Des que l’any 1948 el pintor resident a Ceret Pierre Brune, ajudat per Frank Burty Haviland -també pintor-, comença a plantejar un projecte seriós de Museu d’Art Modern per a aquesta petita població de la Catalunya nord, emplaçat en un antic convent carmelita del segle XVII, s’inicia una particular i original cursa d’identitat cultural ceretana a partir de la història i l’art.
Des que l’any 1948 el pintor resident a Ceret Pierre Brune, ajudat per Frank Burty Haviland -també pintor-, comença a plantejar un projecte seriós de Museu d’Art Modern per a aquesta petita població de la Catalunya nord, emplaçat en un antic convent carmelita del segle XVII, s’inicia una particular i original cursa d’identitat cultural ceretana a partir de la història i l’art.
Des que l’any 1948 el pintor resident a Ceret Pierre Brune, ajudat per Frank Burty Haviland -també pintor-, comença a plantejar un projecte seriós de Museu d’Art Modern per a aquesta petita població de la Catalunya nord, emplaçat en un antic convent carmelita del segle XVII, s’inicia una particular i original cursa d’identitat cultural ceretana a partir de la història i l’art.. Pierre Brune havia arribat a la capital del Vallespir el 1916 per recuperar-se de les ferides de la Primera Guerra Mundial, va comprar les ruïnes d’un castell, on va construir el Castellàs, que seria casa seva, l’estudi i el lloc d’acollida d’artistes que arribaven a Ceret i dels seus amics de Cité Falguière, com Krémègne, Chaim Soutine, Loutreuil, Masson… El 1940, reprenent la idea d’un museu a Ceret, ja llançada per Pierre Camo i Michel Aribaud, Brune va contactar amb l’ajuntament i amb els artistes arribats a Ceret per obtenir el seu suport, especialment Picasso i Matisse.. Una vista de les instal·lacions del museu. / Joan Colomer Camarasa. El 1949, un incendi al Castellàs va destruir part de la col·lecció de Brune, que va començar la reconstrucció de l’edifici i aquell mateix any va ser nomenat conservador i responsable del museu, que es va inaugurar el juny de 1950. Durant els anys següents Brune va continuar amb l’enriquiment de la col·lecció del museu apel·lant a donacions i dipòsits.. La història del museu de Ceret va començar dècades abans, una mica per atzar, quan a principis de l’any 1909 l’artista Manolo Hugué va tenir la necessitat de deixar París, on vivia des de feia 10 anys. La seva voluntat d’acostar-se a Catalunya, d’on era originari, el va portar al Vallespir, i més exactament a Ceret. Totote, la seva dona, el segueix, així com molts dels seus companys parisencs, entre els quals es troba el músic Déodat de Séverac. Gran amic de Picasso, Hugué va aconseguir fer baixar al geni a Ceret. Picasso es va instal·lar a l’entrada del poble en una gran casa, la maison Delcros, des del 1911 al 1913. Braque s’instal·larà amb ell a finals de l’estiu de 1911 i el seguiran Juan Gris, Max Jacob, Auguste Herbin, Moïse Kisling i Jean Marchand, els quals a partir d’una curta estada l’any 1913 hi tornaran posteriorment de forma esporàdica. «Les Pyrénées» (1949), de Raoul Dufy, és un dels quadres que s’hi exposa. / Joan Colomer Camarasa. Tots aquests pintors revolucionarien l’art modern. L’any 1911, el cubisme s’instal·la a Ceret. Només el primer gran conflicte mundial, que sacsejaria tot el Vell Continent va aconseguir aturar momentàniament aquest formidable moviment artístic Mentrestant, Cotlliure, des del 1906, vivia l’hora del fauvisme amb Matisse i Dérain. En aquest inici de segle la Catalunya nord era l’escenari, per tant, sense adonar-se’n, un dels períodes més brillants de la seva història artística.. Amb Manolo Hugué desaparegut i Picasso a París una altra vegada, l’edat d’or de Ceret s’havia acabat, però Pierre Brune, sempre fidel a la localitat, va decidir immortalitzar aquesta època i va demanar a Pablo Picasso i a Matisse d’ajudar-lo a crear-hi un museu d’art modern. El donatiu de cinquanta-nou