Ni Polònia ni Hongria ho han fet pitjor: Eurostat situa a Espanya a la cua dels Vint-i-set, on el sector baixa un 1,4%.
Ni Polònia ni Hongria ho han fet pitjor: Eurostat situa a Espanya a la cua dels Vint-i-set, on el sector baixa un 1,4%.. Lucas Barreiro | diumenge, 22 de novembre de 2026, 13:00. Preferir a. Arxivo – Habitatges, blocs de pisos, construcció, obra – EUROPA PRESS – Arxiu. Espanya és el país de la Unió Europea (UE) on més es va enfonsar la producció de la construcció al setembre. El sector va caure un 9,7% respecte al mateix mes del 2025, el major descens entre els Estats membres amb dades disponibles, segons ha publicat aquest dijous l’agència europea d’estadística, Eurostat.. Darrere d’Espanya apareixen Polònia, amb una caiguda del 8,9%, i Hongria, amb un 5,6%. En el conjunt de la UE el retrocés interanual va ser de l’1,4%, i de l’1,5% a l’eurozona.. L’edificació, el segment més castigat. Per tipus d’activitat, la construcció d’edificis va patir els majors descensos interanuals: un 4% a l’eurozona i un 3,8% a la UE. Les obres d’enginyeria civil van baixar un 0,9% i un 1,7%, respectivament, i la construcció especialitzada, un 1,4% entre els països de l’euro i un 1,3% entre els Vint-i-set. Els tres segments van tancar el setembre per sota dels nivells d’un any abans.. Romania, Finlàndia i Eslovènia, a contracorrent. Davant la tendència general, Romania va registrar l’evolució més favorable, amb un avanç del 13,1%, seguida de Finlàndia, amb un 12,6%, i d’Eslovènia, amb un 4,9%.. Una evolució mensual desigual. Respecte a l’agost, l’activitat constructora de la UE va retrocedir un 0,5%, després d’haver-se mantingut sense canvis el mes anterior. A l’eurozona va augmentar un 0,1%, després d’haver caigut un 0,5% a l’agost.. En termes mensuals, l’edificació va créixer un 0,7% a l’eurozona i un 0,9% a la UE. L’enginyeria civil va avançar un 0,8% als països de l’euro, però va caure un 1,7% en el conjunt del bloc, i les activitats especialitzades van retrocedir un 0,1% en totes dues zones.. Per països, les majors caigudes mensuals van ser les d’Hongria, amb un 9,9%, Romania, amb un 7,8%, i Polònia, amb un 7,2%. En canvi, Eslovènia va anotar el major increment, del 4,6%, seguida d’Eslovàquia, amb un 2,2%, i de Finlàndia i Suècia, totes dues amb un 1%.
Ni Polònia ni Hongria ho han fet pitjor: Eurostat situa a Espanya a la cua dels Vint-i-set, on el sector baixa un 1,4%.
