Els amants de l’astronomia i part del públic general tenen marcat en vermell al calendari el 12 d’agost per gaudir de l’eclipsi, no només per la singularitat del fenomen, sinó perquè són sabedors que és un fenomen extraordinàriament infreqüent. No se’n veurà a Catalunya un altre de total fins al 2180, i l’últim es va esdevenir el 30 d’agost del 1905, quan les cròniques de l’època ja relataven alguns efectes que ara s’anticipen al 12 d’agost: baixada de temperatura, vent que s’aixeca, comportament anòmal dels animals i, sobretot, risc que s’esguerrin els plans d’observació per la nuvolositat. L’eclipsi, que es va definir com un «meravellós espectacle», va significar la presentació en societat de l’Observatori de l’Ebre, un institut de recerca ubicat a Roquetes (Baix Ebre) dedicat a estudiar la relació entre l’activitat solar i els fenòmens geofísics de la Terra. Tot i que estava en funcionament des de l’any anterior, aquell eclipsi total va reunir una vintena llarga de científics tant locals com estrangers i va donar projecció internacional a la institució. L’Observatori va ser fundat a principis del segle XX pels jesuïtes com a centre d’estudi de la física de la Terra i de la relació entre el Sol i el nostre planeta. El centre encara conserva els edificis i instruments originals d’aquella època.
Juan José Curto Subirats, investigador del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) i responsable de cultura científica de l’Observatori de l’Ebre, ha destacat a l’ACN el paper pioner que té el centre en l’observació solar a l’estat espanyol, on va ser «un centre singular» el segle passat i «va arribar a tenir un prestigi internacional molt gran».
«Van aparèixer estrelles al firmament»
Les cròniques de l’agost del 1905 relaten un «meravellós espectacle» viscut cap al migdia. «L’obscuritat que es va produir en el moment de la totalitat va ser tanta que van aparèixer nombroses estrelles al firmament», mencionava el ‘Diari de Barcelona’, que destacava el «rapidíssim descens de la temperatura, amb sensació gairebé de fred».
En la mateixa línia, ‘La Vanguardia’ parlava d’un «vent fresc i huracanat» que es va aixecar a Barcelona durant el fenomen. La presència d’estels i el comportament anòmal dels animals també es van mencionar, així com el fet que es va «perdre un minut de totalitat pel pas d’un núvol». El rotatiu també va deixar escrit que els terrats es van omplir per seguir l’alineació de cossos celestes, mentre «no pocs comerços» van tancar durant aquella estona. ‘La Vanguardia’ també llistava els següents eclipsis fins al del 1999, en el qual errava per un dia.
Anant una mica més enrere, l’anterior s’havia vist seixanta anys abans, el juliol del 1842, segons Serviastro, un portal de divulgació astronòmica vinculat a la UB. Per l’ocasió, a Itàlia es va produir el primer intent conegut de la història de fotografiar un eclipsi, i a Barcelona, un estudi de Francesc Xavier Barca-Salom remarca que el seguiment va ser discret, tot i que es va fer una observació a l’Escola de Nàutica. Tot plegat, després que un anular de sol el 1836 va suscitar el descobriment de les anomenades ‘perles de Baily’, per part de l’astrònom Francis Baily.
L’eclipsi parcial de l’agost del 1999
Des del 1905 s’han esdevingut múltiples eclipsis solars totals, però cap d’enterament apreciable des del principat. El del 17 d’abril del 1912 va ser el següent, però només es va poder observar parcialment aquí. I ja al segle XXI, ara fa vint anys hi va haver un altre eclipsi solar total que a la península Ibèrica només es va gaudir de manera parcial. Va ser el 29 de març del 2006. Uns mesos abans, el 3 d’octubre del 2005, a mig matí, Catalunya va poder gaudir parcialment d’un anular, és a dir, aquell en el qual la lluna tapa el sol, però visualment és més petita, així que l’astre acaba dibuixant una mena d’anell per sobre del satèl·lit.
És també especialment recordat l’eclipsi total de l’agost de 1999, observat parcialment a casa nostra, que es va escaure al matí amb les platges del país plenes de gent, alguns més preparats que d’altres amb ginys per observar el fenomen, com recorden diverses cròniques de l’època. La totalitat va travessar Europa, incloent-hi el nord de França, cosa que va desfermar diverses profecies. Una d’elles, la del modista Paco Rabanne, que va preveure la caiguda d’una estació espacial russa a conseqüència del fenomen, que generaria un devastador incendi sobre París. Finalment, però, res d’això no va ocórrer.
