En quatre hores es poden fer moltes coses. Pots anar en cotxe de Girona als afores de Marsella, per exemple. Pots llegir-te l’últim llibre de la Marta Orriols, fer una feina a mitja jornada o fer un bon tram de camí de ronda de la Costa Brava. Però quan aquestes quatre hores les passes en un tren de Renfe aturat per la caiguda d’un arbre a la via, sense informació, sense llum, sense aigua ni menjar, amb el vent xiulant a l’exterior i envoltat de gent tant o més nerviosa que tu, no fa cap gràcia. En quatre hores es poden fer moltes coses. Pots anar en cotxe de Girona als afores de Marsella, per exemple. Pots llegir-te l’últim llibre de la Marta Orriols, fer una feina a mitja jornada o fer un bon tram de camí de ronda de la Costa Brava. Però quan aquestes quatre hores les passes en un tren de Renfe aturat per la caiguda d’un arbre a la via, sense informació, sense llum, sense aigua ni menjar, amb el vent xiulant a l’exterior i envoltat de gent tant o més nerviosa que tu, no fa cap gràcia. En quatre hores es poden fer moltes coses. Pots anar en cotxe de Girona als afores de Marsella, per exemple. Pots llegir-te l’últim llibre de la Marta Orriols, fer una feina a mitja jornada o fer un bon tram de camí de ronda de la Costa Brava. Però quan aquestes quatre hores les passes en un tren de Renfe aturat per la caiguda d’un arbre a la via, sense informació, sense llum, sense aigua ni menjar, amb el vent xiulant a l’exterior i envoltat de gent tant o més nerviosa que tu, no fa cap gràcia.
