«L’Orient no és un lloc, l’Orient és la via mitjançant la qual les ànimes tornen a casa, a la realitat del que sempre han estat, malgrat que ho oblidessin o, fins i tot, ho temeren. El camí el marca una estrella: l’estrella en el front que distingeix als que busquen arribar al seu destí, sense por i amb obstinació». Així arrenca l’epíleg signat per l’editora Elisabet Riera que tanca la reedició de Viaje al Oriente de Hermann Hesse (1877-1962), la darrera aposta de WunderKammer dins la col·lecció que vertebra l’editorial. El text, traduït per Núria Molines de Galarza, es complementa amb l’epíleg de l’editor alemany Volker Michels, publicat l’any 2000, que il·lumina les interioritats de la història.
«L’Orient no és un lloc, l’Orient és la via mitjançant la qual les ànimes tornen a casa, a la realitat del que sempre han estat, malgrat que ho oblidessin o, fins i tot, ho temeren. El camí el marca una estrella: l’estrella en el front que distingeix als que busquen arribar al seu destí, sense por i amb obstinació». Així arrenca l’epíleg signat per l’editora Elisabet Riera que tanca la reedició de Viaje al Oriente de Hermann Hesse (1877-1962), la darrera aposta de WunderKammer dins la col·lecció que vertebra l’editorial. El text, traduït per Núria Molines de Galarza, es complementa amb l’epíleg de l’editor alemany Volker Michels, publicat l’any 2000, que il·lumina les interioritats de la història.
«L’Orient no és un lloc, l’Orient és la via mitjançant la qual les ànimes tornen a casa, a la realitat del que sempre han estat, malgrat que ho oblidessin o, fins i tot, ho temeren. El camí el marca una estrella: l’estrella en el front que distingeix als que busquen arribar al seu destí, sense por i amb obstinació». Així arrenca l’epíleg signat per l’editora Elisabet Riera que tanca la reedició de Viaje al Oriente de Hermann Hesse (1877-1962), la darrera aposta de WunderKammer dins la col·lecció que vertebra l’editorial. El text, traduït per Núria Molines de Galarza, es complementa amb l’epíleg de l’editor alemany Volker Michels, publicat l’any 2000, que il·lumina les interioritats de la història.. Quan un escolta el nom de Hermann Hesse, recorda títols com Demian, Siddhartha o El llop estepari, però no Viaje al Oriente (1932) que va escriure després de la Gran Guerra i en ple auge del nazisme, construint una al·legoria d’un món en desintegració, però sense pessimisme, apel·lant a l’esperança. Fervent pacifista, Hesse «va ser titllat de traïdor per la majoria dels seus contemporanis alemanys». Això no impedeix que el 1946 li atorguessin el Premi Nobel de Literatura i el 1955, el de la Pau dels llibreters alemanys, que va acceptar i agrair, però no va recollir.. Elisabet Riera recorda que Hesse va saber ben aviat que volia ser escriptor pagant el preu que fos, en aquest cas «viure al marge de les convencions socials, sostenir els ideals a contracorrent». Els personatges dels seus relats, afegeix Riera, són «avatars del seu jo», homes que «caminen per la vida sense fer cas ni tan sols a les lleis del temps i de l’espai, buscant senyals». «Vivia com escrivia», diu l’editora, «no li importava la societat sinó arribar al cor d’alguns individus en particular, animar-los a seguir el mateix destí, la seva missió». Viaje al Oriente és una advertència de què pot passar si un no segueix el camí que marca l’estrella. El relat arrenca amb el protagonista recordant un viatge de joventut fet amb un grup d’artistes, lamentant haver perdut la fe i la percepció màgica de la vida i el destí i demanant una segona oportunitat.
