Dan Peralbo i el Comboi (Albert «Ret» Rams, guitarra; Pol «Piti» Villegas, baix; i Aleix «Jimmy» Vilarrasa, bateria) actuen dissabte a l’Acústica (22.45 h, Plaça Palmera) presentant el segon àlbum, Quin goig. S’han convertit en un dels grups més sonats en l’escena musical catalana, però l’última vegada que havien actuat al festival de Figueres, el 2022, ho feien com a guanyadors del Sona9.
Dan Peralbo i el Comboi (Albert «Ret» Rams, guitarra; Pol «Piti» Villegas, baix; i Aleix «Jimmy» Vilarrasa, bateria) actuen dissabte a l’Acústica (22.45 h, Plaça Palmera) presentant el segon àlbum, Quin goig. S’han convertit en un dels grups més sonats en l’escena musical catalana, però l’última vegada que havien actuat al festival de Figueres, el 2022, ho feien com a guanyadors del Sona9.
Dan Peralbo i el Comboi (Albert «Ret» Rams, guitarra; Pol «Piti» Villegas, baix; i Aleix «Jimmy» Vilarrasa, bateria) actuen dissabte a l’Acústica (22.45 h, Plaça Palmera) presentant el segon àlbum, Quin goig. S’han convertit en un dels grups més sonats en l’escena musical catalana, però l’última vegada que havien actuat al festival de Figueres, el 2022, ho feien com a guanyadors del Sona9.. Han canviat moltes coses, des de llavors…. Ara ja no hi anem de guanyadors! Sí, han canviat moltes coses… En aquell moment estàvem presentant el Miris com t’ho miris, si no vaig equivocat (no ho va), i no havíem tret cap disc. Ara anem pel segon. Ha canviat tot molt. Abans jo tocava la guitarra elèctrica, ara ja no la toco mai, cosa que també està bé pel grup, perquè era molt destraler, molt salvatge, molt punky, i ara portem més músics. Ha canviat l’assumpte i, sobretot, ha canviat el públic. Ara tenim un públic superfidel, sobretot aquí comarques gironines, l’Empordà és molt bèstia, i tenim moltes ganes de tornar i fer aquest concert.. Els qui van ser-hi, recorden un cantant esbojarrat i amb molta energia. Això sí que segueix igual?. Això segueix una mica igual, sí, no ha canviat! Realment recordo molt guai aquell concert, perquè potser va ser el primer cop que vam dir-nos «d’acord, pot passar alguna cosa». Fins llavors, anàvem tocant amb els col·legues amunt i avall, i no ens ho preníem massa seriosament. Aquell cop sí que vam dir «hem tocat a una plaça molt gran (la Catalunya), per bastanta gent, i ha funcionat, potser no som un grup de col·legues de Torelló i ja està, potser podem pensar una miqueta més enllà».. Abans de fer el concert, ja us plantejàveu la possibilitat de tocar a l’Acústica com una fita així?. No, perquè no n’érem conscients. Havíem estat a l’Acústica com a públic, però crec que teníem un cert punt d’innocència que ens anava molt a favor. Sí que recordo, naturalment, que estàvem nerviosos, perquè la plaça era gran i l’escenari també, però no hi havia aquest més enllà de pensar en la indústria i en què podia significar aquell concert. Anàvem a passar-ho bé, molt bé. Ara sí que hem agafat una mica més de visió, però en aquell moment no teníem ni segell, anàvem dient que sí a tot, i a l’Acústica també, perquè és un festival molt ben parit, dels capdavanters de Catalunya. Estava bé no saber-ho, en aquell moment, estava bé…. Torneu amb un nom i un públic guanyats, espereu ambient?. Jo crec que sí! Toquem amb Sopa de Cabra (23 h, a la Rambla), però hi ha molta gent que ja els ha vist, així que veniu al nostre concert! Ho dic perquè coincideix l’horari, però ells ja han tocat molts cops, i nosaltres és el segon, a Figueres.. Com viviu el boom d’aquest estiu?. Realment, estem fent menys concerts que el passat, vint-i-pico quan en fèiem quaranta-i-pico, però són molt més triats i la resposta del públic és molt diferent. O sigui, sí que s’ha vist que hi ha hagut un canvi, i està molt guai. Ja no fa falta que vinguin els nostres col·legues de Torelló perquè hi ha gent al públic, la gent ja hi és, i això està guai.. L’Acústica us presenta com una de les bandes a seguir els propers anys, abraceu l’etiqueta?. Crec que ja no som emergents, no? Tot i que encara se’ns diu en algun lloc… Aquest disc ens ha posat al mapa, és un disc una mica de consolidació, però ja estem pensant en el següent. La intenció és fer més coses i buscar nous espais, però ja en parlarem en algun altre moment…. No en vol parlar ara?. En parlem molt, però entre nosaltres! Tenim ganes de fer el nou disc, aquest porta quatre mesos i ja en volem un altre, però ara estem presentant aquest disc…. Després de l’Acústica faltaran quatre concerts, comptant el de les Festes del Tura…. També ens fa molta il·lusió, és al costat de casa. A les Festes del Tura sí que hi he anat tota la vida, perquè Torelló i Olot queden molt a prop, sobretot amb la carretera aquesta, i carda il·lusió. A més, serà una nit de l’hòstia, amb The Tyets i La Ludwig. Com l’Acústica, són festes que hi he anat molts anys, i es fan bé, amb amor. És guai quan vas a un lloc així i et sent estimat i bé.. La Ludwig, justament, tancarà el cercle tocant als tres escenaris de l’Acústica, s’ho imagina?. És clar! La Rambla és molt bèstia. De moment, a petar la Plaça Palmera. Allà he vist bolarros, i m’encanta perquè queda molt recollida i molt xula. Ara toca pensar en això, partido a partido. Ara semblo un futbolista. De moment, aquest és el partit, i volem jugar-lo molt bé! n
