Quan Simó Diarte creu veure un mort dins el maleter del cotxe de la candidata de la dreta nacionalpopulista a l’alcaldia de Barcelona li comença «a ballar el cap». Ser «el filòsof» de la multinacional que li portarà la campanya el condueix a moure’s per «esbrinar si allò que ha vist fugaçment és real o una al·lucinació paranoica derivada de l’estrès o del seu treball obsessiu». Melcior Comes (Sa Pobla, 1980), pare espiritual de la criatura, la va descriure, amb molta efusivitat, divendres passat al cicle Punt de Lectura d’Agullana. Segons ell, es tracta d’un home «que es dedica a vendre fum, que pensa estratègies, que fa antropologia del consum, que es dedica a ensumar el món i les tendències contemporànies», però també com una persona «que viu una crisi profunda, que té dubtes sobre el que fa, sobre la seva pròpia feina, la seva vocació». Potser com li va passar al cantant David Bowie quan va escriure la surrealista cançó The Man Who Sold the World, més tard versionada per Nirvana, i que dona títol a aquesta desena novel·la que ha publicat, L’home que va vendre el món (Proa). És, va revelar Comes, un títol «de personatge» que va llançar al vol i que, tot i que no era la seva primera opció -ho era El quadrat d’or, referint-se al centre barceloní per on Simó Diarte es mou- és la que, finalment, va seduir el seu editor.
Quan Simó Diarte creu veure un mort dins el maleter del cotxe de la candidata de la dreta nacionalpopulista a l’alcaldia de Barcelona li comença «a ballar el cap». Ser «el filòsof» de la multinacional que li portarà la campanya el condueix a moure’s per «esbrinar si allò que ha vist fugaçment és real o una al·lucinació paranoica derivada de l’estrès o del seu treball obsessiu». Melcior Comes (Sa Pobla, 1980), pare espiritual de la criatura, la va descriure, amb molta efusivitat, divendres passat al cicle Punt de Lectura d’Agullana. Segons ell, es tracta d’un home «que es dedica a vendre fum, que pensa estratègies, que fa antropologia del consum, que es dedica a ensumar el món i les tendències contemporànies», però també com una persona «que viu una crisi profunda, que té dubtes sobre el que fa, sobre la seva pròpia feina, la seva vocació». Potser com li va passar al cantant David Bowie quan va escriure la surrealista cançó The Man Who Sold the World, més tard versionada per Nirvana, i que dona títol a aquesta desena novel·la que ha publicat, L’home que va vendre el món (Proa). És, va revelar Comes, un títol «de personatge» que va llançar al vol i que, tot i que no era la seva primera opció -ho era El quadrat d’or, referint-se al centre barceloní per on Simó Diarte es mou- és la que, finalment, va seduir el seu editor.
Quan Simó Diarte creu veure un mort dins el maleter del cotxe de la candidata de la dreta nacionalpopulista a l’alcaldia de Barcelona li comença «a ballar el cap». Ser «el filòsof» de la multinacional que li portarà la campanya el condueix a moure’s per «esbrinar si allò que ha vist fugaçment és real o una al·lucinació paranoica derivada de l’estrès o del seu treball obsessiu». Melcior Comes (Sa Pobla, 1980), pare espiritual de la criatura, la va descriure, amb molta efusivitat, divendres passat al cicle Punt de Lectura d’Agullana. Segons ell, es tracta d’un home «que es dedica a vendre fum, que pensa estratègies, que fa antropologia del consum, que es dedica a ensumar el món i les tendències contemporànies», però també com una persona «que viu una crisi profunda, que té dubtes sobre el que fa, sobre la seva pròpia feina, la seva vocació». Potser com li va passar al cantant David Bowie quan va escriure la surrealista cançó The Man Who Sold the World, més tard versionada per Nirvana, i que dona títol a aquesta desena novel·la que ha publicat, L’home que va vendre el món (Proa). És, va revelar Comes, un títol «de personatge» que va llançar al vol i que, tot i que no era la seva primera opció -ho era El quadrat d’or, referint-se al centre barceloní per on Simó Diarte es mou- és la que, finalment, va seduir el seu editor.»Jo planifico les novel·les com si fossin pel·lícules creant una llista d’escenes com un guió cinematogràfic», va admetre l’escriptor mallorquí Melcior Comes, una manera de construir un llibre que ell ensenyava a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, però que mai havia aplicat i que, en fer-ho, «va canviar la meva manera d’escriure o d’entendre les coses», tot i el risc, assumit, «de fer més convencional la novel·la o tòpicament cinematogràfica». De convencional, però, en té poc aquesta història que, dividida en dos temps i trenta capítols, arrossega el lector a ritme de thriller i amb cadàvers pel mig per una Barcelona distòpica convertida en una mena de Venècia amb canals i góndoles amb peixets mecànics de colors per distreure els turistes, «una víctima més del que jo anomeno mundialització», va comentar Enric Tubert, coordinador del cicle. A banda del preu que cal pagar pel turisme massiu, L’home que va vendre el món aborda altres debats com la irrupció de la intel·ligència artificial en la comunicació i la publicitat, que «ja ha generat molt d’atur», i com aquesta «ja s’encarrega de fer la feina que ens definia com a humans, que és conèixer-nos, comunicar-nos, saber qui som o què volem».També parla de les campanyes polítiques i la gestió de dades massives. Així, la multinacional de la novel·la es dedica, amb les dades que ha comprat, «a descobrir en quines zones de la ciutat hi ha més indecisos i adreçar-hi publicitat», que no és res més que el que va fer una empresa real en la campanya de Trump. «Fins a quin punt això és ètic, és un comportament
