Antoni Federico (1950) és un creador inesgotable. Si el passat mes de març mostrava en públic a la Jonquera un conjunt d’obres dedicades a Gaudí i des de fa una setmana una peça de grans dimensions presideix l’exposició del festival Nit d’Arts al Castell de Sant Ferran, a Figueres, des d’aquest passat dissabte és l’artista convidat a la sala Can Viola de Maçanet de Cabrenys on presenta una selecció de peces sobre fusta creades en els últims tres anys. També obra ceràmica, un llenguatge que domina a la perfecció, però que no acostuma a mostrar tan sovint. El conjunt es podrà veure fins al 19 de setembre.
Antoni Federico (1950) és un creador inesgotable. Si el passat mes de març mostrava en públic a la Jonquera un conjunt d’obres dedicades a Gaudí i des de fa una setmana una peça de grans dimensions presideix l’exposició del festival Nit d’Arts al Castell de Sant Ferran, a Figueres, des d’aquest passat dissabte és l’artista convidat a la sala Can Viola de Maçanet de Cabrenys on presenta una selecció de peces sobre fusta creades en els últims tres anys. També obra ceràmica, un llenguatge que domina a la perfecció, però que no acostuma a mostrar tan sovint. El conjunt es podrà veure fins al 19 de setembre.
Antoni Federico (1950) és un creador inesgotable. Si el passat mes de març mostrava en públic a la Jonquera un conjunt d’obres dedicades a Gaudí i des de fa una setmana una peça de grans dimensions presideix l’exposició del festival Nit d’Arts al Castell de Sant Ferran, a Figueres, des d’aquest passat dissabte és l’artista convidat a la sala Can Viola de Maçanet de Cabrenys on presenta una selecció de peces sobre fusta creades en els últims tres anys. També obra ceràmica, un llenguatge que domina a la perfecció, però que no acostuma a mostrar tan sovint. El conjunt es podrà veure fins al 19 de setembre.. Antoni Federico parlant al costat de l’historiador de l’art, Enric Tubert, i Ester Julià, coordinadora de Can Viola. / Jordi Meli. L’historiador de l’art, Enric Tubert, qui coneix en profunditat tant a Federico com la seva obra, va ser l’encarregat de presentar-lo a la inauguració. En aquesta ocasió, destaca el format emprat per l’artista en les obres que presenta ara, «peces molt orgàniques», en tant que el mateix suport, la fusta, és un dibuix i sobre aquest Federico posa tela i pinta amb acrílic. «Federico sempre porta una mica al límit el format. En aquest cas fuig del rectangle, del quadrat, de la rodona per fer unes formes molt organicistes», descriu Tubert, qui titlla el creador empordanès d’artista «barroc» pel gust que sent pels grans formats, però que també «quan fa obra petita té molta monumentalitat».. L’artista amb la seva dona, durant la inauguració. / Jordi Meli. Enric Tubert valora la capacitat de Federico d’aconseguir unir en pintura «unes textures molt difícils d’assolir, amb dibuix i grafits», donant lloc a una mena «de jeroglífics o partitures musicals» que contenen «un ritme» propi i que sorprenen i, fins i tot, generen interrogants entre els espectadors. També l’obra de ceràmica en la qual Federico està treballant molt intensament els últims temps. «L’aparença i el color d’aquestes obres recorda una cosa antiga, contenen un primitivisme molt interessant i, al mateix temps, molt futurista».. D’altra banda, es dona la circumstància que l’últim número de Mètode, revista de divulgació de la Universitat de València dirigida pel biòleg i escriptor Martí Domínguez, ha escollit diverses obres de l’artista, la proposta Representar l’inefable, dins la línia del que es pot veure a Can Viola, per il·lustrar tant la portada com l’obertura d’articles d’opinió d’un monogràfic dedicat a l’exercici del pensament crític. Aquesta connexió la va propiciar el pas de Domínguez, fa tres anys, pel cicle Punt de Lectura que es fa a Agullana i que coordina Enric Tubert. Va ser aleshores quan va veure per primer cop l’obra de Federico.. Portada de la revista Mètode il·lustrada per Federico. / Mètode. «Evidentment, són peces que no estan concebudes com una il·lustració, però sí per plantejar preguntes i obrir interrogants: tenen elements lineals, geomètrics, amb referències al món de la física i la matemàtica, als fluxos d’energia que tant preocupen Federico i que són el seu motor», comenta Enric Tubert, qui és del parer que cada persona, tingui formació científica o artística, farà una lectura diferent de l’obra, però que sobretot «en ser molt suggerent, no et deixa igual i et fa pensar». L’historiador, que a la revista inclou un article sobre l’artista, defensa que rere l’obra de Federico «no hi ha res improvisat» i destaca la seva gran capacitat tècnica i de traç i la rapidesa d’execució que amaguen llargues hores de preparació prèvia.
