Era l’any 2010, quan l’Arxiu Històric de l’Escala va iniciar el procés de positivar i digitalitzar tot el fons Joan Lassús (1901-1996) que la seva hereva, Magda Fortuny, escalenca de naixement, va donar al poble de l’Escala. De fet, ella mateixa va rebre aquest fons per la proximitat que va tenir amb el fotògraf. Eren veïns i sovint, per la feina de la mare, que era la llevadora del poble, es quedava a casa dels Lassús que «li feien com de padrins». En no tenir fills, Joan Lassús la va fer a ella hereva universal del seu patrimoni artístic: 17.000 imatges, 5.000 de les quals eren plaques de vidre i acetat. A poc a poc i amb molt criteri, des de l’arxiu escalenc han anat treballant-hi i ara que s’ha completat el procés de digitalització de les cinc mil plaques, des del Museu de l’Escala li dediquen l’exposició Joan Lassús. Retrats d’un poble, d’una mar i d’una manera de viure. La mostra, que presenta entre vuitanta i noranta fotografies d’entre finals dels anys 40 ampliades i distribuïdes per temàtiques, obre portes aquest divendres 28 d’agost, a les set de la tarda, a l’Alfolí de la Sal, coincidint amb la festa major, i que es podrà veure fins al 22 de novembre.
Era l’any 2010, quan l’Arxiu Històric de l’Escala va iniciar el procés de positivar i digitalitzar tot el fons Joan Lassús (1901-1996) que la seva hereva, Magda Fortuny, escalenca de naixement, va donar al poble de l’Escala. De fet, ella mateixa va rebre aquest fons per la proximitat que va tenir amb el fotògraf. Eren veïns i sovint, per la feina de la mare, que era la llevadora del poble, es quedava a casa dels Lassús que «li feien com de padrins». En no tenir fills, Joan Lassús la va fer a ella hereva universal del seu patrimoni artístic: 17.000 imatges, 5.000 de les quals eren plaques de vidre i acetat. A poc a poc i amb molt criteri, des de l’arxiu escalenc han anat treballant-hi i ara que s’ha completat el procés de digitalització de les cinc mil plaques, des del Museu de l’Escala li dediquen l’exposició Joan Lassús. Retrats d’un poble, d’una mar i d’una manera de viure. La mostra, que presenta entre vuitanta i noranta fotografies d’entre finals dels anys 40 ampliades i distribuïdes per temàtiques, obre portes aquest divendres 28 d’agost, a les set de la tarda, a l’Alfolí de la Sal, coincidint amb la festa major, i que es podrà veure fins al 22 de novembre.
Era l’any 2010, quan l’Arxiu Històric de l’Escala va iniciar el procés de positivar i digitalitzar tot el fons Joan Lassús (1901-1996) que la seva hereva, Magda Fortuny, escalenca de naixement, va donar al poble de l’Escala. De fet, ella mateixa va rebre aquest fons per la proximitat que va tenir amb el fotògraf. Eren veïns i sovint, per la feina de la mare, que era la llevadora del poble, es quedava a casa dels Lassús que «li feien com de padrins». En no tenir fills, Joan Lassús la va fer a ella hereva universal del seu patrimoni artístic: 17.000 imatges, 5.000 de les quals eren plaques de vidre i acetat. A poc a poc i amb molt criteri, des de l’arxiu escalenc han anat treballant-hi i ara que s’ha completat el procés de digitalització de les cinc mil plaques, des del Museu de l’Escala li dediquen l’exposició Joan Lassús. Retrats d’un poble, d’una mar i d’una manera de viure. La mostra, que presenta entre vuitanta i noranta fotografies d’entre finals dels anys 40 ampliades i distribuïdes per temàtiques, obre portes aquest divendres 28 d’agost, a les set de la tarda, a l’Alfolí de la Sal, coincidint amb la festa major, i que es podrà veure fins al 22 de novembre.. Nen participant als jocs de cucanya de la Festa Major a la Platja de l’Escala. A primer terme es veu el