Els efectes electorals vinculats a l’anomenada «llei dels nets» seran revisats aquest dilluns per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, davant del qual han arribat dos recursos presentats per Vox i Iustitia Europa, dues organitzacions habituals en les causes judicials contra el Govern de Pedro Sánchez.
Els efectes electorals vinculats a l’anomenada «llei dels nets» seran revisats aquest dilluns per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, davant del qual han arribat dos recursos presentats per Vox i Iustitia Europa, dues organitzacions habituals en les causes judicials contra el Govern de Pedro Sánchez.. Pretenen que l’alt tribunal els deixi en suspens mentre estudia una qüestió merament formal: si la Junta Electoral Central va incórrer en desistiment de funcions en declarar-se no competent per pronunciar-se sobre aquest assumpte el passat mes de juliol.. Es va recórrer contra aquesta decisió administrativa concreta, però es pretén impedir el vot arran de la concessió de la nacionalitat espanyola als descendents d’espanyols que viuen a l’estranger i que van patir l’exili, en compliment d’una disposició inclosa en la llei de memòria democràtica.. El Suprem ha previst la celebració aquest dilluns de dues vistes públiques consecutives a partir de les 10.00 hores, en relació amb les mesures cautelars plantejades pels recurrents. A més de la Junta Electoral, el Suprem ha inclòs entre els demandats el Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts i l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que estaran representats per l’Advocacia de l’Estat.. Per a Iustitia Europa, el paper de l’institut d’informació estadística és especialment rellevant perquè en la seva estructura es troba l’Oficina del Cens Electoral. En representació de Vox està prevista la intervenció del seu coordinador jurídic nacional, Jorge Buxadé, que defensa que la decisió de la Junta Electoral d’eludir aquest assumpte no s’ajusta a dret i suposa una vulneració de la protecció dels drets fonamentals dels espanyols.. Després de rebre les demandes, els magistrats van obrir una peça separada per estudiar si, mentre analitzen la qüestió de fons, és preceptiu suspendre l’eficàcia de la norma. El ponent de l’assumpte serà Antonio Narváez, fiscal de carrera i magistrat que va formar part del sector conservador del Tribunal Constitucional fins al desembre de 2022.. Entre les mesures cautelars, reclamen la suspensió de l’eficàcia de la instrucció de Justícia sobre la concessió d’aquestes nacionalitats i que s’obligui les ambaixades a separar els expedients de nacionalitat ja tramitats de la resta del cens d’espanyols a l’estranger amb dret a vot.. La Junta Electoral va declarar que excedia les seves competències intervenir davant les irregularitats denunciades per diversos partits en l’adquisició de nacionalitat derivada de la Instrucció que va ser aprovada l’octubre de 2022 per la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, que depèn del Ministeri comandat per Félix Bolaños. Per als recurrents, els efectes d’aquesta norma «es projecten de manera directa, automàtica i potencialment irreversible sobre la formació del cens electoral».. També recorren contra el fet que es rebutgés «expressament o implícitament» ordenar a l’Oficina del Cens Electoral l’obertura immediata d’actuacions de revisió, inspecció, control, traçabilitat i depuració de les altes produïdes en el vot CERA (des de l’exterior), o que no s’adoptessin mesures suficients «per evitar que altes censals mancades de traçabilitat o basades en expedients potencialment incompatibles amb la Llei continuïn produint efectes electorals».. El que sí que va acordar la Junta Electoral és sol·licitar més informació a l’Oficina del Cens Electoral sobre els votants espanyols que resideixen a l’estranger, per la qual cosa els recurrents volen que el Suprem exigeixi a l’administració electoral aclarir com s’assigna el municipi o la província per la qual voten aquests ciutadans.. Iustitia també reclama que, amb periodicitat mensual, s’elabori un informe estadístic desglossat de les altes produïdes al CERA des de l’1 de novembre de 2022, i que es conservin, sota advertiment legal, tots els expedients administratius, metadades, registres de cites i documents de suport relacionats amb les altes al CERA tramitades a l’empara de la llei de memòria.. Per la seva banda, Vox insisteix en el seu recurs en la necessitat que el Suprem declari la «competència irrenunciable» de la Junta i la seva obligació d’adoptar mesures «expeditives i urgents» per garantir l’exercici del vot en un procés electoral net i transparent. Així, reclama que s’imparteixin instruccions a l’Oficina del Cens Electoral, consolats, ajuntaments i registres civils perquè les altes censals es tramitin únicament quan quedi acreditada la causa d’exili prevista a la llei i no quan aquesta hagi estat «merament presumida».
Els efectes electorals vinculats a l’anomenada «llei dels nets» seran revisats aquest dilluns per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, davant del qual han arribat dos recursos presentats per Vox i Iustitia Europa, dues organitzacions habituals en les causes judicials contra el Govern de Pedro Sánchez.