Rere l’estrena de Mariana Pineda a Palau-saverdera, prèvia la que sempre s’havia dit al Teatre Goya de Barcelona, hi ha l’amistat d’un jove Salvador Dalí amb un personatge molt conegut a l’Empordà i que serà clau en tot això: en Jaume Canals Aulet (1892-1984) o en Met de la Modesta, com se’l coneixeria sempre, la persona que va regentar durant dècades Can Met, un local sorprenent i extraordinari a Palau-saverdera que combinava cafè, teatre i cinema. També va ser el lloc on, suposadament, es va estrenar, per primera vegada, Mariana Pineda de Federico García Lorca amb els decorats de Dalí.
Rere l’estrena de Mariana Pineda a Palau-saverdera, prèvia la que sempre s’havia dit al Teatre Goya de Barcelona, hi ha l’amistat d’un jove Salvador Dalí amb un personatge molt conegut a l’Empordà i que serà clau en tot això: en Jaume Canals Aulet (1892-1984) o en Met de la Modesta, com se’l coneixeria sempre, la persona que va regentar durant dècades Can Met, un local sorprenent i extraordinari a Palau-saverdera que combinava cafè, teatre i cinema. També va ser el lloc on, suposadament, es va estrenar, per primera vegada, Mariana Pineda de Federico García Lorca amb els decorats de Dalí.
Rere l’estrena de Mariana Pineda a Palau-saverdera, prèvia la que sempre s’havia dit al Teatre Goya de Barcelona, hi ha l’amistat d’un jove Salvador Dalí amb un personatge molt conegut a l’Empordà i que serà clau en tot això: en Jaume Canals Aulet (1892-1984) o en Met de la Modesta, com se’l coneixeria sempre, la persona que va regentar durant dècades Can Met, un local sorprenent i extraordinari a Palau-saverdera que combinava cafè, teatre i cinema. També va ser el lloc on, suposadament, es va estrenar, per primera vegada, Mariana Pineda de Federico García Lorca amb els decorats de Dalí.. «L’avi va ser un home avançat al seu temps, un aventurer de l’època que va fer molt pel seu poble, un personatge dels que n’hi ha pocs i conegut per tothom». Així el descriu el seu net, l’historiador, geògraf i estudiós Arnald Plujà, qui certifica que Salvador Dalí freqüentava, com molts altres joves del seu temps, les festes majors dels pobles i una a les quals solia anar era la de Palau-saverdera. Aquí va conèixer a en Met i aquí devia germinar la idea de fer servir aquell espai pel projecte amb Lorca. «El meu avi m’havia explicat que, en el teatre que tenia a casa, Dalí havia fet un decorat», rescata de la memòria Arnald Plujà donant veracitat, d’aquesta manera, a la descoberta de Mònica Soler. «I aquell decorat va estar molt temps penjat al teatre, fins i tot, quan ja no s’hi feien espectacles. Finalment, el van llançar sota l’escenari», afegeix el net. El fet és que ell mateix havia vist, quan era petit, un decorat allà penjat, tot i que no pot garantir que fos el pintat per Dalí.. Avui dia, aquell mític escenari encara existeix, mig oblidat entre trastos vells i restes del temps, però Arnald Plujà admet que mai ha trobat el decorat dalinià, tot i que també reconeix que «tampoc l’he buscat». «Què caldria fer? Obrir l’escenari, mirar dins, potser el trobaríem i estaria podrit, no tindríem la sort que es trobés sencer i tampoc hi ha tota la certesa del món», conclou, sense descartar, un dia d’aquests, quan els déus siguin propicis, d’iniciar la recerca.. Imatge actual de l’escenari de Can Met on podria ser que hi hagués els decorats perduts. / Cedida. Durant la conversa recorda que el seu avi, Jaume Canals Aulet, va ser tot un personatge. El seu pare era Jaume Canals Massot i havia nascut en un mas del cap de Creus. Amb la seva dona, Modesta Aulet Imbert, eren masovers dels masos Margall i Ventós de Sant Pere de Rodes fins que van decidir abandonar aquella vida i van adquirir dues parcel·les de Palau a Isabel Arróspide y Alvarez, marquesa de Valderas. Allà, com explica Arnald Plujà, van ubicar l’habitatge familiar i van obrir un cafè, entre el camp de les Moles i el carrer Nou de Palau. Qui va dinamitzar aquell negoci, però, va ser la següent generació, la del fill, en Met. Era aquest qui «anava a Barcelona per contractar orquestres, gent que ballava, feia màgia, i els portava a Palau, una cosa molt poc habitual», recorda Plujà. Cert. El caràcter visionari i emprenedor de Jaume Canals no només es reflectia amb les visites a la capital per contractar grans orquestres i vedets de Barcelona perquè actuessin al seu cafè de poble, sinó que ell mateix va travessar l’oceà per anar a Cuba a fer fortuna. Allà va treballar com a maître d’hotel i va tornar a Palau igual de pobre, admet el seu net, tot i que amb ganes de fer gran el cafè familiar, una fita que realment va aconseguir.. Can Met va ser un local pioner, ple de vida. No només va comptar amb un dels primers cinemes muts de la comarca que, més tard, va ser modernitzat per l’empresari Josep Soler Ribas, sota la direcció de Pere Pagès Guanter i Isidre Montalat Massot, sinó que també s’hi celebraven festes, teatre, concerts, sardanes i balls, i acollia reunions d’entitats o dels mateixos representants de l’ajuntament. «Llogava orquestres com La Principal de la Bisbal; a l’època de la guerra s’hi reunia la gent. Va ser el centre neuràlgic del poble durant molt temps», confirma Arnald Plujà qui també recorda com el local funcionava com a casa de menjars casolans, amb «ús restringit i reservat a alguns viatjants, treballadors o músic llogats». De fet, va arribar a tenir molta anomenada gràcies a les arts culinàries de l’àvia Isabel Soler i els seus suculents platillos i pomes farcides o de relleno. Fins i tot, s’hi feien àpats matrimonials, bateigs i comunions.. Actualment, i des de sempre, a la casa hi viu una de les filles de Jaume Canals, Assumpció, qui ara té noranta-tres anys. Ella, mestra de formació, sempre ha estat una persona molt activa. També qui va donar continuïtat a aquell negoci històric aixecat dues generacions enrere per la seva família fins que es va jubilar.
