El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha encapçalat aquest migdia l’acte en record de les víctimes i combatents de la batalla de l’Ebre. Es tracta d’una commemoració que se celebra anualment al Memorial de les Camposines, situat a la Fatarella. Cada any s’afegeixen noms de morts i desapareguts durant el conflicte a les plaques d’homenatge que cobreixen l’espai. “La reparació és un deure democràtic, recordar les ferides íntimament és important, però aquest llegat ha de continuar també a l’espai públic i a les noves generacions“, ha afirmat el conseller. I ha afegit que la democràcia “cal defensar-la cada dia”. Espadaler també ha aprofitat per assenyalar que el Govern treballa per remetre al Parlament la llei de memòria democràtica, que va decaure en el decurs del final del tràmit parlamentari en l’última legislatura.
La Magda García, veïna de Viladecans, explica la seva història familiar vinculada al seu pare i la batalla de l’Ebre i subratlla la importància de no oblidar. La Roser Gelada explica la seva història familiar vinculada al seu avi i apunta que s’ha parlat poc d’aquest episodi bèl·lic. El conseller de Justícia Ramon Espadaler assenyala que el Govern treballa per remetre al Parlament la llei de memòria democràtica i remarca la importància de no repetir aquest episodi de la història. Autora: Ariadna Escoda
Enguany, gràcies a les investigacions de la Direcció General de Memòria Democràtica i a les noves altes al Cens de persones desaparegudes, s’han afegit 90 noms de combatents a dues noves plaques. En paraules d’Espadaler, l’acte d’avui dona compliment als principis de “justícia, veritat i reparació”, el sentit final dels quals és el “Mai Més”. Alhora, ha assegurat que aquest “és el millor homenatge, i ha d’estar sempre present”.
Magda García, 86 anys després de la mort del seu pare, ha pogut retre-li homenatge. “Com a mínim hi ha una placa on es recorda el seu nom, per a mi és molt important”, ha destacat emocionada
A l’acte s’han llegit en veu alta els noms de les víctimes, i els familiars de les persones recordades han fet una ofrena floral. Prop de 200 familiars s’hi han desplaçat per assistir a la cerimònia. Entre els noms inclosos, destaquen els germans Salvador i Sebastià Puig Aspero, de Sant Adrià de Besós, i Jaume i Quim Soler Codina, de Sant Feliu de Llobregat, morts en el decurs de la contesa. En aquests casos la singularitat rau en el fet que, en ser membres de la mateixa família, es fan palesos els estralls i la fractura que va provocar la batalla a tota una generació.
De fet, coincidint amb l’efemèride de la fi de la batalla, els clavells vermells han tornat a impregnar aquest espai de memòria. És el cas de la Magda García, una veïna de Viladecans de 95 anys que 86 anys després de la mort del seu pare, ha pogut retre-li homenatge. “Com a mínim hi ha una placa on es recorda el seu nom, per a mi és molt important”, ha destacat emocionada. La seva àvia i la seva mare van intentar saber sense èxit saber on es trobava el seu cos, una informació que encara avui la família desconeix. Malgrat tot, aquest dissabte la Magda ha pogut col·locar un clavell vermell en una placa on es pot llegir el nom de José García Martí, que forma part dels 90 noms que s’han sumat a la llista de persones que van perdre la vida durant aquest episodi bèl·lic.
“Mai s’ha parlat d’aquesta guerra, sembla que s’hagi oblidat. A casa meva no en parlàvem perquè estava prohibit. No s’explica prou què va passar perquè no es repeteixi, és bo que se’n parli als col·legis i sàpiguen què va passar”, ha subratllat García. Com la Magda, famílies vingudes d’arreu de Catalunya han remarcat la importància d’actes com el d’aquest dissabte per recordar als seus avantpassats, fins i tot en casos en què els descendents no els van arribar a conèixer.
La Roser Gelada, neta de Narcís Alsina, ha acompanyat la seva mare juntament amb el seu germà fins aquest espai de memòria. Alsina va morir durant la batalla de l’Ebre, quan la seva filla tan sols tenia quatre anys. Naturals de Mataró, fins aquest any no havien tingut ocasió de participar en l’acte institucional, si bé el nom d’en Narcís es va incloure quatre anys enrere, durant la pandèmia del coronavirus. “Forma part de la nostra història i del nostre passat, no només familiar, sinó també del país”, ha remarcat a l’ACN Gelada.