Picassos (obres dels anys 50) i 14 Matisses (dibuixos fets a Cotlliure l’any 1910) va estimular l’Ajuntament a col·laborar. Així, l’antic convent del Carme del segle XVII, una vegada restaurat, esdevenia el Museu d’Art Modern de Ceret. Al donatiu de Picasso i Matisse s’hi van afegir nombroses obres firmades per grans noms de la pintura moderna, com ara Chagall, Maillol, Kisling, Survage, Arman, Bertini, Bellegarde, de la pintura contemporània, com Tàpies, Miró, Viallat, Benet Rossell, i obres de pintors catalans del Nord, com Joan Capdeville.. «Miró, Céret» (1977), de Joan Miró. / Joan Colomer Camarasa. Per a Brune era d’importància cabdal recollir com a signe d’identitat per al poble totes les obres que van realitzar els artistes més reconeguts -catalans i francesos- de principis de segle XX durant les seves estades fixes o temporals en aquesta població. A partir de l’adquisició o donació voluntària d’alguna de les seves obres a través de la presència continuada d’Hugué, Haviland i Krémègne, fins a les visites més esporàdiques de Masson, Chagall, Gris, Picasso, Jacob, Tzara, Matisse…, convertia la població de Ceret en una cita obligada de referència artística i deixava constància del nucli avantguardista que va crear-se a la comarca a principis del segle passat.. L’any 1950 el projecte de Pierre Brune es va fer realitat i s’inaugurà el museu, que recull una col·lecció unitària i coherent que reflecteix el passat històric i artístic de la població. Seguint amb la voluntat integradora inicial de trobar unes arrels històriques comunes, es van sumar a aquest projecte, a partir del 1983, la nova formació municipal -portada per Henri Sicre-, els Amics del Museu i la conservadora del Museu d’Art Modern, Josefina Matamoros, amb un altre projecte basat en la idea de reforçar i completar la col·lecció amb obres contemporànies, així com amb altres manifestacions artístiques, tenint present sobretot els artistes vinculats a la regió. L’objectiu bàsic i fonamental de la població serà a partir de llavors rehabilitar l’antic edifici carmelita, posteriorment presó, i preparar un nou projecte museogràfic i museològic que dinamitzi la població de Ceret, reconegui el seu paper dintre la història de l’art i sigui representatiu com a centre de la comarca.. Plats de ceràmica de Picasso amb motius de la tauromàquia. / Joan Colomer Camarasa. El 1989 es dona el projecte arquitectònic definitiu de rehabilitació a Jaume Freixa, Philippe Pous i Michel Gerber, i el 7 de juliol de 1992 s’inauguren les dues primeres fases del museu: per una banda, l’entrada, la botiga, la sala de conferències, la biblioteca, el taller pedagògic i les dependències administratives, i per l’altra les sales d’exposició permanent i temporals, amb la terrassa d’escultures. La rehabilitació va permetre disposar d’una major superfície d’espais en integrar els antics safarejos públics i les antigues dependències policíaques. La distribució vertical que es va donar a l’edifici va conformar una millora per a la circulació i l’accés dels visitants, i el tractament simplificat de la façana, només trencat per la integració d’uns porxos laterals, configura un edifici amb una perfecta integració dintre l’espai urbà. De la superfície total de l’edifici (2.300 m2), s’han destinat tres grans zones a espais públics, entre els quals 230 m2 es dediquen a les exposicions temporals i 1.172 m2, a les col·leccions permanents.. La col·lecció que s’exhibeix en aquestes sales respon als períodes més importants de Ceret en matèria d’art del segle XX i abraça tres etapes diferents; des del 1909 fins al 1914; del 1916 al 1922, i des del 1925 fins el 1945-1960.. El museu conserva algunes peces significatives de tots aquests artistes, com Paisatge de Ceret de Marchand, o Els captaires, un llapis sobre paper de Max Jacob, però sobretot es poden veure a les seves sales algunes pintures dels