La DOQ Priorat i la DO Montsant esperen superar la crisi mundial del vi amb menys afectació que altres segells gràcies a que tenen produccions reduïdes i que fan uns productes valorats pel mercat. El sector està en una situació complicada causada pel descens a nivell global del consum de vi. La producció dels anys […] Els viticultors del Priorat confien que la seva producció limitada els ajudarà a superar la crisi mundial del sector és un article de EbreDigital.cat.
La DOQ Priorat i la DO Montsant esperen superar la crisi mundial del vi amb menys afectació que altres segells gràcies a que tenen produccions reduïdes i que fan uns productes valorats pel mercat. El sector està en una situació complicada causada pel descens a nivell global del consum de vi. La producció dels anys anteriors no s’ha pogut acabar de vendre i als estocs acumulats se’ls hi hauran de sumar les ampolles que sortiran d’una verema més quantiosa que anys anteriors. Tot plegat ha fet caure els preus, tant el que reben els pagesos pel raïm, com el de les ampolles. Pilar Just, presidenta de la DO Montsant, diu que en el seu cas, per ara la caiguda de vendes ha estat «en percentatges molt petits».. A Catalunya, per minimitzar l’impacte la crisi s’han posat damunt la taula mesures per disminuir la producció i frenar la davallada de preus. Les principals són una gran arrencada de vinyes i podar en verd, és a dir, collir part dels ceps mesos abans de la verema i llençar el raïm.. Respecte l’arrencada de vinyes, Unió de Pagesos apunta que per equilibrar la producció i el consum caldria arrencar unes 5.000 hectàrees, l’equivalent a aproximadament el 10% de totes les vinyes de Catalunya. Josep Marrugat, membre de l’executiva de la vinya i el vi d’Unió de Pagesos, destaca que a França ja s’han suprimit 20.000 hectàrees, si bé a Catalunya aposta perquè sigui una «arrencada social». «Seria voluntària i afectaria sobretot la gent que es vol retirar o jubilar», defensa. La Federació de Cooperatives Agràries Catalanes (FCAC), per la seva banda, proposa que siguin «2.000 hectàrees anuals».. Aquesta mesura s’hauria d’acordar entre el sector i posteriorment la Generalitat l’hauria de presentar al govern central per tal que l’autoritzés. Els pagesos que decidissin renunciar a les seves autoritzacions de vinyes haurien de ser compensats per l’administració, que els pagaria «com una mena d’atur avançat» fins a la jubilació, exemplifica el responsable del sindicat.. Si bé l’arrencada social encara no ha estat aprovada, hi ha productors que no l’han esperada i ja han començat a eliminar ceps pel seu compte. Això s’ha produït de forma repartida arreu del país. Marrugat reconeix que en els darrers anys ja han detectat una disminució de les hectàrees de vinya, també en part perquè alguns agricultors han apostat per abandonar els conreus. Una situació que des d’Unió de Pagesos preferirien evitar.. Amb tot, l’afectació és desigual. Des del sindicat destaquen que les varietats que més s’haurien de suprimir són les que han tingut una davallada de consum més gran: vins negres i especialment varietats estrangeres com el syrah o el merlot.. A la DO Montsant i DOQ Priorat es conreen aquestes varietats. Tot i això, els presidents dels dos segells no creuen que siguin de les zones més perjudicades. La presidenta de la DO Montsant, Pilar Just, puntualitza que a dia d’avui aquestes varietats principalment s’utilitzen per fer cupatges, ja que els cellers els darrers anys han apostat per les varietats més autòctones, com la garnatxa o la carinyena. Des de la DOQ Priorat, ho veuen de forma similar. «El Priorat no té excés de producció. En molts llocs es produeixen uns 15.000 o 20.000 quilos per hectàrea, però aquí estem a uns 6.000 quilos», sosté el seu president, Jaume Balaguer, que no es mostra gaire partidari de l’arrencada de vinyes a la seva zona.. El que sí que s’ha produït en els darrers anys és pla per a la «reestructuració i/o reconversió de la vinya». Són unes línies d’ajuts que atorga la Generalitat amb finançament de la Unió Europea per tal que els pagesos arrenquin ceps i plantin altres conreus o bé perquè canviïn les varietats de vinya per altres més sostenibles i adaptades al canvi climàtic. La finalitat és «reforçar la