El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa (la Roca del Vallès, 1966), té clars els reptes que té per davant en aquesta segona meitat del mandat. En la primera entrevista que ofereix en aquest nou curs polític, posa les bases de la negociació amb els professors, deixa clara la seva voluntat de lluitar contra la compra especulativa d’habitatge, explica les opcions que té sobre la taula per millorar l’AP-7 i s’obre a reformar el Codi penal per endurir la tinença d’armes.
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa (la Roca del Vallès, 1966), té clars els reptes que té per davant en aquesta segona meitat del mandat. En la primera entrevista que ofereix en aquest nou curs polític, posa les bases de la negociació amb els professors, deixa clara la seva voluntat de lluitar contra la compra especulativa d’habitatge, explica les opcions que té sobre la taula per millorar l’AP-7 i s’obre a reformar el Codi penal per endurir la tinença d’armes.. Ja ha superat l’equador del mandat i comença un nou curs polític amb els pressupostos aprovats. En què ho notaran els catalans?. Els catalans notaran una inversió molt important en serveis públics, fruit de l’acord pressupostari. Ja sabíem que no estaven al nivell que reclama la societat ni en matèria de sanitat, ni d’habitatge, ni de dependència, ni d’educació; però el Govern ho afronta amb valentia i ambició, i continuarà treballant també perquè l’economia catalana continuï generant prosperitat i la pugui compartir. Les prioritats fins al 2028 són l’habitatge, l’educació, les infraestructures viàries, ferroviàries i aeroportuàries; l’energia i la disponibilitat d’aigua; els reptes davant del canvi climàtic; i el finançament autonòmic, que ens ha de permetre disposar dels recursos per poder abordar totes aquestes qüestions. També penso que en els propers mesos veurem com es fa finalment efectiva l’amnistia, que és una porta al futur de Catalunya i d’Espanya.. Tot i que ja tenim els pressupostos per al que queda d’any, el Govern vol començar ja a treballar en els de 2027?. El Govern està centrat ara a executar els pressupostos aprovats a principis de juliol, que són els més ambiciosos que ha tingut mai Catalunya i que ens donen recorregut polític fins al 2028 per afrontar el que queda de legislatura amb solvència. No obstant això, no tanquem la porta a uns pressupostos per al 2027.. Més enllà del relleu a la Conselleria de Drets Socials i Inclusió, no ha fet canvis. L’objectiu és mantenir aquest Govern fins al final de la legislatura?. L’objectiu és que el Govern dugui a terme el seu pla de govern. Jo estic molt content amb tots els consellers i crec que cal donar temps per poder implementar els objectius que tenen marcats en cada departament.. El curs escolar no comença amb la normalitat que anhelava el Govern, sinó amb una nova jornada de vaga dels professors. Creu que s’ha anat massa lluny i que fins i tot els mateixos professors han superat els sindicats?. Hem d’afrontar les coses tal com són. L’educació requereix una reflexió a fons, requereix més recursos. Els acords a què hem arribat amb alguns sindicats són els més importants que s’han aconseguit mai a Catalunya perquè impliquen un compromís de despesa de 2.600 milions d’euros. Però hi ha altres aspectes que s’han d’abordar i agraeixo les aportacions positives. El Govern farà de Govern. La ciutadania i la comunitat educativa es trobaran amb un Govern disposat a reflexionar en l’àmbit educatiu i a abordar les reformes que puguin fer falta? Sí. Ho farem amb una mirada a mitjà i llarg termini? Sí. L’educació és una prioritat de país? Rotundament sí. Tenim bons professionals a Catalunya en aquest àmbit? Rotundament sí. Hi ha coses a millorar? Rotundament sí. I aquestes coses que cal millorar ja existien fa un, dos, tres, quatre, cinc i sis anys? Sí. Quina és la diferència ara? Que el Govern està disposat a afrontar-les amb la mà estesa. Això sí, demanant visions i aportacions constructives, sentit comú, responsabilitat i garantint el respecte a tots els drets: de vaga, d’educació i de mobilitat.. Quan pensa en els aspectes que queden per abordar, està pensant a abaixar les ràtios, en més recursos per a l’escola inclusiva, en un augment salarial més