El responsable de Cultura Científica de l’Observatori de l’Ebre, Juan José Curto Subirats, explica la relació entre l’eclipsi solar del 1905 i la creació de l’Observatori de l’Ebre. Autora: Anna Ferràs
Eclipsis parcials de sol destacats
En el capítol d’eclipsis solars parcials, en què en cap cas la Lluna acaba tapant del tot l’esfera solar, el principat n’ha viscut també uns quants. Els més recents, per bé que amb una visibilitat molt limitada són: el 4 de gener de 2011; el 20 de març del 2015; l’eclipsi anular del 10 de juny del 2021; el 25 d’octubre de 2022 (visible en un 3,5%); i el darrer, el 29 de març de l’any passat, visible només en un 13,5%.
Pròximes cites
Més enllà del gran esdeveniment que suposarà l’eclipsi total d’aquest 12 d’agost, menys d’un any després els fans de l’astronomia tindran una nova cita amb els eclipsis. I és que el dia 2 d’agost de l’any 2027 està previst un nou eclipsi solar total que, això sí, en aquest cas es veurà com a molt en un 81,7% en el millor dels casos des de Catalunya. La província de Cadis, la de Màlaga o Gibraltar seran els llocs més propers on es viurà la totalitat. I encara, el 26 de gener del 2028 el calendari astronòmic hi ha marcat un eclipsi anular de sol a “l’extrem sud-oest” del país, des d’on s’arribarà a veure fins a un 92,3% del seu efecte.
El pròxim eclipsi solar total visible a Catalunya tindrà lloc el 2180, és a dir, d’aquí a 154 anys. I el següent haurà d’esperar dos segles més, ja que tindrà lloc el 20 d’abril del 2433.
Els eclipsis de Lluna
A diferència dels eclipsis solars totals, els eclipsis de Lluna totals són observables en franges molt més àmplies de la terra, donat que l’ombra de la terra cobreix tota la cara visible de la Lluna durant el fenomen.
Per això, a Catalunya se n’han vist 7 en els últims 20 anys, segons detalla l’Institut de Ciències del Cosmos ICCUB, i del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Universitat de Barcelona (UB). El més recent va esdevenir-se ara fa quatre anys, el 16 de maig de 2022. El màxim de l’eclipsi es va produir a les 6.10 hores del matí.
El precedent de l’eclipsi del 1905: un «meravellós espectacle» que va donar projecció internacional a l’Observatori de l’Ebre (vídeo) és un article de EbreDigital.cat.
Els amants de l’astronomia i part del públic general tenen marcat en vermell al calendari el 12 d’agost per gaudir de l’eclipsi, no només per la singularitat del fenomen, sinó perquè són sabedors que és un fenomen extraordinàriament infreqüent. No se’n veurà a Catalunya un altre de total fins al 2180, i l’últim es va esdevenir el 30 d’agost del 1905, quan les cròniques de l’època ja relataven alguns efectes que ara s’anticipen al 12 d’agost: baixada de temperatura, vent que s’aixeca, comportament anòmal dels animals i, sobretot, risc que s’esguerrin els plans d’observació per la nuvolositat. L’eclipsi, que es va definir com un «meravellós espectacle», va significar la presentació en societat de l’Observatori de l’Ebre, un institut de recerca ubicat a Roquetes (Baix Ebre) dedicat a estudiar la relació entre l’activitat solar i els fenòmens geofísics de la Terra. Tot i que estava en funcionament des de l’any anterior, aquell eclipsi total va reunir una vintena llarga de científics tant locals com estrangers i va donar projecció internacional a la institució. L’Observatori va ser fundat a principis del segle XX pels jesuïtes com a centre d’estudi de la física de la Terra i de la relació entre el Sol i el nostre planeta. El centre encara conserva els edificis i instruments originals d’aquella època.. Juan José Curto Subirats, investigador del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) i responsable de cultura científica de l’Observatori de l’Ebre, ha destacat a l’ACN el paper pioner que té el centre en l’observació solar a l’estat espanyol, on va ser «un centre singular» el segle passat i «va arribar a tenir un prestigi internacional molt gran».. «Van aparèixer estrelles al firmament». Les cròniques de l’agost del 1905 relaten un «meravellós espectacle» viscut cap al migdia. «L’obscuritat que es va produir en el moment de la totalitat va ser tanta que van aparèixer nombroses estrelles al firmament», mencionava el ‘Diari de Barcelona’, que destacava el «rapidíssim descens de la temperatura, amb sensació gairebé de fred».. En la mateixa línia, ‘La Vanguardia’ parlava d’un «vent fresc i huracanat» que es va aixecar a Barcelona durant el fenomen. La presència d’estels i el comportament anòmal dels animals