Així mateix, s’hi han incorporat alguns noms de persones vingudes de fora del territori català, com és el cas de Jack Freeman, un jove de Brooklyn (Nova York) que va morir amb 20 anys, en un combat a la zona; o el de Vicente Colás Tomás, vingut des de Terol.
En total, ja són 1.909 les víctimes homenatjades al Memorial de les Camposines
En total, ja són 1.909 les víctimes homenatjades al Memorial de les Camposines. La llista completa de les persones que consten a les plaques es pot consultar a través del Banc de la Memòria Democràtica.
A més de la intervenció del conseller, a l’acte hi ha participat l’alcalde de la Fatarella, Jordi Rius. Hi han assistit el director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló; el director dels Serveis Territorials del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica a les Terres de l’Ebre, Gerard Vidal; la directora dels Serveis Territorials del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica a Tarragona, Rosanna Camps, i el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell.
Hi ha hagut també música en directe, a càrrec del cantautor italià Alessio Arena, qui ha interpretat “Paisatge de l’Ebre”, un poema de Josep Gual Lloberas musicalitzat per Teresa Rebull; “El alma de mi pueblo”, publicada l’any 1972 pel compositor xilè Rolando Alarcón, assessor del Govern de Salvador Allende, i “Què volen aquesta gent?”, de Maria del Mar Bonet.
L’homenatge ha estat organitzat conjuntament pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i l’Ajuntament de la Fatarella.
El Memorial de les Camposines és un espai de dol i dignificació de tots els combatents que van perdre la vida a la batalla de l’Ebre, sense distincions ideològiques o d’exèrcit
El Memorial de les Camposines és un espai de dol i dignificació de tots els combatents que van perdre la vida a la batalla de l’Ebre, sense distincions ideològiques o d’exèrcit. Va ser construït l’any 2005 sobre una antiga trinxera de la batalla de l’Ebre emulant un búnquer.
Les Camposines va ser el lloc de pas entre la ribera del riu Ebre i la primera línia del front republicà durant la batalla. Era un punt estratègic per fer arribar els subministraments necessaris per als combats i per evacuar els ferits. El novembre de 1938, ara fa 86 anys, la zona va ser ocupada per l’exèrcit franquista. En només 115 dies (del 25 de juliol al 16 de novembre de 1938), la batalla de l’Ebre va arruïnar pobles i camps, i s’estima que va deixar un balanç de més de 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners.
A més de les plaques amb els noms dels desapareguts a la batalla, l’espai conté un dipòsit –restringit al públic– on es guarden les restes disperses i sense connexió anatòmica no identificades dels soldats que s’han trobat en diferents punts del territori (les restes amb connexió anatòmica es tornen a inhumar al cementiri del municipi on es localitzen). També hi ha cinc plafons explicatius del context de la batalla de l’Ebre i els combats que van tenir lloc a les Camposines. Els plafons incorporen un codi QR des del qual es pot accedir a unes audioguies narrades pel periodista Eloi Vila, que recuperen el testimoni directe de les persones que van patir la batalla.
El monument forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya i dels Espais de Memòria de la Batalla de l’Ebre que gestiona el COMEBE.
“La democràcia cal defensar-la cada dia” (vídeo) és un article de EbreDigital.cat.
