Els avenços en el sector científic i tecnològic permeten confirmar algunes creences populars i desmentir-ne moltes altres. La revisió de certs mites afecta també la cuina, ja que alguns informes sobre aliments que fins ara tenien fama de saludables deixen en evidència aquesta idea.
Els avenços en el sector científic i tecnològic permeten confirmar algunes creences populars i desmentir-ne moltes altres. La revisió de certs mites afecta també la cuina, ja que alguns informes sobre aliments que fins ara tenien fama de saludables deixen en evidència aquesta idea.
Els avenços en el sector científic i tecnològic permeten confirmar algunes creences populars i desmentir-ne moltes altres. La revisió de certs mites afecta també la cuina, ja que alguns informes sobre aliments que fins ara tenien fama de saludables deixen en evidència aquesta idea.. Precisament això és el que ha passat amb l’arròs blanc, un producte ric en nutrients i un clàssic de la cuina a catalana però que té conseqüències sobre el pàncrees, entre les quals hi ha un augment del risc de patir diabetis de tipus 2, va sortir a la llum gràcies a un estudi publicat per la revista British Medican Journal (BMJ).. El mètode mitjançant el qual es blanqueja aquest cereal es basa en el processament de l’arròs, al qual se li retira el segó, una de les tres parts que integren aquest aliment. No obstant, aquesta modificació estètica és també una arma de doble tall, ja que el segó serveix per regular l’índex glucèmic, que, un cop processat, es dispara.. Així doncs, la ingesta d’arròs provoca un notable augment en la taxa de glucosa en sang i d’insulina, un increment que afecta principalment l’òrgan encarregat de segregar aquesta hormona: el pàncrees, que gradualment perd la capacitat de produir quantitats suficients d’aquesta substància, indispensable per evitar la hiperglucèmia i altres anomalies que provoquen l’aparició de malalties com la diabetis. En canvi l’arròs integral redueix aquest risc, motiu pel qual és molt més recomanable consumir-lo.