també es van mencionar, així com el fet que es va «perdre un minut de totalitat pel pas d’un núvol». El rotatiu també va deixar escrit que els terrats es van omplir per seguir l’alineació de cossos celestes, mentre «no pocs comerços» van tancar durant aquella estona. ‘La Vanguardia’ també llistava els següents eclipsis fins al del 1999, en el qual errava per un dia.. Anant una mica més enrere, l’anterior s’havia vist seixanta anys abans, el juliol del 1842, segons Serviastro, un portal de divulgació astronòmica vinculat a la UB. Per l’ocasió, a Itàlia es va produir el primer intent conegut de la història de fotografiar un eclipsi, i a Barcelona, un estudi de Francesc Xavier Barca-Salom remarca que el seguiment va ser discret, tot i que es va fer una observació a l’Escola de Nàutica. Tot plegat, després que un anular de sol el 1836 va suscitar el descobriment de les anomenades ‘perles de Baily’, per part de l’astrònom Francis Baily.. L’eclipsi parcial de l’agost del 1999. Des del 1905 s’han esdevingut múltiples eclipsis solars totals, però cap d’enterament apreciable des del principat. El del 17 d’abril del 1912 va ser el següent, però només es va poder observar parcialment aquí. I ja al segle XXI, ara fa vint anys hi va haver un altre eclipsi solar total que a la península Ibèrica només es va gaudir de manera parcial. Va ser el 29 de març del 2006. Uns mesos abans, el 3 d’octubre del 2005, a mig matí, Catalunya va poder gaudir parcialment d’un anular, és a dir, aquell en el qual la lluna tapa el sol, però visualment és més petita, així que l’astre acaba dibuixant una mena d’anell per sobre del satèl·lit.. És també especialment recordat l’eclipsi total de l’agost de 1999, observat parcialment a casa nostra, que es va escaure al matí amb les platges del país plenes de gent, alguns més preparats que d’altres amb ginys per observar el fenomen, com recorden diverses cròniques de l’època. La totalitat va travessar Europa, incloent-hi el nord de França, cosa que va desfermar diverses profecies. Una d’elles, la del modista Paco Rabanne, que va preveure la caiguda d’una estació espacial russa a conseqüència del fenomen, que generaria un devastador incendi sobre París. Finalment, però, res d’això no va ocórrer.. El responsable de Cultura Científica de l’Observatori de l’Ebre, Juan José Curto Subirats, explica la relació entre l’eclipsi solar del 1905 i la creació de l’Observatori de l’Ebre. Autora: Anna Ferràs. Eclipsis parcials de sol destacats. En el capítol d’eclipsis solars parcials, en què en cap cas la Lluna acaba tapant del tot l’esfera solar, el principat n’ha viscut també uns quants. Els més recents, per bé que amb una visibilitat molt limitada són: el 4 de gener de 2011; el 20 de març del 2015; l’eclipsi anular del 10 de juny del 2021; el 25 d’octubre de 2022 (visible en un 3,5%); i el darrer, el 29 de març de l’any passat, visible només en un 13,5%.. Pròximes cites. Més enllà del gran esdeveniment que suposarà l’eclipsi total d’aquest 12 d’agost, menys d’un any després els fans de l’astronomia tindran una nova cita amb els eclipsis. I és que el dia 2 d’agost de l’any 2027 està previst un nou eclipsi solar total que, això sí, en aquest cas es veurà com a molt en un 81,7% en el millor dels casos des de Catalunya. La província de Cadis, la de Màlaga o Gibraltar seran els llocs més propers on es viurà la totalitat. I encara, el 26 de gener del 2028 el calendari astronòmic hi ha marcat un eclipsi anular de sol a “l’extrem sud-oest” del país, des d’on s’arribarà a veure fins a un 92,3% del seu efecte.. El pròxim eclipsi solar total visible a Catalunya tindrà lloc el 2180, és a dir, d’aquí a 154 anys. I el següent haurà d’esperar dos segles més, ja que tindrà lloc el 20 d’abril del 2433.. Els eclipsis de Lluna. A diferència dels eclipsis solars totals, els eclipsis de Lluna totals són observables en franges molt més àmplies de la terra, donat que l’ombra de la terra cobreix tota la cara visible de la Lluna durant el fenomen.. Per això, a Catalunya se n’han vist 7 en els últims 20 anys, segons detalla l’Institut de Ciències del Cosmos ICCUB, i del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Universitat de Barcelona (UB). El més recent va esdevenir-se ara fa quatre anys, el 16 de maig de 2022. El màxim de l’eclipsi es va produir a les 6.10 hores del matí.. El precedent de l’eclipsi del 1905: un «meravellós espectacle» que va donar projecció internacional a l’Observatori de l’Ebre (vídeo) és un article de EbreDigital.cat.