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha encapçalat aquest migdia l’acte en record de les víctimes i combatents de la batalla de l’Ebre. Es tracta d’una commemoració que se celebra anualment al Memorial de les Camposines, situat a la Fatarella. Cada any s’afegeixen noms de morts i desapareguts durant el conflicte a les plaques d’homenatge que cobreixen l’espai. “La reparació és un deure democràtic, recordar les ferides íntimament és important, però aquest llegat ha de continuar també a l’espai públic i a les noves generacions“, ha afirmat el conseller. I ha afegit que la democràcia “cal defensar-la cada dia”. Espadaler també ha aprofitat per assenyalar que el Govern treballa per remetre al Parlament la llei de memòria democràtica, que va decaure en el decurs del final del tràmit parlamentari en l’última legislatura.. La Magda García, veïna de Viladecans, explica la seva història familiar vinculada al seu pare i la batalla de l’Ebre i subratlla la importància de no oblidar. La Roser Gelada explica la seva història familiar vinculada al seu avi i apunta que s’ha parlat poc d’aquest episodi bèl·lic. El conseller de Justícia Ramon Espadaler assenyala que el Govern treballa per remetre al Parlament la llei de memòria democràtica i remarca la importància de no repetir aquest episodi de la història. Autora: Ariadna Escoda. Enguany, gràcies a les investigacions de la Direcció General de Memòria Democràtica i a les noves altes al Cens de persones desaparegudes, s’han afegit 90 noms de combatents a dues noves plaques. En paraules d’Espadaler, l’acte d’avui dona compliment als principis de “justícia, veritat i reparació”, el sentit final dels quals és el “Mai Més”. Alhora, ha assegurat que aquest “és el millor homenatge, i ha d’estar sempre present”.. Magda García, 86 anys després de la mort del seu pare, ha pogut retre-li homenatge. “Com a mínim hi ha una placa on es recorda el seu nom, per a mi és molt important”, ha destacat emocionada. A l’acte s’han llegit en veu alta els noms de les víctimes, i els familiars de les persones recordades han fet una ofrena floral. Prop de 200 familiars s’hi han desplaçat per assistir a la cerimònia. Entre els noms inclosos, destaquen els germans Salvador i Sebastià Puig Aspero, de Sant Adrià de Besós, i Jaume i Quim Soler Codina, de Sant Feliu de Llobregat, morts en el decurs de la contesa. En aquests casos la singularitat rau en el fet que, en ser membres de la mateixa família, es fan palesos els estralls i la fractura que va provocar la batalla a tota una generació.. De fet, coincidint amb l’efemèride de la fi de la batalla, els clavells vermells han tornat a impregnar aquest espai de memòria. És el cas de la Magda García, una veïna de Viladecans de 95 anys que 86 anys després de la mort del seu pare, ha pogut retre-li homenatge. “Com a mínim hi ha una placa on es recorda el seu nom, per a mi és molt important”, ha destacat emocionada. La seva àvia i la seva mare van intentar saber sense èxit saber on es trobava el seu cos, una informació que encara avui la família desconeix. Malgrat tot, aquest dissabte la Magda ha pogut col·locar un clavell vermell en una placa on es pot llegir el nom de José García Martí, que forma part dels 90 noms que s’han sumat a la llista de persones que van perdre la vida durant aquest episodi bèl·lic.. “Mai s’ha parlat d’aquesta guerra, sembla que s’hagi oblidat. A casa meva no en parlàvem perquè estava prohibit. No s’explica prou què va passar perquè no es repeteixi, és bo que se’n parli als col·legis i sàpiguen què va passar”, ha subratllat García. Com la Magda, famílies vingudes d’arreu de Catalunya han remarcat la importància d’actes com el d’aquest dissabte per recordar als seus avantpassats, fins i tot en casos en què els descendents no els van arribar a conèixer.. La Roser Gelada, neta de Narcís Alsina, ha acompanyat la seva mare juntament amb el seu germà fins aquest espai de memòria. Alsina va morir durant la batalla de l’Ebre, quan la seva filla tan sols tenia quatre anys. Naturals de Mataró, fins aquest any no havien tingut ocasió de participar en l’acte institucional, si bé el nom d’en Narcís es va incloure quatre anys enrere, durant la pandèmia del coronavirus. “Forma part de la nostra història i del nostre passat, no només familiar, sinó també del país”, ha remarcat a l’ACN Gelada.. La Magda García, veïna de Viladecans, mostra la placa on es recorda el seu pare, un dels combatents de la batalla de l’Ebre. Foto: Ariadna Escoda (ACN). Així mateix, s’hi han incorporat alguns noms de persones vingudes de fora del territori català, com és el cas de Jack Freeman, un jove de Brooklyn (Nova York) que va morir amb 20 anys, en un combat a la zona; o el de Vicente Colás Tomás, vingut des de Terol.. En total, ja són 1.909 les víctimes homenatjades al Memorial