gran…?. Em remeto al que la consellera ha dit sobre aquesta qüestió i al que dirà en els propers dies. Hi ha coses a millorar i el Govern té voluntat de millora, però ho farem tocant de peus a terra. No es pot passar del 0 al 10 sense passar abans per l’1, pel 2, pel 3… No es poden demanar impossibles. No és que jo digui que no pot ser, és que no pot ser. Si hi ha una actitud de responsabilitat, de serenitat i de sentit comú, crec que el país té els recursos —i més si aconseguim tirar endavant el finançament— per poder abordar de manera progressiva una millora substancial i un replantejament de l’àmbit educatiu, que és fonamental per al futur del país. El Govern hi està treballant.. Com imagina vostè una escola inclusiva adequada? Ha de passar per més aules d’acollida? És evident que al model que està aprovat li falten recursos perquè sigui una realitat…. Jo m’imagino que puguem fer una reflexió serena, no eterna, amb un calendari concret, entre tots, per prendre aquesta decisió. És una decisió sobre la qual el Govern ha d’expressar la seva opinió, però ha d’escoltar. He conegut persones que tenen situacions impactants des del punt de vista de les seves capacitats i que, gràcies a una escola inclusiva, no es queden tancades a casa. Això funciona. No vull dir que no s’hagi d’ajustar; però crec que hi ha d’haver centres d’educació especial perquè m’ho demanen moltes vegades les mateixes famílies. Hem de ser capaços, entre tots, de fixar els límits i els recursos per arribar a un acord.. Vostè ha mostrat la seva plena confiança en la consellera en moltes ocasions, però USTEC reclama la seva implicació directa com a president en aquestes negociacions. Ho farà?. Jo estic al corrent de totes les qüestions que són rellevants per al país, com em correspon com a president, també en l’àmbit educatiu, però el Govern és un òrgan de direcció col·lectiva i la persona que té aquesta responsabilitat en l’àmbit educatiu és la consellera Esther Niubó, que està fent una bona feina i té tot el meu suport.. Vostè ha mostrat la seva plena confiança en la consellera en moltes ocasions, però USTEC reclama la seva implicació directa com a president en aquestes negociacions. Ho farà?. Jo estic al corrent de totes les qüestions que són rellevants per al país, com em correspon com a president, també en l’àmbit educatiu, però el Govern és un òrgan de direcció col·lectiva i la persona que té aquesta responsabilitat en l’àmbit educatiu és la consellera Esther Niubó, que està fent una bona feina i té tot el meu suport.. Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya, al Palau de la Generalitat durant la seva entrevista amb El Periódico / Jordi Otix / EPC. Hi ha hagut una altra polèmica afegida, que és l’error en la mostra que invalida les proves PISA a Catalunya. Es va posar en marxa una investigació. Quin n’és el resultat i quina decisió prendrà?. En els propers dies la consellera donarà a conèixer el resultat d’aquesta investigació interna i les mesures corresponents. Ha estat un error que no es pot tornar a produir i l’obligació del Govern és prendre les mesures perquè no torni a passar i depurar responsabilitats si n’hi ha hagut.. El Consell de Garanties Estatutàries ha emès un dictamen molt contundent contra la llei que pretén limitar la compra especulativa. Quins canvis faran a la llei?. El Departament de Territori, amb el suport de la Secretaria del Govern, està analitzant quins aspectes s’han de corregir. El dictamen del CGE no és vinculant, però el prendrem com a referència. Jo no vull fer res de cara a la galeria, vull fer coses que serveixin, així que ha de tenir les màximes garanties jurídiques i de solvència. L’objectiu no és evitar que algú pugui tenir un segon habitatge com a forma d’estalvi per poder-lo llogar, sinó evitar que es compri habitatge per fer negoci. Qui es queixa d’això? Els que volen fer negoci. I jo els dic: feu-ho en un altre àmbit. Jogueu a borsa, invertiu-hi, però no en habitatge perquè no ens ho podem permetre com a país. Com li dic jo a molts ciutadans de Catalunya que l’economia va bé, però que ells no poden accedir a un habitatge? És una missió de país.. L’opció del sistema de pagament per vinyeta a l’AP-7 va rebre l’aval del Parlament. És la idònia o