competitivitat del sector, promoure la sostenibilitat i facilitar l’adaptació al canvi climàtic», han indicat des del Departament d’Agricultura. Unint els dos conceptes -reestructuració i reconversió- entre el 2019 i el 2023 s’han donat ajuts per valor de 22,8 milions d’euros i han afectat 7.670 hectàrees, segons dades facilitades pel Departament.. Caiguda progressiva. Però, com s’ha arribat fins a aquest punt? A Catalunya, fa aproximadament una dècada, el món del vi era un sector a l’alça i amb projecció internacional gràcies a uns productes d’alta qualitat valorats arreu. Marrugat destaca que tot va empitjorar arran de la pandèmia. La crisi econòmica que se’n va derivar va afectar el consum i a més els hàbits de la població van canviar. «Les noves generacions no consumeixen vi ni gairebé alcohol, i es veu que els consumidors es van fent grans. A més, a nivell mèdic, ens diuen que hem de baixar el consum o deixar estar l’alcohol i el vi», explica el representant d’Unió de pagesos.. El president de la DOQ Priorat, Jaume Balaguer, reconeix la «davallada de consum a nivell global», que emmarca en «la situació socioeconòmica mundial» i el context de guerres actual «que no ajuda l’economia». Per la seva banda, Pilar Just, presidenta de la DO Montsant, es manifesta en una línia similar: «es consumeix menys alcohol i menys vi, però l’economia no està com estava». «Per molt que diguin que va bé, la classe mitjana, que és la que normalment consumeix el gran gruix de vi, s’ho pensa dues vegades abans de comprar-ne», detalla.. Amb tot, l’afectació de la crisi és molt diferent en cada zona. El volum de producció, les varietats que es treballen, els tipus de vins que es fan i el nombre i dimensió dels cellers determinen les característiques de cada DO. En el cas de la DO Montsant la baixada de vendes diu que ha estat «en percentatges molt petits», si bé de tota manera es mostra conscient del context general i també defensa una arrencada social de vinyes «quirúrgica», en el sentit que agafi principalment els pagesos que es vulguin jubilar. En termes generals, Marrugat ho exemplifica d’una altra manera: «mirem el consum i veiem una fletxa cap avall, i mirem les plantacions que hi ha i també veiem una fletxa que apunta cap avall».. Una de les alternatives que s’ha plantejat per reduir l’impacte del context és fer vi sense alcohol. A nivell de vendes va a l’alça i alguns productors defensen que podria servir perquè les generacions joves en reprenguessin el consum. Però des del Priorat ho rebutgen. «El vi sense alcohol no és vi», asseguren taxatius els dos presidents. «El vi ha de tenir alcohol, és un procés de transformació de sucre amb alcohol», sosté Just, que afegeix: «els que no tenen alcohol són els vins menys naturals que et puguis tirar a la cara». Per tot plegat, defensa que a aquest producte se li hauria de canviar el nom i no considerar-lo un vi. Balaguer, en aquesta línia, diu que «és una manera de vendre fum».. Afectació als pagesos. Més enllà dels cellers, els grans perjudicats per la crisi del vi són els pagesos. Els darrers anys les tractorades i manifestacions han estat habituals perquè lamenten que estan venent el raïm per sota del preu de cost. Asseguren que estan al límit de les seves possibilitats i que en aquestes condicions és difícil que puguin continuar treballant les explotacions.. L’Institut Català del Vi (Incavi) enguany ha fet un estudi de costos de producció del raïm i d’elaboració del vi base per a cava i ha determinat que per a la varietat macabeu el cost per al pagès de fer un quilo de raïm és de 53 cèntims. Per al xarel·lo també són 0,53€/kg, mentre que per a la parellada són 0,56€/kg. «Això és un preu bàsicament per a la DO Cava, però la foto és similar a tot arreu», indica Marrugat.. A la pràctica però, els pagesos han cobrat molt per sota d’aquest preu, sobretot al Penedès, la regió amb més volum de producció. Així, Unió de Pagesos, l’Associació de Viticultors del Penedès, Asaja, JARC, el Gremi de la Pagesia, la FCAC i entitats a nivell estatal -a la pràctica, totes les organitzacions agràries-, han fet front comú contra aquesta situació. A mitjans d’agost, amb l’inici de la verema, van denunciar públicament que Jaume Serra (Grup García Carrión) pagava a