El cineasta argentí Pablo Trapero estrena ‘Sus hijos’, un drama familiar sobre un escriptor que fa vint anys que està allunyat del món i sense escriure. El film, basat en la novel·la de David Gilbert i protagonitzat per Bill Nighy, és el primer llargmetratge de Trapero rodat íntegrament en anglès. La pel·lícula parteix de la reunió d’Andrew amb els seus fills, a qui fa una revelació inesperada que canvia la història familiar. Trapero assenyala que aborda temes i vincles universals, i explica que, com el protagonista, tots «vivim situacions extraordinàries que incorporem com a quotidianes», però que «al cinema serien del gènere fantàstic». ‘Sus hijos’ arriba als cinemes el pròxim divendres 18 de setembre.
El cineasta argentí Pablo Trapero estrena ‘Sus hijos’, un drama familiar sobre un escriptor que fa vint anys que està allunyat del món i sense escriure. El film, basat en la novel·la de David Gilbert i protagonitzat per Bill Nighy, és el primer llargmetratge de Trapero rodat íntegrament en anglès. La pel·lícula parteix de la reunió d’Andrew amb els seus fills, a qui fa una revelació inesperada que canvia la història familiar. Trapero assenyala que aborda temes i vincles universals, i explica que, com el protagonista, tots «vivim situacions extraordinàries que incorporem com a quotidianes», però que «al cinema serien del gènere fantàstic». ‘Sus hijos’ arriba als cinemes el pròxim divendres 18 de setembre.
El cineasta argentí Pablo Trapero estrena ‘Sus hijos’, un drama familiar sobre un escriptor que fa vint anys que està allunyat del món i sense escriure. El film, basat en la novel·la de David Gilbert i protagonitzat per Bill Nighy, és el primer llargmetratge de Trapero rodat íntegrament en anglès. La pel·lícula parteix de la reunió d’Andrew amb els seus fills, a qui fa una revelació inesperada que canvia la història familiar. Trapero assenyala que aborda temes i vincles universals, i explica que, com el protagonista, tots «vivim situacions extraordinàries que incorporem com a quotidianes», però que «al cinema serien del gènere fantàstic». ‘Sus hijos’ arriba als cinemes el pròxim divendres 18 de setembre.. La pel·lícula se centra en Andrew Dyer, un escriptor de fama mundial que fa gairebé dues dècades que no escriu, no surt de casa i manté una relació trencada amb els seus fills grans, Richard i Jamie, i amb la seva exdona. Després de la mort d’un vell amic i amb l’alcoholisme agreujat, Andrew pren consciència de la seva pròpia mortalitat i decideix reunir tota la família. Els fills hi acudeixen pensant que el seu pare busca reconciliar-se i expiar els errors del passat, però els sorprèn amb una revelació inesperada que posa en qüestió tot allò que creien saber sobre la família.. ‘Sus hijos’ és protagonitzada per Bill Nighy, Noah Jupe, George MacKay, Imelda Staunton i Johnny Flynn. La història parteix de la novel·la ‘L’extravagant senyor Dyer’, de l’escriptor nord-americà David Gilbert. El guió l’han adaptat la cineasta canadenca Sarah Polley, guanyadora de l’Oscar per ‘Ellas hablan’, i el mateix Trapero. El text va ser reconegut amb el premi Astor Piazzolla al millor guió al Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata (Argentina).. Trapero explica que, més que el context original de la història, situada a Nova York, el que el va interessar van ser «la intimitat i el silenci» dels personatges i els vincles que estableixen entre ells. Per això, durant l’adaptació, l’acció es va traslladar al Regne Unit. «Tant se val si és a Nova York, en aquest lloc entre Londres i Oxford, a Buenos Aires o a Barcelona. El que importa és el que passa de portes endins», sosté.. En aquest sentit, Trapero destaca el joc de perspectives que planteja la història: allò que per a Andrew és completament lògic resulta inversemblant per als seus fills, que necessiten temps per assimilar la revelació del pare. El director considera que aquesta distància entre els diferents punts de vista també és present en situacions extraordinàries de la vida quotidiana. De fet, recorda que aquell mateix dia, durant l’entrevista amb l’ACN, hi havia un incendi a la zona de Collserola. «Hi ha situacions que, si les poses en una pel·lícula, semblen del gènere fantàstic, però que per a les persones que les viuen formen part de la quotidianitat», assenyala.. Amb aquest llargmetratge, el director afronta un nou pas en la seva trajectòria internacional i roda per primera vegada íntegrament en anglès. Trapero explica que des de les seves primeres pel·lícules ha treballat amb personatges i realitats allunyats de la seva pròpia vida i que el cinema li ha permès comunicar-se amb espectadors de contextos molt diferents. «El cinema té la fantàstica capacitat d’enderrocar fronteres, d’enderrocar idiomes i de comunicar-nos a través de les emocions dels nostres personatges», defensa.. Per al cineasta argentí, el canvi d’escenari i de llengua no implica un canvi en la naturalesa de la seva manera d’entendre el cinema. Trapero rebutja que les pel·lícules s’hagin de definir per la nacionalitat dels seus creadors o dels seus intèrprets i considera que les històries tenen la capacitat de superar aquestes fronteres. «Definir el cinema per la nacionalitat va en contra de l’esperit de les pel·lícules», afirma en aquest sentit, perquè el cinema ha de servir per «unir-nos, interpel·lar-nos i enderrocar les barreres».. Preguntat per la situació actual del cinema argentí, Pablo Trapero admet que «avui és molt difícil filmar» al seu país i ho vincula a les dificultats polítiques, econòmiques i socials. Però considera que aquest problema se suma a un repte que afecta el cinema arreu: el canvi en els hàbits de consum audiovisual. El director alerta que les pel·lícules llargues competeixen ara amb continguts que poden durar només uns segons i que cada vegada costa més aconseguir que el públic vagi a una sala, pagui una entrada i desconnecti del mòbil durant dues hores.. Malgrat tot, Trapero es mostra optimista sobre el futur del cinema i recorda que la indústria ha superat altres grans transformacions tecnològiques, des de l’arribada del so i el color fins a la televisió i el vídeo. «El cinema existeix gràcies a l’evolució de la tecnologia», apunta. Conclou que el repte actual és continuar aprenent a fer conviure les noves eines amb les històries que es volen explicar.
