Durant els estius del 1984 i 1985, catorze testimonis i informants de Cadaqués van ser enregistrats parlant la seva llengua, el cadaquesenc. Els testimonis eren persones d’edat avançada amb un vocabulari i unes formes verbals sintàctiques i fonètiques que es mantenien sense contaminació del boom turístic. La responsable de recollir aquest tresor del patrimoni oral de Cadaqués va ser la filòloga catalana Ernesta Sala Brusés (Figueres, 1935). Recentment, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà ha rebut la donació d’aquestes sis hores gravades fa poc més de quaranta anys i que són només una part de tota la documentació oral que Ernesta Sala Brusés va recollir i gravar al llarg de tota la dècada dels vuitanta amb motiu de l’elaboració de la seva tesi doctoral (UAB 1992), a banda d’altres dos treballs menors amb una increïble riquesa lingüística d’aquest indret del cap de Creus. La resta de material que va fer servir s’ha perdut. Malgrat tot, dins aquesta línia de salvaguarda d’aquest patrimoni lingüístic, Ernesta Sala va publicar i donar a conèixer tres treballs. Es tracta d’El parlar de Cadaqués (1983), El vocabulari de Cadaqués (1994) i també el text publicat a la Revista de Girona La toponímia del terme marítim de Cadaqués (1986).
Durant els estius del 1984 i 1985, catorze testimonis i informants de Cadaqués van ser enregistrats parlant la seva llengua, el cadaquesenc. Els testimonis eren persones d’edat avançada amb un vocabulari i unes formes verbals sintàctiques i fonètiques que es mantenien sense contaminació del boom turístic. La responsable de recollir aquest tresor del patrimoni oral de Cadaqués va ser la filòloga catalana Ernesta Sala Brusés (Figueres, 1935). Recentment, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà ha rebut la donació d’aquestes sis hores gravades fa poc més de quaranta anys i que són només una part de tota la documentació oral que Ernesta Sala Brusés va recollir i gravar al llarg de tota la dècada dels vuitanta amb motiu de l’elaboració de la seva tesi doctoral (UAB 1992), a banda d’altres dos treballs menors amb una increïble riquesa lingüística d’aquest indret del cap de Creus. La resta de material que va fer servir s’ha perdut. Malgrat tot, dins aquesta línia de salvaguarda d’aquest patrimoni lingüístic, Ernesta Sala va publicar i donar a conèixer tres treballs. Es tracta d’El parlar de Cadaqués (1983), El vocabulari de Cadaqués (1994) i també el text publicat a la Revista de Girona La toponímia del terme marítim de Cadaqués (1986).
Durant els estius del 1984 i 1985, catorze testimonis i informants de Cadaqués van ser enregistrats parlant la seva llengua, el cadaquesenc. Els testimonis eren persones d’edat avançada amb un vocabulari i unes formes verbals sintàctiques i fonètiques que es mantenien sense contaminació del boom turístic. La responsable de recollir aquest tresor del patrimoni oral de Cadaqués va ser la filòloga catalana Ernesta Sala Brusés (Figueres, 1935). Recentment, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà ha rebut la donació d’aquestes sis hores gravades fa poc més de quaranta anys i que són només una part de tota la documentació oral que Ernesta Sala Brusés va recollir i gravar al llarg de tota la dècada dels vuitanta amb motiu de l’elaboració de la seva tesi doctoral (UAB 1992), a banda d’altres dos treballs menors amb una increïble riquesa lingüística d’aquest indret del cap de Creus. La resta de material que va fer servir s’ha perdut. Malgrat tot, dins aquesta línia de salvaguarda d’aquest patrimoni lingüístic, Ernesta Sala va publicar i donar a conèixer tres treballs. Es tracta d’El parlar de Cadaqués (1983), El vocabulari de Cadaqués (1994) i també el text publicat a la Revista de Girona La toponímia del terme marítim de Cadaqués (1986).