l’entorn de 0,30 €/kg, Celler Can Pagès sobre els 0,25 €/kg i Vins Font al voltant dels 0,30 €/kg.. «Al sector productor encara li preocupa més que es plantegin fórmules que poden maquillar el preu realment percebut pel productor. En alguns casos, només aproximadament el 70% del raïm es pagaria al preu anunciat, mentre que el 30 % restant podria arribar a pagar-se a només 0,12 €/kg», van manifestar aleshores. Això vindria donat pel fet que davant d’un moment de sobreproducció, tan sols es podria col·locar al mercat un 70% de la collita mentre que la resta es destinaria a destil·lació i, per tant, a un preu molt inferior i al voltant dels 12 cèntims.. En aquest sentit, i davant les queixes dels pagesos, el Departament d’Agricultura ha intensificat les inspeccions «amb l’objectiu de verificar el compliment de la normativa vigent i prevenir possibles pràctiques abusives en les relacions comercials entre viticultors i empreses compradores de raïm».. Tot i això, cal apuntar que també al Penedès, Corpinnat ha informat que als 24 cellers que formen part del seu segell el preu mitjà ha estat d’1,02 €/kg. Una diferència molt gran que des de Corpinnat han justificat pel fet que el «respecte pels viticultors» és un dels seus «compromisos fundacionals».. Fons de reserva al Priorat. En el cas de la DO Montsant i la DOQ Priorat aquesta situació es percep de forma diferent. Primer perquè una part important dels cellers ‘s’ho fan tot a casa’. És a dir, fan ells mateixos tot el procés: des de la cura de la vinya i la verema fins a l’embotellament i distribució. Tot i això, també hi ha pagesos que acaben venent la seva collita a cellers, però segons asseguren els presidents ho fan a preus superiors als que es paguen a la majoria del Penedès.. «Fins ara podem estar gojosos que tenim uns preus alts comparats amb el mercat i hem estat a l’entorn d’1,20 €/kg de mitjana», indica Pilar Just. De cara a enguany no ha volgut concretar xifres perquè la campanya no s’ha acabat però confia en que els preus es mantinguin força. «La xifra quedarà molt lluny dels 0,30 €/kg», assegura.. Per la seva banda, Jaume Balaguer admet que hi ha hagut «retallades en el preu que es paga als pagesos» i ho atribueix al fet que els cellers ho tenen difícil per fer una previsió de vendes. «Molts cellers treballen a futurs, això vol dir que quan s’està veremant ja saben si ho podran vendre. La situació econòmica fa que hi hagi incertesa, i la incertesa fa que la compra avançada s’endarrereixi o sigui menor, i alguns cellers han reduït la compra de raïm a particulars», exemplifica. Amb tot, destaca que «els preus que es paguen aquí estan molt per sobre dels d’altres zones».. Per mitigar l’afectació als pagesos, des del consell regulador han creat un fons de reserva, també pensant en campanyes futures. «La DOQ compra l’excedent de raïm, 24 cellers han col·laborat amb nosaltres de manera solidària per vinificar el raïm i un cop vinificat li paguem al pagès», detalla. L’import que rep l’agricultor està per sota del que rebria en condicions normals si hagués pogut col·locar aquell raïm a un celler, però continua situant-se «una mica per sobre del preu de cost, que al Priorat és d’1 €/kg, superior a d’altres zones «, matisa Balaguer. Posteriorment, els cellers podran optar a comprar aquest vi que s’ha produït «per si l’any que ve hi ha poca producció». En cas que no calgués, la DOQ l’enviaria a destil·lar «per no crear competència».. Verema en verd. L’altra proposta que el món del vi té damunt la taula per pal·liar la crisi és la verema o poda en verd. Consisteix en podar part dels ceps mesos abans de la verema i llençar a terra una part de la futura collita abans que maduri, fet que redueix els quilos de raïm que farà la planta.. Marrugat concreta que en ocasions fins i tot es duu a terme la poda total de la planta. «Al mes de juliol s’elimina tota la producció, després s’inspecciona i la Generalitat ho indemnitza», detalla. Segons explica, fins a 2.500 hectàrees s’han podat amb aquest sistema. Just indica que a la DO Montsant en alguns casos s’ha fet verema en verd, però únicament de finques de varietats foranes. En canvi, a la DOQ Priorat, el fons de reserva els ha servit, precisament, per no haver de fer la verema en verd i intentar aprofitar la producció, encara que sigui amb una aposta a llarg termini.. Els viticultors del Priorat confien que la seva producció limitada els ajudarà a superar la crisi mundial del sector és un article de EbreDigital.cat.
