Contenido de la entrada
Què s’hi podrà veure a l’actuació Una estona amb Joan Pera d’aquest diumenge a Llançà?. És un espectacle que és una estona per passar-ho bé i riure, mentre repassem la meva trajectòria. Un repàs que va de petit a gran, passant per les meves trobades amb el Paco Morán, el Woody Allen, la Mary Sampere o el Capri, i resumir una vida de teatre amb rialles i somriures.. Ja fa temps que roda amb aquest show.. Sí! Tot el que hi explico és veritat, potser una mica exagerat, però amb tants anys m’han passat i em continuen passant un munt de coses i amb el temps he anat renovant, posant i traient anècdotes. Sempre li busco un to divertit, amable i fent que la gent s’ho passi molt bé. Cal dir que no és res més que un retrobament amb la meva gent. Pensa que Llançà també va ser dels primers llocs on vaig anar a fer teatre i ara hi torno.. Està vinculat al poble de Llançà des de fa molts anys. De fet, el seu pare ja hi venia.. Hi vaig començar a venir d’estiueig amb cinc anys i, com dius, el meu pare ja hi venia. Va ser un dels promotors a Catalunya de la pesca submarina i aquí hi havíem pescat meros, llagostes… de tot una mica, tot i que ja fa molts anys d’això.. I el 2019, va fer-ne el pregó.. Cert. Llançà és un lloc que jo estimo moltíssim i que sempre vinc amb molta il·lusió, ja que també forma part de la meva història. Sempre m’han acollit molt bé i cada any hi acabo traient el cap.. Aquesta història personal amb el poble repercuteix d’alguna manera al repàs vital que fa a l’obra?. Per descomptat. Fa 45 anys que vaig venir aquí per primera vegada com a actor i hi vaig fer una funció que es deia El millor dependent del món. Pensa que he actuat a la plaça, al teatre i hi he fet el pregó.. Què és el que més li agrada quan es posa davant el seu públic?. El que més m’agrada és que hi hagi aquesta complicitat amb el públic. Surto i de seguida ja noto la complicitat perquè el públic és tan protagonista com jo mateix. Aquesta és la part més maca de la màgia del teatre, quan es crea aquesta comunicació entre espectadors i actors.. «Sempre tinc aquella inquietud de poder complir les expectatives que té el públic». Quan surt a l’escenari què sent després de tant temps?. Cada vegada que surto a l’escenari, i mira que fa anys que ho faig a diferents indrets de Catalunya, tinc aquella inquietud de poder complir les expectatives que té la gent. Tinc la responsabilitat de fer passar una bona estona a totes les persones que han tingut l’amabilitat de venir-me a veure.. Suposo que el públic també ve amb la predisposició de venir-lo a veure i saber que s’ho passaran bé, no?. Exacte! I això que no falli i que pugui complir aquesta expectativa que té la gent tan amable i tan generosa amb mi. Jo dec molt al públic de Catalunya, a aquesta predisposició i generositat de venir-me a veure. I que quedi clar que ho agraeixo moltíssim.. Hi ha un rumor que diu que les seves obres mai acaben de durar el que està previst, sinó que acaben durant més. És cert?. Totalment cert. El que estem fent no és una actuació tancada que aquest senyor surt a escena i fa una gran interpretació. Les meves obres són obres vives. La meva vida és una vivència teatral constant. Això fa que ens puguin passar coses totalment diferents cada vegada, i cada vegada el públic és diferent, i cada vegada sortiré i veuré aquelles persones que m’acompanyen. Jo faig la funció per tota aquesta gent, d’això en diuen improvisar, jo en dic que són pàgines viscudes en aquell moment.. Després de tot aquest temps als escenaris del país. Com veu la situació del teatre català?. Ara estem en un moment esplèndid com no havia passat mai. És veritat que tenim teatre català i en tenim molt, tot i que és evident que hi ha un moment de recés en la parla catalana. Jo fa molts anys que faig teatre català, ja quan a Barcelona se’n feia poquíssim. Ara, gràcies a Déu, el teatre i la cultura catalana està en un moment molt bo i hem de recolzar totes les iniciatives perquè això continuï i no s’espatlli.. Vostè és un actor que ha tocat totes les tecles: teatre, cinema, doblatge, televisió… On es sent més a gust?. Jo em sento més a gust quan surto al carrer i aquella persona que et trobes em diu: «Ei, l’altre dia vaig venir a veure’t al teatre», o «T’he vist a la tele», o «T’he sentit a la ràdio». M’agraden tots els vessants de l’actuació, però on soc més feliç és amb el teatre perquè el dia que jo vindré a Llançà serà una tarda meravellosa tant pel públic com per mi i serà en aquell moment. Quan faig televisió m’he d’esperar unes setmanes perquè surti, quan faig cinema m’he d’esperar dos anys … En canvi, en el teatre és en aquell instant que reps la resposta del públic.. «Ara he començat a rodar una sèrie per TV3 que es dirà Les vuit coses per fer abans de morir, i sempre que començo un projecte nou tinc la por de si me’n sortiré, però de moment ho vaig aconseguint». Hi ha una sèrie de personatges, com Mr. Bean, Woody Allen i una llarga llista, que els catalans no sabríem veure sense la seva veu de fons.. I també vaig fer Bola de Drac. El que va passar és que quan es va inaugurar TV3, que, per cert, la vaig inaugurar jo, va sorgir una televisió catalana amb pel·lícules que havien de ser doblades al català. En aquells moments érem molt pocs els que sabíem doblar i jo tinc l’orgull d’haver sigut un d’aquells pocs conjuntament amb en Pep Torrents, en Miquel Cors… De seguida, els primers que vam sortir vam quedar marcats i quan surt una pel·lícula m’identifiquen, perquè tinc una veu peculiar. A més, he tingut la sort de poder conèixer alguns dels actors que he doblat. Amb en Woody Allen, per exemple, ens hem anat veient a Barcelona, a Nova York… perquè va tenir l’amabilitat de voler-me conèixer. I sempre em diu el mateix i em fa gràcia perquè diu que jo soc més graciós que ell.. Hi ha una certa sensació que és una mica incombustible.. No, la veritat és que soc combustible. Els anys passen per tots. Ara m’adono que em faig gran, però com que sempre tinc feina no tinc temps de mirar-me si em faig gran. Ja m’ho miraré això, de moment si puc continuar fent funcions arreu no em faré gran.. És que el veiem sempre a tot arreu. Com es prepara?. Et seré sincer, patint. Ara he començat a rodar una sèrie per TV3 que es dirà Les vuit coses per fer abans de morir, i sempre que començo un projecte nou tinc la por de si me’n sortiré, però de moment ho vaig aconseguint. Això és el que em fa mantenir despert i amatent al que vingui.. De què anirà aquesta nova sèrie. De vuit coses que em fan fer. Suposo que ja es podrà veure a la tardor i em fa il·lusió perquè he de fer de mag, de pastor d’ovelles… i penso «com ho podré fer?», i ho acabo fent.. Més enllà de la sèrie. Quins projectes té previstos?. Tinc la sèrie, el retorn a Barcelona amb Un sogre de lloguer… i per l’altre setembre m’estan preparant una comèdia perquè l’empresa FOCUS, per la que sempre treballo, fa quaranta anys i farem alguna cosa especial. De moment tinc dos anys que no tinc temps d’anar al cel, només a la sèrie.
