellesa». «Des que el vam veure el 2018 al Festival de Tàrrega ens va robar el cor i sempre estàvem pendents de dur-lo, fins ara». No serà l’única proposta d’aquest caire perquè, dins la col·laboració amb Figueres a Escena i els projectes comunitaris, han programat La Cote Follecinc, una companyia francesa-catalana «que explora la memòria, l’oblit i el pas del temps a través de porters acrobàtics i dansa». Avilés avança que cinc dones figuerenques, d’entre 71 i 74 anys, formaran part del muntatge que es veurà a la plaça Josep Pla, divendres. La regidora de Cultura, Mariona Seguranyes, destaca «la importància de la dansa al carrer, dirigida a la comunitat, però també la dansa com un element curatiu», així com la saviesa d’Agitart programant espectacles «que posen la mirada en la gent gran».’Baunsbak’, d’Elvi Balboa, es podrà veure dissabte tarda a la plaça de l’Ajuntament. / Manuel G. Vice