La DOQ Priorat i la DO Montsant esperen superar la crisi mundial del vi amb menys afectació que altres segells gràcies a que tenen produccions reduïdes i que fan uns productes valorats pel mercat. El sector està en una situació complicada causada pel descens a nivell global del consum de vi. La producció dels anys anteriors no s’ha pogut acabar de vendre i als estocs acumulats se’ls hi hauran de sumar les ampolles que sortiran d’una verema més quantiosa que anys anteriors. Tot plegat ha fet caure els preus, tant el que reben els pagesos pel raïm, com el de les ampolles. Pilar Just, presidenta de la DO Montsant, diu que en el seu cas, per ara la caiguda de vendes ha estat «en percentatges molt petits».. A Catalunya, per minimitzar l’impacte la crisi s’han posat damunt la taula mesures per disminuir la producció i frenar la davallada de preus. Les principals són una gran arrencada de vinyes i podar en verd, és a dir, collir part dels ceps mesos abans de la verema i llençar el raïm.. Respecte l’arrencada de vinyes, Unió de Pagesos apunta que per equilibrar la producció i el consum caldria arrencar unes 5.000 hectàrees, l’equivalent a aproximadament el 10% de totes les vinyes de Catalunya. Josep Marrugat, membre de l’executiva de la vinya i el vi d’Unió de Pagesos, destaca que a França ja s’han suprimit 20.000 hectàrees, si bé a Catalunya aposta perquè sigui una «arrencada social». «Seria voluntària i afectaria sobretot la gent que es vol retirar o jubilar», defensa. La Federació de Cooperatives Agràries Catalanes (FCAC), per la seva banda, proposa que siguin «2.000 hectàrees anuals».. Aquesta mesura s’hauria d’acordar entre el sector i posteriorment la Generalitat l’hauria de presentar al govern central per tal que l’autoritzés. Els pagesos que decidissin renunciar a les seves autoritzacions de vinyes haurien de ser compensats per l’administració, que els pagaria «com una mena d’atur avançat» fins a la jubilació, exemplifica el responsable del sindicat.. Si bé l’arrencada social encara no ha estat aprovada, hi ha productors que no l’han esperada i ja han començat a eliminar ceps pel seu compte. Això s’ha produït de forma repartida arreu del país. Marrugat reconeix que en els darrers anys ja han detectat una disminució de les hectàrees de vinya, també en part perquè alguns agricultors han apostat per abandonar els conreus. Una situació que des d’Unió de Pagesos preferirien evitar.. Amb tot, l’afectació és desigual. Des del sindicat destaquen que les varietats que més s’haurien de suprimir són les que han tingut una davallada de consum més gran: vins negres i especialment varietats estrangeres com el syrah o el merlot.. A la DO Montsant i DOQ Priorat es conreen aquestes varietats. Tot i això, els presidents dels dos segells no creuen que siguin de les zones més perjudicades. La presidenta de la DO Montsant, Pilar Just, puntualitza que a dia d’avui aquestes varietats principalment s’utilitzen per fer cupatges, ja que els cellers els darrers anys han apostat per les varietats més autòctones, com la garnatxa o la carinyena. Des de la DOQ Priorat, ho veuen de forma similar. «El Priorat no té excés de producció. En molts llocs es produeixen uns 15.000 o 20.000 quilos per hectàrea, però aquí estem a uns 6.000 quilos», sosté el seu president, Jaume Balaguer, que no es mostra gaire partidari de l’arrencada de vinyes a la seva zona.. El que sí que s’ha produït en els darrers anys és pla per a la «reestructuració i/o reconversió de la vinya». Són unes línies d’ajuts que atorga la Generalitat amb finançament de la Unió Europea per tal que els pagesos arrenquin ceps i plantin altres conreus o bé perquè canviïn les varietats de vinya per altres més sostenibles i adaptades al canvi climàtic. La finalitat és «reforçar la competitivitat del sector, promoure la sostenibilitat i facilitar l’adaptació al canvi climàtic», han indicat des del Departament d’Agricultura. Unint els dos conceptes -reestructuració i reconversió- entre el 2019 i el 2023 s’han donat ajuts