Coincidint amb els quaranta anys de la creació del Grup 69 i els cinquanta de la inauguració del Teatre-Museu Dalí, l’associació Amics dels Museus Dalí i l’agrupació cultural Atenea van reunir, la setmana passada al Cercle Sport Figuerenc, a quatre dels cinc integrants que encara queden -Daniel Lleixà, Josep Ministral, Ricard Ansón i Lluís Roura- per repassar algunes de les experiències compartides, entre elles l’homenatge a Dalí, també amb Ramon Pujolboira, qui va morir fa cinc anys, i a qui qualificaren de «l’ànima i el cervell del grup».
Coincidint amb els quaranta anys de la creació del Grup 69 i els cinquanta de la inauguració del Teatre-Museu Dalí, l’associació Amics dels Museus Dalí i l’agrupació cultural Atenea van reunir, la setmana passada al Cercle Sport Figuerenc, a quatre dels cinc integrants que encara queden -Daniel Lleixà, Josep Ministral, Ricard Ansón i Lluís Roura- per repassar algunes de les experiències compartides, entre elles l’homenatge a Dalí, també amb Ramon Pujolboira, qui va morir fa cinc anys, i a qui qualificaren de «l’ànima i el cervell del grup».
Coincidint amb els quaranta anys de la creació del Grup 69 i els cinquanta de la inauguració del Teatre-Museu Dalí, l’associació Amics dels Museus Dalí i l’agrupació cultural Atenea van reunir, la setmana passada al Cercle Sport Figuerenc, a quatre dels cinc integrants que encara queden -Daniel Lleixà, Josep Ministral, Ricard Ansón i Lluís Roura- per repassar algunes de les experiències compartides, entre elles l’homenatge a Dalí, també amb Ramon Pujolboira, qui va morir fa cinc anys, i a qui qualificaren de «l’ànima i el cervell del grup».. Per a Daniel Lleixà, allò que els va unir fa quatre dècades, a banda de la gastronomia, va ser «l’amistat» i el fet que «érem cinc pintors, cadascú amb un món molt personal i diferent». Segons ell, el Grup 69 «avui seria irrepetible perquè l’art contemporani és ego i nosaltres no n’hem tingut entre nosaltres, sempre hi ha hagut respecte». Si Josep Ministral va veure-hi «la necessitat de sortir de l’estudi», Lluís Roura va apuntar que «potser som els últims d’una generació d’anar al camp amb cavallet».. Referent a la creació del mural dedicat a Salvador Dalí, que actualment es preserva en versió mosaic a la plaça Vila d’Ordis i a l’espera que sigui il·luminat, van recordar com en un dinar al Port de la Selva van compondre aquell trencaclosques, amb «el cel abraçant-ho tot», com detallà Ricard Ansón, que «és el que ens va donar la percepció que érem un conjunt, que tenia un punt de modernitat». També la gran bastida muntada per Pedro Aldámiz i l’expectació generada que es va traduir l’últim dia amb la plaça plena a vessar. El secret va ser «la mateixa improvisació, les ganes de fer-ho i els col·laboradors que vam tenir». Allò, com posteriors projectes col·lectius, ho van fer sense cobrar. «Era un ambient fantàstic, ho vam disfrutar», va reconèixer Roura. També l’emoció de visitar, aquells dies, a un Dalí que «anava descalç i amb bigoti invertit».. A banda del periodista Jordi Jordà, que moderava la xerrada i que va viure de prop tots els avatars del Grup 69, donant-li cobertura mediàtica nacional, a la sala també hi era Agustí Planas, un dels grans promotors d’aquell homenatge a Dalí, com a president de l’associació Comercial L’Illa.