Els amants de l’astronomia i part del públic general tenen marcat en vermell al calendari el 12 d’agost per gaudir de l’eclipsi, no només per la singularitat del fenomen, sinó perquè són sabedors que és un fenomen extraordinàriament infreqüent. No se’n veurà a Catalunya un altre de total fins al 2180, i l’últim es va […] El precedent de l’eclipsi del 1905: un «meravellós espectacle» que va donar projecció internacional a l’Observatori de l’Ebre (vídeo) és un article de EbreDigital.cat.
Els amants de l’astronomia i part del públic general tenen marcat en vermell al calendari el 12 d’agost per gaudir de l’eclipsi, no només per la singularitat del fenomen, sinó perquè són sabedors que és un fenomen extraordinàriament infreqüent. No se’n veurà a Catalunya un altre de total fins al 2180, i l’últim es va esdevenir el 30 d’agost del 1905, quan les cròniques de l’època ja relataven alguns efectes que ara s’anticipen al 12 d’agost: baixada de temperatura, vent que s’aixeca, comportament anòmal dels animals i, sobretot, risc que s’esguerrin els plans d’observació per la nuvolositat. L’eclipsi, que es va definir com un «meravellós espectacle», va significar la presentació en societat de l’Observatori de l’Ebre, un institut de recerca ubicat a Roquetes (Baix Ebre) dedicat a estudiar la relació entre l’activitat solar i els fenòmens geofísics de la Terra. Tot i que estava en funcionament des de l’any anterior, aquell eclipsi total va reunir una vintena llarga de científics tant locals com estrangers i va donar projecció internacional a la institució. L’Observatori va ser fundat a principis del segle XX pels jesuïtes com a centre d’estudi de la física de la Terra i de la relació entre el Sol i el nostre planeta. El centre encara conserva els edificis i instruments originals d’aquella època.. Juan José Curto Subirats, investigador del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) i responsable de cultura científica de l’Observatori de l’Ebre, ha destacat a l’ACN el paper pioner que té el centre en l’observació solar a l’estat espanyol, on va ser «un centre singular» el segle passat i «va arribar a tenir un prestigi internacional molt gran».. «Van aparèixer estrelles al firmament». Les cròniques de l’agost del 1905 relaten un «meravellós espectacle» viscut cap al migdia. «L’obscuritat que es va produir en el moment de la totalitat va ser tanta que van aparèixer nombroses estrelles al firmament», mencionava el ‘Diari de Barcelona’, que destacava el «rapidíssim descens de la temperatura, amb sensació gairebé de fred».. En la mateixa línia, ‘La Vanguardia’ parlava d’un «vent fresc i huracanat» que es va aixecar a Barcelona durant el fenomen. La presència d’estels i el comportament anòmal dels animals també es van mencionar, així com el fet que es va «perdre un minut de totalitat pel pas d’un núvol». El rotatiu també va deixar escrit que els terrats es van omplir per seguir l’alineació de cossos celestes, mentre «no pocs comerços» van tancar durant aquella estona. ‘La Vanguardia’ també llistava els següents eclipsis fins al del 1999, en el qual errava per un dia.. Anant una mica més enrere, l’anterior s’havia vist seixanta anys abans, el juliol del 1842, segons Serviastro, un portal de divulgació astronòmica vinculat a la UB. Per l’ocasió, a Itàlia es va produir el primer intent conegut de la història de fotografiar un eclipsi, i a Barcelona, un estudi de Francesc Xavier Barca-Salom remarca que el seguiment va ser discret, tot i que es va fer una observació a l’Escola de Nàutica. Tot plegat, després que un anular de sol el 1836 va suscitar el descobriment de les anomenades ‘perles de Baily’, per part de l’astrònom Francis Baily.. L’eclipsi parcial de l’agost del 1999. Des del 1905 s’han esdevingut múltiples eclipsis solars totals, però cap d’enterament apreciable des del principat. El del 17 d’abril del 1912 va ser el següent, però només es va poder observar parcialment aquí. I ja al segle XXI, ara fa vint anys hi va haver un altre eclipsi solar total que a la península Ibèrica només es va gaudir de manera parcial. Va ser el 29 de març del 2006. Uns mesos abans, el 3 d’octubre del 2005, a mig matí, Catalunya va poder gaudir parcialment d’un anular, és a dir, aquell en el qual la lluna tapa el sol, però visualment és més petita, així que l’astre acaba dibuixant una mena d’anell per sobre del satèl·lit.. És també especialment recordat l’eclipsi total de l’agost de 1999, observat parcialment a casa nostra, que es va escaure al matí amb les platges del país plenes de gent, alguns més preparats que d’altres amb ginys per observar el fenomen, com recorden diverses cròniques de l’època. La totalitat va travessar Europa, incloent-hi el nord de França, cosa que va desfermar diverses profecies. Una d’elles, la del modista Paco Rabanne, que va preveure la caiguda d’una estació espacial russa a conseqüència del fenomen, que generaria un devastador incendi sobre París. Finalment, però, res d’això no va ocórrer.. El responsable de Cultura Científica de l’Observatori de l’Ebre, Juan José Curto Subirats, explica la relació entre l’eclipsi solar del 1905 i la creació de l’Observatori de l’Ebre. Autora: Anna Ferràs. Eclipsis parcials de sol destacats. En el capítol d’eclipsis solars parcials, en què en cap cas la Lluna acaba tapant del tot l’esfera solar, el principat n’ha viscut també uns quants. Els més recents, per bé que amb una visibilitat molt limitada són: el 4 de gener de 2011; el 20 de març del 2015; l’eclipsi anular del 10 de juny del 2021; el 25 d’octubre de 2022 (visible en un 3,5%); i el darrer, el 29 de març de l’any passat, visible només en un 13,5%.. Pròximes cites. Més enllà del gran esdeveniment que suposarà l’eclipsi total d’aquest 12 d’agost, menys d’un any després els fans de l’astronomia tindran una nova cita amb els eclipsis. I és que el dia 2 d’agost de l’any 2027 està previst un nou eclipsi solar total que, això sí, en aquest cas es veurà com a molt en un 81,7% en el millor dels casos des de Catalunya. La província de Cadis, la de Màlaga o Gibraltar seran els llocs més propers on es viurà la totalitat. I encara, el 26 de gener del 2028 el calendari astronòmic hi ha marcat un eclipsi anular de sol a “l’extrem sud-oest” del país, des d’on s’arribarà a veure fins a un 92,3% del seu efecte.. El pròxim eclipsi solar total visible a Catalunya tindrà lloc el 2180, és a dir, d’aquí a 154 anys. I el següent haurà d’esperar dos segles més, ja que tindrà lloc el 20 d’abril del 2433.. Els eclipsis de Lluna. A diferència dels eclipsis solars totals, els eclipsis de Lluna totals són observables en franges molt més àmplies de la terra, donat que l’ombra de la terra cobreix tota la cara visible de la Lluna durant el fenomen.. Per això, a Catalunya se n’han vist 7 en els últims 20 anys, segons detalla l’Institut de Ciències del Cosmos ICCUB, i del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la Universitat de Barcelona (UB). El més recent va esdevenir-se ara fa quatre anys, el 16 de maig de 2022. El màxim de l’eclipsi es va produir a les 6.10 hores del matí.. El precedent de l’eclipsi del 1905: un «meravellós espectacle» que va donar projecció internacional a l’Observatori de l’Ebre (vídeo) és un article de EbreDigital.cat.