El 6 de novembre de 1998, gairebé tres anys abans dels atemptats terroristes de l’11 de setembre del 2001, s’estrenava als Estats Units Estado de sitio, protagonitzada per Denzel Washington, Annette Bening i Bruce Willis, que en alguns aspectes sembla una premonició del que passaria. Després de la captura d’un presumpte terrorista islàmic per part de les forces de seguretat nord-americanes, una onada d’atemptats assola la ciutat de Nova York. En aquesta ficció ideològicament discutible, el Govern declara la llei marcial i els camps de futbol americà es converteixen en improvisades presons per a qualsevol musulmà sospitós de ser terrorista.
El 6 de novembre de 1998, gairebé tres anys abans dels atemptats terroristes de l’11 de setembre del 2001, s’estrenava als Estats Units Estado de sitio, protagonitzada per Denzel Washington, Annette Bening i Bruce Willis, que en alguns aspectes sembla una premonició del que passaria. Després de la captura d’un presumpte terrorista islàmic per part de les forces de seguretat nord-americanes, una onada d’atemptats assola la ciutat de Nova York. En aquesta ficció ideològicament discutible, el Govern declara la llei marcial i els camps de futbol americà es converteixen en improvisades presons per a qualsevol musulmà sospitós de ser terrorista.
El 6 de novembre de 1998, gairebé tres anys abans dels atemptats terroristes de l’11 de setembre del 2001, s’estrenava als Estats Units Estado de sitio, protagonitzada per Denzel Washington, Annette Bening i Bruce Willis, que en alguns aspectes sembla una premonició del que passaria. Després de la captura d’un presumpte terrorista islàmic per part de les forces de seguretat nord-americanes, una onada d’atemptats assola la ciutat de Nova York. En aquesta ficció ideològicament discutible, el Govern declara la llei marcial i els camps de futbol americà es converteixen en improvisades presons per a qualsevol musulmà sospitós de ser terrorista.. El cine inventa poques coses de la vida real, però té la virtut d’intuir-ne algunes. Els atemptats suïcides de l’11S perpetrats per gihadistes en territori nord-americà van canviar la manera d’entendre un tipus de guerra i la mentalitat del terrorista: ¿què es pot fer contra algú que és capaç d’immolar-se en vida, com per exemple els kamikazes japonesos de la Segona Guerra Mundial, llançant-se amb un avió contra les Torres Bessones novaiorqueses o qualsevol altre objectiu? El cine se’n va fer ressò.. El primer que va fer Hollywood va ser cancel·lar projectes i postergar uns films ja realitzats. Danys col·laterals, amb Schwarzenegger com a flagell de terroristes (en aquest cas colombians), tenia previst estrenar-se l’octubre del 2001, però la seva sortida va ser posposada fins al 2002 i es va eliminar l’escena del segrest d’un avió. En altres títols van desaparèixer les imatges de les Torres Bessones: el cas més notori és el del primer Spider-man, amb un tràiler llançat setmanes després dels atemptats incloïa els plans de l’home aranya atrapant un helicòpter amb la seva teranyina entre les dues torres.. Visió satírica. De com va canviar la visió que la indústria de l’espectacle tenia sobre el terrorista islàmic podrien parlar-ne el mateix Schwarzenegger i James Cameron, que van estudiar una seqüela de Mentiras arriesgadas (1994) concebuda amb una visió satírica del terrorisme fonamentalista. Però el projecte va quedar arxivat. Passat un temps prudencial, el cine es va bolcar en la reconstrucció d’aquells tràgics fets des de diferents perspectives: l’odissea dels bombers a World Trade Center (2005) d’Oliver Stone; la lluita dels terroristes i els passatgers de l’avió que es dirigia cap al Capitoli a United 93 (2006) de Paul Greengrass; l’anàlisi de les relacions de la família d’Ossama bin Laden i George Bush pare, i el profit polític que va treure Bush fill després dels atemptats de l’11S, al documental de Michael Moore Fahrenheit 9/11 (2004).. També van arribar visions des de fora. 11’09”01 – 11 de septiembre (2002) va reunir cineastes de diversos països en una sèrie de relats autònoms que van des dels esforços d’una mestra iraniana a explicar els atemptats als seus petits alumnes (dirigit per la iraniana Samira Makhmalbaf) fins a la carta que escriu un xilè establert a Londres establint paral·lelismes amb la dictadura de Pinochet (firmat per Ken Loach), passant per l’emotiva història d’un avi que no veu la llum a través de les finestres del seu pis fins que els avions xoquen amb les torres (realitzat per Sean Penn).. Lluny del maniqueisme. Un dels films més importants en aquest procés de reconversió del cine d’atemptats i terroristes és La noche más oscura (2012), gens maniqueista reconstrucció de les accions que van desembocar en l’operació que va acabar amb la vida d’Ossama bin Laden. La va dirigir Kathryn Bigelow, amb Jessica Chastain com l’agent especial que comanda l’operació, i no defuig en cap moment les tortures a què van ser sotmesos els presoners afganesos i les intrigues i interessos polítics. El mateix que havia fet Michael Winterbottom a Camino a Guantánamo (2006), ferotge diatriba contra la situació dels islamistes empresonats a la base cubana després dels atemptats, amb quatre amics britànico-pakistanesos que van assistir a un casament, van ser confosos per terroristes i van acabar a Guantánamo. Paul Schrader també es va fer ressò d’aquests processos d’humiliació i deshumanització perpetrats pels soldats nord-americans a El contador de cartas (2021).. La sàtira sobre el terrorista s’ha vist amb comptagotes. Riz Admed, un dels joves detinguts de Camino a Guantánamo, va interpretar en la comèdia negra Fourlions (2010), de Chris Morris, un musulmà radical de nacionalitat anglesa que crea una cèl·lula i rep entrenament mujahidí. Però són casos aïllats.. En el context del gihadisme francès, els tractaments han buscat mirar de defugir l’estereotip de què el cine de Hollywood no s’ha desprès: El jove Ahmed (2019), dels germans Dardenne, explora el conflicte que es produeix en un adolescent quan entren en col·lisió els ensenyaments del seu imam i els plaers mundans. La història es va repetir a França amb Objetivo: París (2015), un film sobre un periodista d’origen musulmà que s’infiltra en una cèl·lula gihadista: l’estrena va ser cancel·lada després dels atemptats a París del novembre del 2015.