en prefereix una altra? El Govern ja hi està treballant per implantar-la?. Al Departament de Territori hi ha un grup de treball que hi està pensant i és una proposta que està sobre la taula. Però vull recordar que algunes vies d’alta capacitat no són titularitat del Govern, per la qual cosa haurem d’obrir una conversa amb el Govern espanyol i evitar disfuncions amb efectes comparatius en altres trams. No podem estar permanentment esperant, però tampoc podem oblidar que existeix un marc europeu i els aspectes mediambientals. Cal concretar aquest principi que qui més contamina, més paga.. Té sentit reclamar-ne la titularitat?. No dic que ho fem, però és una opció.. Sobre Rodalies, com sap, continua funcionant més o menys malament. El traspàs està en marxa, però què diria als usuaris que veuen com cada dia esperen trens amb retard o directament trens que no passen?. Els diria que entenc perfectament com se senten i que, en aquests moments, continuem treballant en la infraestructura ferroviària, amb una inversió en obres reclamada des de fa molt de temps, que genera incomoditats, però que no podem fer més perquè, si féssim més inversions de cop, ja no seria compatible amb operar la xarxa. També estem treballant en la incorporació progressiva de més trens a partir de principis de l’any que ve, en el traspàs d’algunes línies com la R1 i ens hem posat molt seriosos contra el vandalisme.. El Govern sempre ha defensat el tancament de les centrals nuclears catalanes, però ara, després del que ha passat amb Almaraz, manté la mateixa seguretat que serà així?. Si escoltem algunes persones, gairebé hauríem de pagar perquè les centrals nuclears continuessin funcionant. La prioritat del Govern són les energies renovables, necessitem la màxima autonomia energètica possible i tenim un país amb sol i vent; hem de ser capaços com a país de progressar i tenim també una responsabilitat amb el canvi climàtic. Hi ha un calendari acordat i, quan arribi el moment, prendrem les decisions que hàgim de prendre.. El Govern ha ajornat l’aprovació definitiva del Pla Territorial Sectorial d’Energies Renovables de Catalunya (PLATER) fins a l’estiu de 2027, quan inicialment tenia previst fer-ho aquest any, després de constatar les reticències territorials i rebre més de 12.000 al·legacions. Com pensa atendre aquestes demandes?. Dono per fet que és un procés i hi ha un mandat. És raonable fer un pla sobre on posarem les renovables i que tothom ho sàpiga? Sí. I encara és més raonable fer-ho amb els ajuntaments. S’ha explicat per tot el territori, comarca per comarca, municipi per municipi. Agraeixo molt que hi hagi hagut aquest nivell de participació perquè ho volem fer amb el màxim consens possible i amb criteris molt clars. El que estem fent és obrir aquest debat. Hauria estat més còmode per al Govern no fer res? Sí. Això és el que es feia, però ara som nosaltres qui governa.. Com farà que Catalunya deixi de ser un lloc propici per a la instal·lació de plantacions de marihuana, que cada vegada més comporten la presència de màfies internacionals armades?. Combatent-ho amb els mitjans que tenim: els cossos i forces de seguretat. En aquests moments és el principal problema en matèria delictiva perquè hem actuat. Fixi’s que fa dos anys era la multireincidència, i ja ha baixat perquè s’ha endurit la legislació i s’han posat més mitjans. Ara el problema són les armes de foc i, efectivament, les màfies vinculades a les drogues. El que hem de fer és detenir-los, posar-los a disposició judicial i que es determini la pena que han de complir. Això ho hem de fer en cooperació amb el Govern i amb Europa, perquè són xarxes internacionals.. Es planteja reformar el Codi penal, per exemple, per endurir les penes?. És una possibilitat.
El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa (la Roca del Vallès, 1966), té clars els reptes que té per davant en aquesta segona meitat del mandat. En la primera entrevista que ofereix en aquest nou curs polític, posa les bases de la negociació amb els professors, deixa clara la seva voluntat de lluitar contra la compra especulativa d’habitatge, explica les opcions que té sobre la taula per millorar l’AP-7 i s’obre a reformar el Codi penal per endurir la tinença d’armes.
