«La sardana està viva, és un símbol de país i és la nostra obligació fer-la perviure». Aquesta va ser la certesa que van expressar directament o retòrica tots els guardonats a la gala dels Premis Capital de la Sardana, celebrada el passat dissabte a Manresa. Uns reconeixements que, enguany, van tenir com a protagonistes sardanistes i compositors joves, i que demostren que «la dansa de casa nostra», com també se la va anomenar en multitud d’ocasions, està en bones mans. I un dels seus màxims exponents en l’actualitat és el jove compositor d’origen suec, però criat des dels dos anys a Llançà, Fredrik Strand. El jove compositor va rebre de mans del jurat el Premi Especial Som Sardana, el reconeixement més rellevant de l’any d’aquest ball català per ‘Sardana pe’n Berto’, una peça que dedica al responsable que el jove artista s’interessés pel cant coral i les sardanes, «quan era l’única persona que no estava jubilada que hi anava», reconeixia un radiant Strand. Una havanera que s’ha encarregat d’arranjar per cobla Esteve Molero, director de la Cobla Ciutat de Girona.
«La sardana està viva, és un símbol de país i és la nostra obligació fer-la perviure». Aquesta va ser la certesa que van expressar directament o retòrica tots els guardonats a la gala dels Premis Capital de la Sardana, celebrada el passat dissabte a Manresa. Uns reconeixements que, enguany, van tenir com a protagonistes sardanistes i compositors joves, i que demostren que «la dansa de casa nostra», com també se la va anomenar en multitud d’ocasions, està en bones mans. I un dels seus màxims exponents en l’actualitat és el jove compositor d’origen suec, però criat des dels dos anys a Llançà, Fredrik Strand. El jove compositor va rebre de mans del jurat el Premi Especial Som Sardana, el reconeixement més rellevant de l’any d’aquest ball català per ‘Sardana pe’n Berto’, una peça que dedica al responsable que el jove artista s’interessés pel cant coral i les sardanes, «quan era l’única persona que no estava jubilada que hi anava», reconeixia un radiant Strand. Una havanera que s’ha encarregat d’arranjar per cobla Esteve Molero, director de la Cobla Ciutat de Girona.
«La sardana està viva, és un símbol de país i és la nostra obligació fer-la perviure». Aquesta va ser la certesa que van expressar directament o retòrica tots els guardonats a la gala dels Premis Capital de la Sardana, celebrada el passat dissabte a Manresa. Uns reconeixements que, enguany, van tenir com a protagonistes sardanistes i compositors joves, i que demostren que «la dansa de casa nostra», com també se la va anomenar en multitud d’ocasions, està en bones mans. I un dels seus màxims exponents en l’actualitat és el jove compositor d’origen suec, però criat des dels dos anys a Llançà,Fredrik Strand. El jove compositor va rebre de mans del jurat el Premi Especial Som Sardana, el reconeixement més rellevant de l’any d’aquest ball català per ‘Sardana pe’n Berto’, una peça que dedica al responsable que el jove artista s’interessés pel cant coral i les sardanes, «quan era l’única persona que no estava jubilada que hi anava», reconeixia un radiant Strand. Una havanera que s’ha encarregat d’arranjar per cobla Esteve Molero, director de la Cobla Ciutat de Girona.. El cert és que, d’entrada, Strand és l’última persona que qualsevol es podria imaginar fent una fusió i arranjant una havanera i una sardana. Com ell mateix reconeix, «el meu nom i el meu cognom és suec i també ho és la meva aparença, però la veritat és que em sento molt català».. I és que tot just amb dos anys es va traslladar a Llançà, on no només s’hi ha quedat, sinó que com diu a ‘Ball de bastons’, una cançó on col·labora amb Lluís Llach, «té pensat quedar-s’hi». Precisament a Llançà, al seu poble, va aprendre a «estimar la sardana», tot i que abans, confessa, es va enamorar de la música, d’una manera ben concreta.. «M’anava molt malament tocar la flauta dolça fins que una professora de piano em va aconsellar que tapés el forat de sota», recorda somrient. «A partir d’aleshores soc un enamorat de la música». Però no va ser fins a apuntar-se a la Coral de Llançà que va descobrir la sardana: «Tots els membres eren persones jubilades menys jo, que tenia 11 anys», confessa mentre se li dibuixa un somriure al rostre. En aquell moment va conèixer en Berto, que era veí seu i membre de la coral i que el va portar a assaig dues vegades a la setmana durant cinc anys: «sempre em feia escoltar sardanes, al seu cotxe no hi sonava altra cosa», diu una mica emocionat. «De fet, en Berto només parlava de sardanes i de vinyes, eren la seva passió».. Un enamorament que va traslladar al jove compositor. Però en Berto va morir el 2019, i en una de les darreres ocasions en què els dos amics van poder parlar plegats, només li va demanar una cosa: «Fes una sardana». Dit i fet, després de l’eliminació que va patir Strand d’’Eufòria’, «vaig pensar que havia de fer una cançó que em representés a mi i a Catalunya, que em sortís del cor. I el primer va ser el Berto. Em va semblar una gran idea fusionar una havanera amb una sardana, també era una manera d’unir la vila i el port, i deixar enrere l’antiga rivalitat».. Fredrik Strand, aquest dissabte a Manresa. / Alex Guerrero. Durant els Premis Capital de la Sardana, els altres dos grans reconeixement de la tarda se’ls van endur Joan Casals i Josep Antoni Sánchez. El primer va ser premiat amb la Medalla al Mèrit Sardanista per la seva trajectòria com a dansaire durant més de 50 anys. A més, Casals és un dels fundadors de la colla Coloraines de Cabrils i impulsor del nou format dels Campionats de Catalunya, de la Copa Catalunya i del Campionat de Campions de sardanes. Per la seva banda, Sánchez va ser gratificat amb la Medalla al Mèrit Musical per la seva dilatada experiència com a intèrpret de tenora. Va fundar la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i durant quaranta anys ha apostat per a prioritzar la qualitat per sobre de tot.. Però no tot van ser reconeixements individuals. El premi a l’entitat es va entregar a l’Agrupació Folklòrica de Molins de Rei per a convertir-se en un referent, apropant les sardanes als sectors més joves de la població. Un premi que van recollir, com no podia ser d’una altra manera, citant Joan Maragall: «la sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan» i que es van mostrar «orgullosos de promoure l’aprenentatge com ho havia fet qui els havia precedit».. El premi a l’activitat va ser per als Excursionistes del Grup Sardanista Montserrat, que van dansar la sardana més alta de la història, «amb grampons i sense poder fer massa tirades», recordaven. Una agrupació de dansaires que d’ençà de la celebració dels 25 anys de l’entitat aposten per enllaçar sardanes amb excursions a la muntanya, aquest any, ballant a més de 5.000 metres al capdamunt de l’Aramat, una muntanya situada a la frontera entre el Kurdistan i Turquia.. El guardó a la formació se’l va adjudicar l’Associació Sardanista La Nostra Dansa de Tordera pels gairebé 50 anys oferint cursets de sardanes a l’estiu i que ha servit per a originar una nova colla a la ciutat. El darrer dels premis, el dedicat a la comunicació, va ser atorgat a Coblejant. Un canal transmèdia que va néixer amb l’objectiu «d’informar sobre el món de la sardana i la cobla de manera actual i curosa» a les xarxes socials.