El cantant britànic Craig Douglas, estrella del pop quan el pop encara era un territori pràcticament inexplorat i posseïdor d’una veu elegant i cristal·lina, a anys llum de les estridències que estaven per arribar, ha mort als 85 anys. «Amb gran tristesa us informo que Craig ha mort en pau aquesta tarda. El trobarem molt a faltar, tant jo com la seva família i els seus amics més propers. Descansa en pau, Craig», ha anunciat aquest diumenge la seva família. Douglas, de nom real Terence Perkins, va morir divendres passat a casa seva, a l’illa de Wight, després d’una breu malaltia, però la notícia no ha transcendit fins avui. Sona, a tall d’acomiadament, ‘A Teenager In Love’, fantasia juvenil composta per Doc Pomus i autèntica fita de l’arqueologia del rock.
El cantant britànic Craig Douglas, estrella del pop quan el pop encara era un territori pràcticament inexplorat i posseïdor d’una veu elegant i cristal·lina, a anys llum de les estridències que estaven per arribar, ha mort als 85 anys. «Amb gran tristesa us informo que Craig ha mort en pau aquesta tarda. El trobarem molt a faltar, tant jo com la seva família i els seus amics més propers. Descansa en pau, Craig», ha anunciat aquest diumenge la seva família. Douglas, de nom real Terence Perkins, va morir divendres passat a casa seva, a l’illa de Wight, després d’una breu malaltia, però la notícia no ha transcendit fins avui. Sona, a tall d’acomiadament, ‘A Teenager In Love’, fantasia juvenil composta per Doc Pomus i autèntica fita de l’arqueologia del rock.
El cantant britànic Craig Douglas, estrella del pop quan el pop encara era un territori pràcticament inexplorat i posseïdor d’una veu elegant i cristal·lina, a anys llum de les estridències que estaven per arribar, ha mort als 85 anys. «Amb gran tristesa us informo que Craig ha mort en pau aquesta tarda. El trobarem molt a faltar, tant jo com la seva família i els seus amics més propers. Descansa en pau, Craig», ha anunciat aquest diumenge la seva família. Douglas, de nom real Terence Perkins, va morir divendres passat a casa seva, a l’illa de Wight, després d’una breu malaltia, però la notícia no ha transcendit fins avui. Sona, a tall d’acomiadament, ‘A Teenager In Love’, fantasia juvenil composta per Doc Pomus i autèntica fita de l’arqueologia del rock.. Abans que els Beatles ho capgiressin tot i confeccionessin un vestit a mida per al pop, les llistes de vendes angleses estaven colonitzades per artistes com Craig Douglas, un lleter de Newport que el ‘NME’ va ungir el 1959 com a Millor Cantant Novell i que va aconseguir col·locar una desena d’èxits al Top 50 mentre el públic plorava la mort de Buddy Holly. En el seu moment de màxima popularitat, entre finals dels cinquanta i principis dels seixanta, Douglas va arribar a superar en vendes superestrelles del moment com Frank Sinatra i Elvis Presley.. És més: quan el 1962 Douglas va actuar al teatre Empire de Liverpool com a teloner de Little Richard, la seva banda d’acompanyament estava formada per quatre tipus anomenats Paul, John, George i Ringo, els mateixos que poc després el passarien per sobre.. Un altre èxit? La seva versió d’‘Only Sixteen’ va arribar al número u de les llistes britàniques i va vendre encara més que l’original de Sam Cooke.. Amb el sobrenom, per raons òbvies, del Lleter Cantant, Douglas va enregistrar vuit versions d’èxits nord-americans; el 1962 va protagonitzar ‘It’s Trad, Dad!’, dirigida per Richard Lester, futur director d’‘A Hard Day’s Night’ i ‘Help’; i va estar a punt de representar el Regne Unit el 1961 a Eurovisió amb ‘A Girl Next Door’, una cançó composta per ell mateix que no va superar la tria del preconcurs ‘A Song From Europe’.. El 1963, el pop britànic es preparava per conquerir el món i els Rolling Stones començaven a fer pessigolles al blues, però l’arribada dels Beatles i els Kinks va suposar també el principi de la fi per a Douglas, que va fregar l’èxit per última vegada amb ‘Town Crier’ i es va esvair.. Lluny dels focus, va passar al circuit de clubs nocturns i creuers i va limitar les seves incursions a l’estudi a treballs com ‘The Craig Douglas Project’, publicat el 2011 i amb versions, a estones desconcertants, de ‘Creep’, ‘Enjoy The Silence’, ‘Your Song’ i ‘The Killing Moon’. Si algú buscava repetir amb el britànic l’efecte de les ‘American Recordings’ de Johnny Cash, la cosa va sortir més aviat regular.
