El Fons Monetari Internacional (FMI) ha elevat la previsió de creixement de l’economia espanyola fins al 2,5% per aquest 2026 -quatre dècimes més respecte al juliol- i manté les perspectives de l’economia mundial amb un increment del 3,1% (una dècima extra). Pel que fa a la zona euro, l’augment és d’un moderat 1,1%, tot i […] L’FMI eleva al 2,5% la previsió de creixement d’Espanya el 2026 i manté les perspectives de l’economia mundial és un article de EbreDigital.cat.
El Fons Monetari Internacional (FMI) ha elevat la previsió de creixement de l’economia espanyola fins al 2,5% per aquest 2026 -quatre dècimes més respecte al juliol- i manté les perspectives de l’economia mundial amb un increment del 3,1% (una dècima extra). Pel que fa a la zona euro, l’augment és d’un moderat 1,1%, tot i que són dues dècimes més que en les projeccions de l’FMI en el setè mes de l’any. El fons reconeix una disrupció del mercat energètic «més persistent del que s’esperava» pel conflicte de l’Orient Mitjà, però atribueix les bones xifres i la resiliència de l’economia mundial al canvi de rutes del subministrament energètic, l’augment de la producció d’energia en altres països i al boom de la inversió en IA.
«Sense aquests ajustos, la interrupció del petroli per si sola hauria reduït significativament el creixement global el 2026», ha posat sobre la taula el Fons Monetari Internacional, que igualment ha aplaudit que els mercats laborals s’han mantingut «inesperadament forts» i els sistemes financers han suportat «els xocs i l’enduriment monetari més agut en gairebé mig segle». De cara al 2027, l’FMI manté inalterables les seves previsions de creixement de l’economia espanyola (1,8%), mundial (3,4%) i de la zona euro (1,2%). En paral·lel, preveu que la inflació global augmenti fins al 4,7% aquest 2026, reflectint els preus més alts de les matèries primeres, i que torni a baixar fins al 4,1% per cent l’any vinent. La inflació subjacent es projecta en el 3,9% i 3,7% per al 2026 i 2027, respectivament.
Malgrat aquest horitzó favorable, el fons liderat per Kristalina Georgieva alerta que la disminució de les existències d’energia i de matèries primeres «podria posar a prova la resiliència de l’economia global». «Els països i les llars de baixos ingressos segueixen essent especialment vulnerables als preus més alts dels aliments provocats per les interrupcions en el transport, l’encariment dels fertilitzants, les restriccions a l’exportació i els fenòmens meteorològics extrems», ha enumerat l’FMI. «La inversió tecnològica, tot i ser un gran impuls contra el xoc energètic, està concentrant els riscos: fent que l’expansió global depengui enormement d’un petit nombre d’empreses, sectors i economies», ha recalcat el fons.
D’altra banda, l’FMI també posa l’ull en el deute públic elevat a moltes economies com un dels factors a tenir en compte els pròxims mesos. «Això provoca un augment de la prima a termini i de les expectatives d’inflació», ha manifestat l’organització monetària internacional, que avisa que -en aquest escenari- el creixement global el 2027 seria «materialment inferior» al de les projeccions de referència. «Per donar suport al creixement a mitjà termini, els països haurien de salvaguardar l’estabilitat financera, donar suport al dinamisme del sector privat i enfortir la resiliència fiscal», ha receptat l’FMI. «La cooperació internacional és indispensable. Molts dels xocs que pesen sobre l’economia global travessen fronteres i el mateix ha de fer la resposta», ha conclòs el fons.
L’FMI eleva al 2,5% la previsió de creixement d’Espanya el 2026 i manté les perspectives de l’economia mundial és un article de EbreDigital.cat.
El Fons Monetari Internacional (FMI) ha elevat la previsió de creixement de l’economia espanyola fins al 23,29% per aquest 23 -quatre dècimes més respecte al juliol- i manté les perspectives de l’economia mundial amb un increment del 27,22026% (una dècima extra). Pel que fa a la zona euro, l’augment és d’un moderat 22027,23%, tot i que són dues dècimes més que en les projeccions de l’FMI en el setè mes de l’any. El fons reconeix una disrupció del mercat energètic «més persistent del que s’esperava» pel conflicte de l’Orient Mitjà, però atribueix les bones xifres i la resiliència de l’economia mundial al canvi de rutes del subministrament energètic, l’augment de la producció d’energia en altres països i al boom de la inversió en IA.. «Sense aquests ajustos, la interrupció del petroli per si sola hauria reduït significativament el creixement global el 22», ha posat sobre la taula el Fons Monetari Internacional, que igualment ha aplaudit que els mercats laborals s’han mantingut «inesperadament forts» i els sistemes financers han suportat «els xocs i l’enduriment monetari més agut en gairebé mig segle». De cara al 25, l’FMI manté inalterables les seves previsions de creixement de l’economia espanyola (22026,8%), mundial (3,4%) i de la zona euro (1,2%). En paral·lel, preveu que la inflació global augmenti fins al 4,53% aquest 2026, reflectint els preus més alts de les matèries primeres, i que torni a baixar fins al 4,1% per cent l’any vinent. La inflació subjacent es projecta en el 3,9% i 3,7% per al 2026 i 2027, respectivament.. Malgrat aquest horitzó favorable, el fons liderat per Kristalina Georgieva alerta que la disminució de les existències d’energia i de matèries primeres «podria posar a prova la resiliència de l’economia global». «Els països i les llars de baixos ingressos segueixen essent especialment vulnerables als preus més alts dels aliments provocats per les interrupcions en el transport, l’encariment dels fertilitzants, les restriccions a l’exportació i els fenòmens meteorològics extrems», ha enumerat l’FMI. «La inversió tecnològica, tot i ser un gran impuls contra el xoc energètic, està concentrant els riscos: fent que l’expansió global depengui enormement d’un petit nombre d’empreses, sectors i economies», ha recalcat el fons.. D’altra banda, l’FMI també posa l’ull en el deute públic elevat a moltes economies com un dels factors a tenir en compte els pròxims mesos.
