Xavier Bosch (Barcelona, 1967) assegura que des que va publicar Algú com tu fa ja una dècada, l’amor ha estat el motor de la seva escriptura. L’amor i, afegeix, “els sentiments, el fet d’endinsar-se en l’interior de les persones”. “Al final, la vida va de morts i d’amors; de viure la felicitat i la bellesa amb tanta plenitud com ens permeti la salut”, recita. D’aquí sorgeix, una vegada més, la seva màgia. “Una galeria d’amors possibles, imprevistos, furtius i amagats”, resumeix. O, el que és el mateix, Diagonal Manhattan, novel·la amb la qual l’escriptor i periodista s’endinsa en els clarobscurs de les agències de publicitat i en les turbulències de les relacions amoroses. Creatius enginyosos, eslògans lluents i tripijocs sota la taula. “Fiesta&Siesta”, “Una Celta, amb molt de gust” i “Et canviarà la vida”. Campanyes de primer nivell i llençols esvalotats a banda i banda de l’Atlàntic.
Xavier Bosch (Barcelona, 1967) assegura que des que va publicar Algú com tu fa ja una dècada, l’amor ha estat el motor de la seva escriptura. L’amor i, afegeix, “els sentiments, el fet d’endinsar-se en l’interior de les persones”. “Al final, la vida va de morts i d’amors; de viure la felicitat i la bellesa amb tanta plenitud com ens permeti la salut”, recita. D’aquí sorgeix, una vegada més, la seva màgia. “Una galeria d’amors possibles, imprevistos, furtius i amagats”, resumeix. O, el que és el mateix, Diagonal Manhattan, novel·la amb la qual l’escriptor i periodista s’endinsa en els clarobscurs de les agències de publicitat i en les turbulències de les relacions amoroses. Creatius enginyosos, eslògans lluents i tripijocs sota la taula. “Fiesta&Siesta”, “Una Celta, amb molt de gust” i “Et canviarà la vida”. Campanyes de primer nivell i llençols esvalotats a banda i banda de l’Atlàntic.
Xavier Bosch (Barcelona, 1967) assegura que des que va publicar Algú com tu fa ja una dècada, l’amor ha estat el motor de la seva escriptura. L’amor i, afegeix, “els sentiments, el fet d’endinsar-se en l’interior de les persones”. “Al final, la vida va de morts i d’amors; de viure la felicitat i la bellesa amb tanta plenitud com ens permeti la salut”, recita. D’aquí sorgeix, una vegada més, la seva màgia. “Una galeria d’amors possibles, imprevistos, furtius i amagats”, resumeix. O, el que és el mateix, Diagonal Manhattan, novel·la amb la qual l’escriptor i periodista s’endinsa en els clarobscurs de les agències de publicitat i en les turbulències de les relacions amoroses. Creatius enginyosos, eslògans lluents i tripijocs sota la taula. “Fiesta&Siesta”, “Una Celta, amb molt de gust” i “Et canviarà la vida”. Campanyes de primer nivell i llençols esvalotats a banda i banda de l’Atlàntic.. Un Mad Men a la catalana amb epicentre a Tuset Street? En part sí, encara que aquí l’any és 1989 i la narració va i ve de Barcelona a Nova York per seguir els passos d’una jove a qui el seu pare, soci d’una de les agències més reeixides de la capital catalana, envia a Manhattan per treballar sota les ordres d’una reconeguda publicista que només contracta dones.. A partir d’aquí, la vida. Retorn a Columna després d’aquell desviament per Univers que va ser 32 de març, i via lliure per tornar a triomfar per Sant Jordi. De moment, el llibre arriba aquest dimecres a les llibreries amb una primera tirada de 40.000 exemplars només en català. Si fes falta un cop de mà publicitari, suggereix, els creatius que pul·lulen per la novel·la podrien vendre Diagonal Manhattan com “una invitació a les segones oportunitats i a adonar-nos que la vida no és només feina”. La campanya completa, posats a demanar, potser l’hauria de fer l’Església, de qui un dels personatges assegura que no té rival a l’hora de crear eslògans. “Des de la creu, que és el millor logo, fins al relat, que és la Bíblia, el pla de màrqueting de l’Església era imbatible. Després han tingut algunes llacunes que han fet trontollar el tema, però certament funciona, i encara hi ha gent que resa cada dia al Vaticà perquè el Papa no es mori”, il·lustra.. La publicitat, defensa Bosch, és la branca més lluminosa de la comunicació. “És la vida millorada –assegura–. En 20 segons et genera un problema i et dona la solució. I a més, t’ho explica de forma bonica”. Periodista de formació, l’autor deLa dona de la seva vida no considera que hagi canviat de bàndol, i menys encara que hagi passat al costat fosc. Simplement, relativitza un món que, a diferència del de la informació implacable, permet un grau notable de creativitat. “Al cap i a la fi, sempre estem donant voltes al mateix: com explicar una bona història de manera condensada”, explica.. Resumint molt, Diagonal Manhattan seria la història d’una jove, Edda Leveroni, que comença a preguntar-se si la seva vida realment li pertany i acaba buscant respostes als despatxos de Manhattan, a les cases enjardinades d’Elizabeth Street i a la piscina d’un club privat selecte. L’any, aquell 1989 d’efervescència preolímpica i de notables sacsejades geopolítiques, tampoc és casual. “Va ser la dècada d’or de la publicitat a Barcelona i, sobretot, l’any en què van caure alguns murs al món, com el de Berlín, mentre d’altres encara estaven lluny de caure. L’homosexualitat, per exemple, encara era a la llista de malalties mentals de l’Organització Mundial de la Salut, i viure sent homosexual o transvestit públicament era un problema tant a Barcelona com a Nova York. Tampoc no ha passat tant de temps, i em preocupa que hi hagi governs i moviments, el conservadorisme i l’extrema dreta, que vulguin tornar a aquells temps. És el que veiem amb Trump, dient que només hi ha dos gèneres, home i dona, i punt”, explica.. La reflexió de Bosch respon a un dels romanços de la novel·la i a aquesta doble moral que els nord-americans han perfeccionat amb cura i dedicació. “Si busquéssim en la vida de tots els que envolten Trump a la Casa Blanca, segur que hi hauria algun titular a cinc columnes que els podria arruïnar la vida. J. Edgar Hoover, que va ser director de l’FBI durant 48 anys, perseguia homosexuals i després anava vestit de dona a les festes privades de Nova York”, apunta.. La publicitat, deia el novel·lista, és la branca més lluminosa de la comunicació, però també “una professió molt masculina, molt masculinitzada”. Una feina en què dones com Carolyn Davidson, creadora del logo de Nike, o Mary Wells Lawrence, ideòloga de la campanya I Love New York, han acabat relegades a pàgines menors de la història de la creativitat.. Per això Diagonal Manhattan, assegura Bosch, vol ser una reivindicació de les dones publicistes i dels seus esforços per “trencar sostres de vidre en un moment i en un sector que no era gens fàcil”. “Mary Wells Lawrence va ser la primera dona directora general d’una empresa que va cotitzar a la Borsa de Nova York i la primera que va rebre un lleó de Sant Marc al Festival de Cannes de Publicitat. I el va rebre el 2020, quan tenia 92 anys”, il·lustra Bosch.
