L’historiador de l’art i activista cultural, José Ramón González, visita regularment El Rastro de Madrid cercant tresors artístics oblidats. També passeja diàriament per cases de subhastes o rastreja aplicacions. Ho fa en el seu temps lliure -ell es dedica professionalment al món de la moda i a vestir a famosos- no només per recuperar peces i sumar-les a la seva col·lecció personal, que ja compta amb dues-centes obres, sinó per dignificar la memòria. «No col·lecciono pel seu valor econòmic sinó perquè l’obra em digui alguna cosa i per recuperar patrimoni», assegura. La desmemòria i l’oblit que han conquerit la societat actual juguen a favor seu i, sovint, la constància té premi. Així, recentment a punt de sortir d’una botiga del Rastro, on havia entrat sense cercar res en concret, va localitzar dos retrats en un racó a tocar de la porta: l’un estava dedicat a la ballarina Àurea de Sarrà i l’altre, al seu marit José Francés, dos personatges molt rellevants de la història de l’art i la cultura del segle XX a Espanya i vinculats a l’Empordà. Observant les obres de prop va veure que els dos dibuixos al pastel, datats l’any 1943, els signava el reconegut pintor extremeny Antonio Solís Ávila (1906-1984) i no va dubtar ni un moment a comprar-los. Va pagar per ells 75 euros. «No tenien ni idea de què m’estaven venent», admet González qui té una explicació clara: «Avui dia la gent malven coses i acaben en mercats. El que no es veu a Internet no existeix».
L’historiador de l’art i activista cultural, José Ramón González, visita regularment El Rastro de Madrid cercant tresors artístics oblidats. També passeja diàriament per cases de subhastes o rastreja aplicacions. Ho fa en el seu temps lliure -ell es dedica professionalment al món de la moda i a vestir a famosos- no només per recuperar peces i sumar-les a la seva col·lecció personal, que ja compta amb dues-centes obres, sinó per dignificar la memòria. «No col·lecciono pel seu valor econòmic sinó perquè l’obra em digui alguna cosa i per recuperar patrimoni», assegura. La desmemòria i l’oblit que han conquerit la societat actual juguen a favor seu i, sovint, la constància té premi. Així, recentment a punt de sortir d’una botiga del Rastro, on havia entrat sense cercar res en concret, va localitzar dos retrats en un racó a tocar de la porta: l’un estava dedicat a la ballarina Àurea de Sarrà i l’altre, al seu marit José Francés, dos personatges molt rellevants de la història de l’art i la cultura del segle XX a Espanya i vinculats a l’Empordà. Observant les obres de prop va veure que els dos dibuixos al pastel, datats l’any 1943, els signava el reconegut pintor extremeny Antonio Solís Ávila (1906-1984) i no va dubtar ni un moment a comprar-los. Va pagar per ells 75 euros. «No tenien ni idea de què m’estaven venent», admet González qui té una explicació clara: «Avui dia la gent malven coses i acaben en mercats. El que no es veu a Internet no existeix».
L’historiador de l’art i activista cultural, José Ramón González, visita regularment El Rastro de Madrid cercant tresors artístics oblidats. També passeja diàriament per cases de subhastes o rastreja aplicacions. Ho fa en el seu temps lliure -ell es dedica professionalment al món de la moda i a vestir a famosos- no només per recuperar peces i sumar-les a la seva col·lecció personal, que ja compta amb dues-centes obres, sinó per dignificar la memòria. «No col·lecciono pel seu valor econòmic sinó perquè l’obra em digui alguna cosa i per recuperar patrimoni», assegura. La desmemòria i l’oblit que han conquerit la societat actual juguen a favor seu i, sovint, la constància té premi. Així, recentment a punt de sortir d’una botiga, on havia entrat sense cercar res en concret, va localitzar dos retrats en un racó a tocar de la porta: l’un estava dedicat a la ballarina Àurea de Sarrà i l’altre, al seu marit José Francés, dos personatges molt rellevants de la història de l’art i la cultura del segle XX a Espanya i vinculats a l’Empordà. Observant les obres de prop va veure que els dos dibuixos al pastel, datats l’any 1943, els signava el reconegut pintor extremeny Antonio Solís Ávila (1906-1984) i no va dubtar ni un moment a comprar-los. Va pagar per ells 75 euros. «No tenien ni idea de què m’estaven venent», admet González qui té una explicació clara: «Avui dia la gent malven coses i acaben en mercats. El que no es veu a Internet no existeix».La troballa d’aquests dos retrats va empènyer José Ramon González a anar estirant el fil de la història vital d’Àurea de Sarrà, a qui no coneixia i que qualifica de «fascinant», una història que confessa voldria continuar investigant i, sobretot, esbrinar com va ser que la ballarina es va veure obligada a desprendre’s, els últims deu anys de la seva vida, des que es va morir el seu marit, de tota la col·lecció d’art que havien reunit i malvendre les obres. Per entendre la importància d’aquesta col·lecció perduda, l’investigador detalla que «José Francés era un crític d’art tot poderós en el seu temps», tant que «les carreres dels artistes emergents depenien d’ell». «Si ell t’elevava als altars, ja tenies dret a tenir una carrera, però si et volia enfonsar, ho feia fins al fons», conclou. Això feia que els artistes l’anessin obsequiant, a ell i a la seva dona, amb tot de regals que van dur a la parella «a acumular una col·lecció d’art impressionant». L’historiador és del parer que no hi havia, a mitjans del segle XX, una col·lecció privada tan important com la que ells tenien. Àurea de Sarrà i el seu marit José Francés a la casa de Madrid, envoltats d’un munt d’obres d’art. / Cedida per José Ramón GonzálezInicialment, les obres les conservaven en una casa al barri d’Almagro de Madrid. També les que ara l’historiador ha recuperat. La pista que ho certifica és que en el revers dels dos retrats està escrita la direcció calle General Goded 19, actualmen