nen llaçant-se a l’aigua des d’un pal, en segon terme barques i al fons l’edifici del Gavià i uns espectadors. Any 1958. / Fons Joan Lassús / Arxiu Històric de l’Escala. La directora del Museu de l’Escala, Mariona Font, remarca un fet excepcional i que ha estat clau en aquest llarg camí: la feina desinteressada i voluntariosa de Jaume Salvat, veí de l’Escala i professor de tecnologia a l’institut, ara jubilat, que l’any passat, cada dimarts, amb el suport de la tècnica i documentalista de l’arxiu, Eulàlia Badia, «ha ajudat a documentar totes aquestes cinc mil fotografies» que també es podran consultar des del portal d’imatges municipal. «Ara no només les tenim, sinó que sabem qui són totes aquestes persones», valora Mariona Font, qui té clar que «nosaltres depenem molt de la gent més gran perquè són els qui tenen la memòria, els qui recorden i ens aporten les seves vivències i experiències. També és important per a les famílies saber qui és qui, afegeix emotivitat a la fotografia».. Nevada / Fons Joan Lassús / Arxiu Històric de l’Escala. En el cas de les imatges de Joan Lassús encara més perquè el fotògraf, que va tenir una llarga vida, va dedicar bona part de la seva existència a donar testimoni de la vida quotidiana de l’Escala, el seu poble, i ho va fer quasi fins a l’últim alè i fins a les últimes conseqüències. En aquest sentit, es va jugar la vida per testimoniar com es cremava el retaule de l’església durant la Guerra Civil Espanyola. «Van ser quasi cinquanta anys fent fotografies. Lassús va ser un gran documentalista de l’Escala, també», el descriu Font.. Autoretrat de Joan Lassús al costat d’un ametller / Fons Joan Lassús / Arxiu Històric de l’Escala. Per a Joan Lassús la fotografia, inicialment, només era un hobbie. El seu ofici, aquell amb el qual es guanyava la vida, era el de músic i, fins i tot, va aprendre al costat d’un gran mestre, una llegenda, el compositor i músic Josep Vicens Juli, conegut popularment com a Avi Xaxu. A banda de la música, va mantenir les activitats que havia vist a casa: la pesca, l’hort i la vinya. «Qui li va introduir el cuquet de la fotografia va ser Josep Esquirol i aquesta afició va anar in crescendo i, a poc a poc, es feia enviar propaganda, revistes de fotografia per aprendre. Va ser molt autodidacte», reconeix la directora. La primera càmera fotogràfica que va tenir pertanyia a Esquirol, una Kodak de caixó que li va comprar per 22 pessetes poc temps abans de morir. Va ser tal l’interès per la fotografia que aquesta es va convertir en un altre modus vivendi i així «quan algú necessitava una fotografia de carnet o un record, tothom anava a casa seva», comenta Font.. Un esmolet en un dels carrers del nucli antic de l’Escala. A la dreta, un noi el mira des d’una de les cases. / Fons Joan Lassús / Arxiu Històric de l’Escala. Joan Lassús era un fotògraf que es fixava en els detalls. Va ser així com va documentar cada racó del poble. També va conrear la fotografia artística destacant per la seva lluminositat sobretot en la fotografia de paisatges. En una ocasió, l’exdirectora del Museu de l’Escala, Lurdes Boix, el va descriure com el fotògraf del poble.. Des del temps d’Esquirol, l’atracció per la fotografia a l’Escala ha estat constant cosa que ha permès disposar d’un fons gràfic impressionant. Mariona Font recorda que després de la mort de Joan Lassús qui va agafar el testimoni va ser Miquel Bataller començant per fotografiar la vida al port i totes les festes. La seva generositat era immensa i, tal com recorda Font, quan fotografiava algú del poble, al cap d’uns dies aquella persona rebia gratuïtament un sobre blanc amb aquella imatge dins.