per valor de 22,8 milions d’euros i han afectat 7.670 hectàrees, segons dades facilitades pel Departament.. Caiguda progressiva. Però, com s’ha arribat fins a aquest punt? A Catalunya, fa aproximadament una dècada, el món del vi era un sector a l’alça i amb projecció internacional gràcies a uns productes d’alta qualitat valorats arreu. Marrugat destaca que tot va empitjorar arran de la pandèmia. La crisi econòmica que se’n va derivar va afectar el consum i a més els hàbits de la població van canviar. «Les noves generacions no consumeixen vi ni gairebé alcohol, i es veu que els consumidors es van fent grans. A més, a nivell mèdic, ens diuen que hem de baixar el consum o deixar estar l’alcohol i el vi», explica el representant d’Unió de pagesos.. El president de la DOQ Priorat, Jaume Balaguer, reconeix la «davallada de consum a nivell global», que emmarca en «la situació socioeconòmica mundial» i el context de guerres actual «que no ajuda l’economia». Per la seva banda, Pilar Just, presidenta de la DO Montsant, es manifesta en una línia similar: «es consumeix menys alcohol i menys vi, però l’economia no està com estava». «Per molt que diguin que va bé, la classe mitjana, que és la que normalment consumeix el gran gruix de vi, s’ho pensa dues vegades abans de comprar-ne», detalla.. Amb tot, l’afectació de la crisi és molt diferent en cada zona. El volum de producció, les varietats que es treballen, els tipus de vins que es fan i el nombre i dimensió dels cellers determinen les característiques de cada DO. En el cas de la DO Montsant la baixada de vendes diu que ha estat «en percentatges molt petits», si bé de tota manera es mostra conscient del context general i també defensa una arrencada social de vinyes «quirúrgica», en el sentit que agafi principalment els pagesos que es vulguin jubilar. En termes generals, Marrugat ho exemplifica d’una altra manera: «mirem el consum i veiem una fletxa cap avall, i mirem les plantacions que hi ha i també veiem una fletxa que apunta cap avall».. Una de les alternatives que s’ha plantejat per reduir l’impacte del context és fer vi sense alcohol. A nivell de vendes va a l’alça i alguns productors defensen que podria servir perquè les generacions joves en reprenguessin el consum. Però des del Priorat ho rebutgen. «El vi sense alcohol no és vi», asseguren taxatius els dos presidents. «El vi ha de tenir alcohol, és un procés de transformació de sucre amb alcohol», sosté Just, que afegeix: «els que no tenen alcohol són els vins menys naturals que et puguis tirar a la cara». Per tot plegat, defensa que a aquest producte se li hauria de canviar el nom i no considerar-lo un vi. Balaguer, en aquesta línia, diu que «és una manera de vendre fum».. Afectació als pagesos. Més enllà dels cellers, els grans perjudicats per la crisi del vi són els pagesos. Els darrers anys les tractorades i manifestacions han estat habituals perquè lamenten que estan venent el raïm per sota del preu de cost. Asseguren que estan al límit de les seves possibilitats i que en aquestes condicions és difícil que puguin continuar treballant les explotacions.. L’Institut Català del Vi (Incavi) enguany ha fet un estudi de costos de producció del raïm i d’elaboració del vi base per a cava i ha determinat que per a la varietat macabeu el cost per al pagès de fer un quilo de raïm és de 53 cèntims. Per al xarel·lo també són 0,53€/kg, mentre que per a la parellada són 0,56€/kg. «Això és un preu bàsicament per a la DO Cava, però la foto és similar a tot arreu», indica Marrugat.. A la pràctica però, els pagesos han cobrat molt per sota d’aquest preu, sobretot al Penedès, la regió amb més volum de producció. Així, Unió de Pagesos, l’Associació de Viticultors del Penedès, Asaja, JARC, el Gremi de la Pagesia, la FCAC i entitats a nivell estatal -a la pràctica, totes les organitzacions agràries-, han fet front comú contra aquesta situació. A mitjans d’agost, amb l’inici de la verema, van denunciar públicament que Jaume Serra (Grup García Carrión) pagava a l’entorn de 0,30 €/kg, Celler Can Pagès sobre els 0,25 €/kg i Vins Font al voltant dels 0,30 €/kg.. «Al sector productor encara li preocupa més que es plantegin fórmules que poden maquillar el preu realment percebut pel productor. En