Enric Auquer no tenia simpatia pels Mossos d’Esquadra, i potser continua igual. «Jo als Mossos els he tingut sempre al davant, per exemple en manifestacions–diu–. Hi ha moltes coses que no m’agraden del cos: com depura responsabilitats, o no en depura, l’ús desproporcionat de la força de la Brimo per reprimir manifestacions legítimes, per exemple contra desnonaments o antifeixistes, mentre al feixisme li fa un cordó protector. Però he vist que dins dels Mossos hi ha molts agents que creuen en una policia ètica, democràtica, si això és possible, i que hi ha policies que saben fer la seva feina i s’esforcen per fer-la bé».
Enric Auquer no tenia simpatia pels Mossos d’Esquadra, i potser continua igual. «Jo als Mossos els he tingut sempre al davant, per exemple en manifestacions–diu–. Hi ha moltes coses que no m’agraden del cos: com depura responsabilitats, o no en depura, l’ús desproporcionat de la força de la Brimo per reprimir manifestacions legítimes, per exemple contra desnonaments o antifeixistes, mentre al feixisme li fa un cordó protector. Però he vist que dins dels Mossos hi ha molts agents que creuen en una policia ètica, democràtica, si això és possible, i que hi ha policies que saben fer la seva feina i s’esforcen per fer-la bé».
Enric Auquer no tenia simpatia pels Mossos d’Esquadra, i potser continua igual. «Jo als Mossos els he tingut sempre al davant, per exemple en manifestacions–diu–. Hi ha moltes coses que no m’agraden del cos: com depura responsabilitats, o no en depura, l’ús desproporcionat de la força de la Brimo per reprimir manifestacions legítimes, per exemple contra desnonaments o antifeixistes, mentre al feixisme li fa un cordó protector. Però he vist que dins dels Mossos hi ha molts agents que creuen en una policia ètica, democràtica, si això és possible, i que hi ha policies que saben fer la seva feina i s’esforcen per fer-la bé».. L’actor interpreta l’inspector de la policia catalana que es va ocupar de muntar el dispositiu de resposta ràpida a l’atemptat de la Rambla, el 17 d’agost del 2017, a la pel·lícula Cronos, una reconstrucció des del punt de vista policial d’una seqüència de fets diabòlica: la deflagració, el 16 d’agost, en una casa d’Alcanar on es fabricava, de l’explosiu conegut com la mare de Satan, tot i que el motiu de l’esclat i la seva relació amb 17A s’establirien després; l’atropellament massiu de la tarda del 17A a la Rambla; l’atemptat de Cambrils la matinada del 18, i la mort per trets de dos mossos de Younes Abouyaaqoub, el conductor de la furgoneta assassina, a l’Alt Penedès, el 21 d’agost. Setze persones que hi passaven van morir a conseqüència de l’atemptat de la Rambla; una va ser assassinada per Younes durant la fuga i una altra va morir després de ser apunyalada a Cambrils.. Dos gihadistes van morir en l’explosió d’Alcanar, i cinc van ser abatuts a Cambrils i, finalment, Younes entre vinyes.. Preparadíssim. L’inspector que va organitzar la resposta ràpida a l’atropellament massiu de la Rambla va ser Jordi Rodón, amb qui Auquer va mantenir diverses converses. «És un paper que m’ha costat molt legitimar dins meu –explica–. Jo soc més a prop d’un nen de 12 anys que no pas d’aquest personatge. Amb Jordi Rodón no me’n vaig saber avenir. Allà vaig veure que un actor necessita un tipus de cervell i un policia un altre. Aquest paio, en el moment en què va tocar posar ordre a la Rambla i la plaça de Catalunya, estava preparadíssim per fer-ho. Va muntar un hospital de campanya i un centre de comandament, va recopilar informació, va prendre un munt de decisions. Em va sorprendre descobrir una persona que creu en l’Estat de dret, sap aplicar un protocol i, davant de tot el que va passant, té un ordre de prioritats ètiques i sap fer que tot plegat rutlli». Auquer tenia certa resistència a fer una pel·lícula en què «els mossos ploren», però admet que va descobrir humanitat.. Dirigida per Fernando González Molina, Cronos, nom del dispositiu antiterrorista activat pels Mossos, també esbossa les tensions polítiques entre Generalitat i Govern central, focalitzades en el paper de Diana Gómez, inspirat en Patrícia Plaja, cap de Comunicació dels Mossos, i el trauma a Ripoll, a través de la sergent interpretada per Mónica López.
