Els bons mestres, aquells que ens marquen, són recordats amb emoció. També amb profund agraïment. Així ho sent Carme Porqueras, del Col·lectiu Art Viu, quan parla de Blanca Reig Carbonell, llicenciada en Belles Arts i artista, que va ser amiga personal, però també «mestra de dibuix i pintura de mig Figueres». A ella i al poeta Josep Palau i Fabre, que tan bé va copsar les profunditats de la condició humana, ret homenatge aquest col·lectiu d’art contemporani amb una exposició, la dotzena que organitza i que divendres passat es va inaugurar a la capella del convent de Santa Clara, a Castelló d’Empúries, espai on ha retornat després de l’edició anterior a l’Ecomuseu-Farinera, on va recordar la figura de Carles Bros. La mostra d’aquest any, que reuneix obres de vuit artistes plàstics i quatre poetes, té caràcter itinerant i el 17 d’octubre es podrà veure a Llançà, poble amb el qual tant Reig com Palau i Fabre mantenien estrets lligams vitals i una fascinació absoluta per aquest entorn.
Els bons mestres, aquells que ens marquen, són recordats amb emoció. També amb profund agraïment. Així ho sent Carme Porqueras, del Col·lectiu Art Viu, quan parla de Blanca Reig Carbonell, llicenciada en Belles Arts i artista, que va ser amiga personal, però també «mestra de dibuix i pintura de mig Figueres». A ella i al poeta Josep Palau i Fabre, que tan bé va copsar les profunditats de la condició humana, ret homenatge aquest col·lectiu d’art contemporani amb una exposició, la dotzena que organitza i que divendres passat es va inaugurar a la capella del convent de Santa Clara, a Castelló d’Empúries, espai on ha retornat després de l’edició anterior a l’Ecomuseu-Farinera, on va recordar la figura de Carles Bros. La mostra d’aquest any, que reuneix obres de vuit artistes plàstics i quatre poetes, té caràcter itinerant i el 17 d’octubre es podrà veure a Llançà, poble amb el qual tant Reig com Palau i Fabre mantenien estrets lligams vitals i una fascinació absoluta per aquest entorn.
Els bons mestres, aquells que ens marquen, són recordats amb emoció. També amb profund agraïment. Així ho sent Carme Porqueras, del Col·lectiu Art Viu, quan parla de Blanca Reig Carbonell, llicenciada en Belles Arts i artista, que va ser amiga personal, però també «mestra de dibuix i pintura de mig Figueres». A ella i al poeta Josep Palau i Fabre, que tan bé va copsar les profunditats de la condició humana, ret homenatge aquest col·lectiu d’art contemporani amb una exposició, la dotzena que organitza i que divendres passat es va inaugurar a la capella del convent de Santa Clara, a Castelló d’Empúries, espai on ha retornat després de l’edició anterior a l’Ecomuseu-Farinera, on va recordar la figura de Carles Bros. La mostra d’aquest any, que reuneix obres de vuit artistes plàstics i quatre poetes, té caràcter itinerant i el 17 d’octubre es podrà veure a Llançà, poble amb el qual tant Reig com Palau i Fabre mantenien estrets lligams vitals i una fascinació absoluta per aquest entorn.Durant la inauguració va parlar Blanca Sala, filla de la pintora Blanca Reig. / Eduard MartíL’exposició del col·lectiu sempre té un punt de partida. Enguany són els mites i les llegendes, als quals Blanca Reig no era aliena, ben al contrari, com va recordar la seva filla, Blanca Sala Reig, durant la inauguració. «Mites i llegendes conformen ineludiblement part de l’essència de la meva mare. És aquesta visió intimista del paisatge que copsa i transmet de l’Empordà, i és així com interpreta mites vinculats que se li revelen en mirar: des dels vestigis grecoromans d’Empúries fins a les bruixes misterioses de Llers o la Venus de Milo que reinterpreta», i que en aquesta exposició es pot admirar.Contemplant ‘Persèfone sortint de l’Inframon’ de Xavier Saus. / Eduard MartíEl plantejament de la mostra manté les formes d’anys anteriors: un diàleg entre els artistes plàstics i els poetes. D’aquesta manera, han nascut les parelles formades per Xavier Saus, artista gironí convidat, i el poeta Àngel Rodríguez; Carme Porqueras i la poetessa Montserrat Cufí, que s’ha inspirat en el purgatori de la Divina comèdia de Dante; Lola Ventós i Glòria Bassols, i Gemma Romero Goday i Josefina Pasqual i Fransoy. Hi ha creadors, però, les obres dels quals dialoguen amb la veu poètica de Palau i Fabre. Es tracta de Manel Menéndez, Patrícia Maseda, també artista convidada, Anna Novella, Beni Ballesta i M. Engràcia Mesquida. En aquest grup, Menéndez destaca per haver conegut personalment el poeta, amb qui va mantenir una amistat. De fet, Menéndez ja treballa en un llibre que resseguirà el lligam de Palau i Fabre amb Llançà i Picasso. Tanquen la col·laboració dues amigues de Blanca Reig -Dolors Roig i Rosalina Carreras-, que han aportat dos escrits personals.La mostra combina la paraula poètica i l’obra plàstica o escultòrica. / Eduard MartíL’exposició Mites i llegendes, que pren com a imatge del catàle