alguns casos, només aproximadament el 70% del raïm es pagaria al preu anunciat, mentre que el 30 % restant podria arribar a pagar-se a només 0,12 €/kg», van manifestar aleshores. Això vindria donat pel fet que davant d’un moment de sobreproducció, tan sols es podria col·locar al mercat un 70% de la collita mentre que la resta es destinaria a destil·lació i, per tant, a un preu molt inferior i al voltant dels 12 cèntims.. En aquest sentit, i davant les queixes dels pagesos, el Departament d’Agricultura ha intensificat les inspeccions «amb l’objectiu de verificar el compliment de la normativa vigent i prevenir possibles pràctiques abusives en les relacions comercials entre viticultors i empreses compradores de raïm».. Tot i això, cal apuntar que també al Penedès, Corpinnat ha informat que als 24 cellers que formen part del seu segell el preu mitjà ha estat d’1,02 €/kg. Una diferència molt gran que des de Corpinnat han justificat pel fet que el «respecte pels viticultors» és un dels seus «compromisos fundacionals».. Fons de reserva al Priorat. En el cas de la DO Montsant i la DOQ Priorat aquesta situació es percep de forma diferent. Primer perquè una part important dels cellers ‘s’ho fan tot a casa’. És a dir, fan ells mateixos tot el procés: des de la cura de la vinya i la verema fins a l’embotellament i distribució. Tot i això, també hi ha pagesos que acaben venent la seva collita a cellers, però segons asseguren els presidents ho fan a preus superiors als que es paguen a la majoria del Penedès.. «Fins ara podem estar gojosos que tenim uns preus alts comparats amb el mercat i hem estat a l’entorn d’1,20 €/kg de mitjana», indica Pilar Just. De cara a enguany no ha volgut concretar xifres perquè la campanya no s’ha acabat però confia en que els preus es mantinguin força. «La xifra quedarà molt lluny dels 0,30 €/kg», assegura.. Per la seva banda, Jaume Balaguer admet que hi ha hagut «retallades en el preu que es paga als pagesos» i ho atribueix al fet que els cellers ho tenen difícil per fer una previsió de vendes. «Molts cellers treballen a futurs, això vol dir que quan s’està veremant ja saben si ho podran vendre. La situació econòmica fa que hi hagi incertesa, i la incertesa fa que la compra avançada s’endarrereixi o sigui menor, i alguns cellers han reduït la compra de raïm a particulars», exemplifica. Amb tot, destaca que «els preus que es paguen aquí estan molt per sobre dels d’altres zones».. Per mitigar l’afectació als pagesos, des del consell regulador han creat un fons de reserva, també pensant en campanyes futures. «La DOQ compra l’excedent de raïm, 24 cellers han col·laborat amb nosaltres de manera solidària per vinificar el raïm i un cop vinificat li paguem al pagès», detalla. L’import que rep l’agricultor està per sota del que rebria en condicions normals si hagués pogut col·locar aquell raïm a un celler, però continua situant-se «una mica per sobre del preu de cost, que al Priorat és d’1 €/kg, superior a d’altres zones «, matisa Balaguer. Posteriorment, els cellers podran optar a comprar aquest vi que s’ha produït «per si l’any que ve hi ha poca producció». En cas que no calgués, la DOQ l’enviaria a destil·lar «per no crear competència».. Verema en verd. L’altra proposta que el món del vi té damunt la taula per pal·liar la crisi és la verema o poda en verd. Consisteix en podar part dels ceps mesos abans de la verema i llençar a terra una part de la futura collita abans que maduri, fet que redueix els quilos de raïm que farà la planta.. Marrugat concreta que en ocasions fins i tot es duu a terme la poda total de la planta. «Al mes de juliol s’elimina tota la producció, després s’inspecciona i la Generalitat ho indemnitza», detalla. Segons explica, fins a 2.500 hectàrees s’han podat amb aquest sistema. Just indica que a la DO Montsant en alguns casos s’ha fet verema en verd, però únicament de finques de varietats foranes. En canvi, a la DOQ Priorat, el fons de reserva els ha servit, precisament, per no haver de fer la verema en verd i intentar aprofitar la producció, encara que sigui amb una aposta a llarg termini.. Els viticultors del Priorat confien que la seva producció limitada els ajudarà a superar la crisi mundial del sector és un article de EbreDigital.cat.