de les Camposines. En total, ja són 1.909 les víctimes homenatjades al Memorial de les Camposines. La llista completa de les persones que consten a les plaques es pot consultar a través del Banc de la Memòria Democràtica.. A més de la intervenció del conseller, a l’acte hi ha participat l’alcalde de la Fatarella, Jordi Rius. Hi han assistit el director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló; el director dels Serveis Territorials del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica a les Terres de l’Ebre, Gerard Vidal; la directora dels Serveis Territorials del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica a Tarragona, Rosanna Camps, i el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell.. El conseller acompanyat de les autoritats institucionals. Foto: Govern. Hi ha hagut també música en directe, a càrrec del cantautor italià Alessio Arena, qui ha interpretat “Paisatge de l’Ebre”, un poema de Josep Gual Lloberas musicalitzat per Teresa Rebull; “El alma de mi pueblo”, publicada l’any 1972 pel compositor xilè Rolando Alarcón, assessor del Govern de Salvador Allende, i “Què volen aquesta gent?”, de Maria del Mar Bonet.. L’homenatge ha estat organitzat conjuntament pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i l’Ajuntament de la Fatarella.. El Memorial de les Camposines és un espai de dol i dignificació de tots els combatents que van perdre la vida a la batalla de l’Ebre, sense distincions ideològiques o d’exèrcit. El Memorial de les Camposines és un espai de dol i dignificació de tots els combatents que van perdre la vida a la batalla de l’Ebre, sense distincions ideològiques o d’exèrcit. Va ser construït l’any 2005 sobre una antiga trinxera de la batalla de l’Ebre emulant un búnquer.. Les Camposines va ser el lloc de pas entre la ribera del riu Ebre i la primera línia del front republicà durant la batalla. Era un punt estratègic per fer arribar els subministraments necessaris per als combats i per evacuar els ferits. El novembre de 1938, ara fa 86 anys, la zona va ser ocupada per l’exèrcit franquista. En només 115 dies (del 25 de juliol al 16 de novembre de 1938), la batalla de l’Ebre va arruïnar pobles i camps, i s’estima que va deixar un balanç de més de 30.000 morts, 75.000 ferits i 15.000 presoners.. A més de les plaques amb els noms dels desapareguts a la batalla, l’espai conté un dipòsit –restringit al públic– on es guarden les restes disperses i sense connexió anatòmica no identificades dels soldats que s’han trobat en diferents punts del territori (les restes amb connexió anatòmica es tornen a inhumar al cementiri del municipi on es localitzen). També hi ha cinc plafons explicatius del context de la batalla de l’Ebre i els combats que van tenir lloc a les Camposines. Els plafons incorporen un codi QR des del qual es pot accedir a unes audioguies narrades pel periodista Eloi Vila, que recuperen el testimoni directe de les persones que van patir la batalla.. El monument forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya i dels Espais de Memòria de la Batalla de l’Ebre que gestiona el COMEBE.. “La democràcia cal defensar-la cada dia” (vídeo) és un article de EbreDigital.cat.
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha encapçalat aquest migdia l’acte en record de les víctimes i combatents de la batalla de l’Ebre. Es tracta d’una commemoració que se celebra anualment al Memorial de les Camposines, situat a la Fatarella. Cada any s’afegeixen noms de morts i desapareguts durant el conflicte a […] “La democràcia cal defensar-la cada dia” (vídeo) és un article de EbreDigital.cat.
«La democràcia cal defensar-la cada dia» (vídeo) – EbreDigital.cat. . ;. . . Facebook Instagram WhatsApp Telegram YouTube. nov.II Jornades de Memòria Democràtica a la SéniaCategoriaJornadaPoblacióLa Sénia. Programa:. Dissabte 30 de novembre: 15:00h | Obertura de inscripcions 18:00h | Musclada 19:30h | Jocs motards 21:30h | Sopar de germanor 23:30h | Concert amb Mr. Highland Diumenge 1 de desembre: 9:00h | Esmorzar motard 10:30h | Sortida turística a la Cartoixa d’Escaladei 13:00h | Aperitiu i entrega de trofeus. «}. nov.des.39a Concentració Motorista de la Ribera d’EbreCategoriaJornadaPoblacióVinebre. Més de 60 expositors, espai infantil, tallers, una exposició de diorames, degustacions i molt més pensat per a tu. No t’ho perdis, el 30 de novembre i 1 de desembre, t’esperem a Ascó a la zona de la Rambla Catalunya.»}. nov.des.XV Fira de Nadal i XIII Mostra del Cava d’AscóCategoriaFires i FestesPoblacióAscó. Per assistir a la Jornada heu d’emplenar el formulari d’inscripció que trobareu a. https://arqueologia.tte.cat. Consulta el programa aquí. «}. nov.VI Jornada d’Arqueologia i Patrimoni de la Guerra Civil al front de l’EbreCategoriaCultura,JornadaPoblacióTortosa. Mostrar més esdeveniments