És l’esdeveniment de l’any a Londres, l’exposició que pot batre tots els rècords en una ciutat poc donada a deixar-se impressionar —s’esperen fins a 7,5 milions de visitants— i transformar el que popularment es coneix com el primer còmic de la història, la batalla més gran mai brodada, en un vistós laboratori de la nova diplomàcia cultural. «Quan les nostres societats dubten, necessitem llocs i obres d’art que ens permetin contemplar plegats de què és capaç de crear i transmetre la humanitat», va resumir el president francès, Emmanuel Macron, durant la première institucional, el passat dia 2, de l’exposició que durant deu mesos permetrà veure a la capital anglesa el Tapís de Bayeux.
És l’esdeveniment de l’any a Londres, l’exposició que pot batre tots els rècords en una ciutat poc donada a deixar-se impressionar —s’esperen fins a 7,5 milions de visitants— i transformar el que popularment es coneix com el primer còmic de la història, la batalla més gran mai brodada, en un vistós laboratori de la nova diplomàcia cultural. «Quan les nostres societats dubten, necessitem llocs i obres d’art que ens permetin contemplar plegats de què és capaç de crear i transmetre la humanitat», va resumir el president francès, Emmanuel Macron, durant la première institucional, el passat dia 2, de l’exposició que durant deu mesos permetrà veure a la capital anglesa el Tapís de Bayeux.
És l’esdeveniment de l’any a Londres, l’exposició que pot batre tots els rècords en una ciutat poc donada a deixar-se impressionar —s’esperen fins a 7,5 milions de visitants— i transformar el que popularment es coneix com el primer còmic de la història, la batalla més gran mai brodada, en un vistós laboratori de la nova diplomàcia cultural. «Quan les nostres societats dubten, necessitem llocs i obres d’art que ens permetin contemplar plegats de què és capaç de crear i transmetre la humanitat», va resumir el president francès, Emmanuel Macron, durant la première institucional, el passat dia 2, de l’exposició que durant deu mesos permetrà veure a la capital anglesa el Tapís de Bayeux.. La conquesta normanda d’Anglaterra i la batalla de Hastings de l’octubre del 1066, tal com va quedar fixada al segle XI en una imponent tela de lli de 70 metres de llarg i 350 quilos de pes. Gairebé 60 escenes exquisidament brodades en què apareixen 626 persones, 737 animals, una de les primeres representacions artístiques del cometa Halley i, com es va entretenir a inventariar el professor d’Història Medieval de la Universitat d’Oxford, un total de 93 penis. També ni més ni menys que 6 dones, només 3 al fris central i únicament una amb nom. Per virilitat que no quedi.. Al costat de Macron, i subratllant l’excepcionalitat de l’esdeveniment, el rei Carles III i el primer ministre britànic, Andy Burnham. «La història del tapís parla d’ambició i incertesa, de juraments, de viatges, de vaixells, consells, reis, cometes i conseqüències. Tanmateix, no és simplement una història britànica, ni tampoc normanda», va dir el monarca. El tapís, que només havia abandonat França en dues ocasions —durant el mandat de Napoleó, el 1803, i durant l’ocupació nazi, el 1941 i el 1944—, travessa ara el canal de la Mànega aprofitant les obres de rehabilitació del museu normand que l’acull habitualment i, sobretot, aprofitant que França i Anglaterra tornen a ser carn i ungla després de la calamitat del Brexit.. «Per primera vegada des de la seva creació fa gairebé mil anys, el Tapís de Bayeux ha tornat a Anglaterra», celebra el British Museum, incapaç d’amagar l’entusiasme que ha despertat una exposició que va acumular cues digitals de fins a 80.000 persones quan es van posar les entrades a la venda, va vendre 100.000 tiquets en un sol dia i, amb tot exhaurit fins al desembre, ja ha recaptat 2,5 milions de lliures. Quan es posin a la venda les noves tandes d’entrades, a l’octubre i al gener, els potencials espectadors ja hauran estat irradiats per uns titulars que no fan més que exaltar l’emoció i alimentar el FOMO. «Una obra mestra sorprenent, emocionant i aterridora que sacseja la terra», ha escrit, discret, el crític d’art de The Guardian. «Una experiència magnífica i impactant», sintetitza el seu col·lega de The Times. «Aquest serà, sens dubte, l’any més important de la història del museu», va arribar a dir el president del patronat i exministre d’Economia, George Osborne. Fins ara, el rècord de la institució l’ostentaTreasures of Tutankhamun, amb 1,7 milions de visitants.. El mateix museu, què menys, s’ha deixat portar per la plenamar d’eufòria i ha produït un clip promocional en què les hosts d’Harold de Wessex i Guillem el Bastard cobren vida davant la mirada astorada de l’actriu i presentadora Claudia Winkleman, recentment «fitxada» com a vigilant de seguretat de la institució. «Té experiència tractant amb personatges increïbles?», li pregunten. La resposta, a partir del 10 de setembre, quan s’inauguri oficialment la que ja es presenta com una mostra única i irrepetible. «Increïble?» També.. De pel·lícula va ser, de fet, el trasllat del tapís, escortat per la policia francesa des d’una localització secreta i transportat fins a Londres dins d’una caixa climatitzada i antivibratòria. Preocupaven, i molt, les 30 esquinçades, les 24.000 taques i els prop de 10.000 forats documentats. D’aquí l’assegurança de 800 milions de lliures subscrita pel govern britànic. El trasllat, però, es va completar sense gaires sobresalts i la joia medieval ja llueix sota una mampara d’alta qualitat a prova de reflexos. «L’exposició és perfecta. Està desplegat a la seva vitrina, al llarg d’una galeria, a la qual s’accedeix després d’una introducció arqueològica amb armadures, cites de cròniques i pantalles informatives. Des d’un parapet, s’aprecien els colors del tapís: vermellosos, verds, grocs; després, simplement es comença des del principi i se segueix la història cap a la dreta. Envoltat de foscor i il·luminat amb una llum finament ajustada, el Tapís de Bayeux resplendeix», relata, extasiat, el crític Jonathan Jones.. Inspirat en la Columna Trajana i elaborat entre el 1066 i el 1082, suposadament per encàrrec del bisbe Odó de Bayeux, germanastre de Guillem el Conqueridor, el Tapís de Bayeux recrea la vida de l’Anglaterra del segle XI i relata tot el procés de conquesta de l’illa, des de la mort d’Eduard el Confessor fins a la traïció de Harold Godwinson i el seu enfrontament amb Guillem, aleshores duc de Normandia i futur rei d’Anglaterra. «Va ser l’última vegada que Anglaterra va ser envaïda amb èxit i el moment a partir del qual s’instaura la monarquia moderna», recorda el museu britànic.. En el tapís, una escena captura amb tot luxe de detalls la mort del rei Harold: primer, una fletxa li travessa un ull i, tot seguit, un cavaller normand l’acaba rematant i abatent-lo. Al seu voltant, cadàvers saxons, cossos decapitats, fúria de cavalleria, destrals esmicolades i castells aparentment inexpugnables. Tot filat amb gran perícia per brodadores angleses i reproduït amb diligència segles després per la Leek Embroidery Society en una còpia victoriana que, coses de l’època, es va aplicar a consciència a censurar els cossos nus i els atributs masculins.