artistes més importants d’un nou moviment que es formava en aquell moment i que trencava amb la concepció tradicional de la perspectiva: el cubisme. Són obres com El ventall de Picasso, Torero i arlequí de Juan Gris, i Els teulats de Ceret de Georges Braque.. Més obres de ceràmica en una altra sala del museu. / Joan Colomer Camarasa. Un altre personatge que va fer estada a Ceret va ser Auguste Herbin, del qual, associat al grup Abstracció-Creació, el museu exposa tres obres. Un dels artistes més significatius de la vida artística ceretana va ser indiscutiblement el català Manolo Hugué. D’aquest escultor, el museu exhibeix d’aquesta primera etapa una sèrie de bustos en terracota dels seus companys i un bronze d’una figura femenina. La primera Guerra Mundial portarà a Ceret, sobretot a partir del 1916, una altra tanda d’artistes amb unes altres preocupacions plàstiques i artístiques. Hi arriben Pierre Brune, el seu amic Soutine i Pinkus Krémège, dels quals el museu presenta diverses pintures paisatgístiques. Més tard, André Masson, Loutreuil, Marc Chagall, Aristide Maillol, Pablo Gargallo, Tristan Tzara, Osouf i, finalment, l’any 1939, Dubuffet. Dintre la tradició estatuària, s’encarrega a Aristide Maillol una escultura funerària a les víctimes de la guerra. L’any 1922 l’artista fa el Monument als morts de Ceret, els esbossos del qual es poden veure a la sala del museu. Marc Chagall es va instal·lar al Mas Lloret de Ceret l’any 1928-29, i a la seva sala s’exhibeixen una sèrie de pintures sobre paper i la gran obra Gent viatgera, de 1968.. A partir dels anys 1940 i per causa de la II Guerra Mundial, Ceret esdevé altra vegada refugi d’un grup d’artistes i intel·lectuals que deixaven París: Jean Cassou, Saint-Saéns, Cocteau, Dufy o Marquet. Aquest últim, reconegut pintor fauvista, pinta a Ceret El Castellàs el 1940. També es poden trobar algunes pintures de Pignon i André Marchand, els quals marquen amb el retorn als anys de crisi de postguerra un cert realisme pictòric.. Un espai del museu dedicat a l’escultura. / Joan Colomer Camarasa. A partir del projecte inicial de Museu d’Art Modern, Pierre Brune busca en les obres de Matisse i Picasso un dels «centres motors» per completar la col·lecció. Picasso donarà 53 obres, entre les quals es troba Natura morta amb crani i gerro, i posteriorment, l’any 1953, un important conjunt de safates i plats de ceràmica sobre el tema de la tauromàquia, una festa molt arrelada a Ceret. Henri Matisse va donar al museu 14 dibuixos-croquis sobre diferents temes de Cotlliure.. Pel que fa al recorregut a les sales d’art contemporani, el museu exhibeix un gran nombre d’obres d’artistes molt significatius del darrer art d’avantguarda i reconeguts internacionalment, i dona un èmfasi especial sobretot a partir dels anys 1960. Representatius de l’altre costat dels Pirineus són els artistes Jean-Louis Vila, Jean Capdeville, Claude Viallat o André Eulry, a més dels que han participat en exposicions temporals, happenings o performances. D’artistes catalans, el Museu de Ceret presenta un conjunt d’obres realitzades durant els darrers vint anys, amb peces de Tàpies, Riera i Aragó, Jaume Plensa i Joan Brossa, entre altres. A més de les pintures en gran format d’Antoni Tàpies que s’exhibeixen al museu, l’artista va realitzar per encàrrec de la població un gran mural distribuït en dues parts a la façana del museu, i pintat sobre rajoles de 50 x 50 cm.. La personalitat i potent creativitat artística dels pintors que des de l’any 1909 van residir o viure temporalment a Ceret, han definit al llarg dels anys la població com un nucli d’influència importantíssim a banda i banda dels Pirineus. El Museu d’Art Modern de Céret, localitzat a poc més d’una hora en cotxe de Girona i dins d’un radi de parla catalana, és sens dubte una interessant oferta que permet dialogar sense fronteres i confrontar el passat amb l’avui.
