Josep Pallarès, candidat a rector de la URV: “L’objectiu dels estudis de Medicina no és que la URV tingui 50 estudiants més, és millorar la qualitat assistencial a les Terres de l’Ebre”

Josep Pallarès, nascut al Perelló el 1967, es troba en la cursa per a ser reelegit com a rector de la URV en una campanya que culminarà amb les votacions electròniques del 25 al 27 de maig. Casat amb una filla i un fill que són estudiants de la URV, i amant del submarinisme, pilota la universitat des que va guanyar les eleccions el 2022 a la llavors rectora María José Figueras. En cas de guanyar, tindria pel davant sis anys de mandat, claus per desenvolupar projectes de marcat interès territorial com la implantació dels estudis de Medicina a les Terres de l’Ebre. “L’objectiu dels estudis de Medicina no és que la URV tingui 50 estudiants més, és millorar la qualitat assistencial a les Terres de l’Ebre”, assegura en aquesta entrevista concedida a ebredigital.cat. També aprofita per obrir el focus d’oportunitats acadèmiques al territori: “Poso la gigafactoria com un exemple clar d’una oportunitat. El que no ha de passar és que, si finalment es fa perquè encara no és aprovada, sigui una cosa purament extractiva. Hem d’aconseguir és que almenys part del valor afegit que generi aquesta infraestructura quedi al territori”.

Pregunta.- Quines impressions us està deixant la campanya?

Resposta.- Molt positives. El fet de poder estar amb tota la comunitat universitària cada dia presentant el projecte i, sobretot, escoltant les contribucions i aportacions que fan tots els col·lectius són elements molt enriquidors. Per tant, ens ajuden a millorar un programa d’un equip per convertir-lo en el programa d’una universitat.

P.- Vostè ve d’unes eleccions (les del 2022 davant la llavors rectora María José Figueras) en les quals va guanyar totes les categories excepte en la del Personal d’Administració i Serveis (PAS), on va empatar amb 495 punts.

R.- En segona volta. Correcte.

P.- Quin és el col·lectiu en el qual heu incidit més en aquesta campanya?

R.- Una persona que està en un càrrec i es presenta a unes eleccions està en campanya des del primer dia. Les accions durant aquests quatre anys, que han afectat a tota la comunitat, crec que són el millor aval del treball fet i de la proposta per a futur. D’aquí el nostre lema de campanya, “de les paraules als fets’. En aquests quatre anys hem demostrat que hem fet tot el que vam dir que faríem, i això és el que ens dona la capacitat de generar confiança amb les nostres propostes, que afecten a tots els col·lectius. No n’hi ha cap en especial. Tots són importants, tots són comunitat universitària.

P.- A vostè se li retreu d’haver gestionat l’abundància, una situació que en la qual no s’hi havien trobat la resta de rectors de la URV…

R.- La demagògia és molt fàcil. La Generalitat de Catalunya ara presenta un pressupost que té un increment del 23% respecte a l’any 2023. L’increment de pressupost, pel que fa a ingressos, que ha tingut la URV des del 2022 fins al 2025 és del 24%. Per tant, això d’abundància… relativa. Per què? Perquè aquest 24% de majors ingressos es corresponen a la mateixa despesa. Per tant, no tenim més diners per fer projectes nous, tenim diners per poder continuar, com a molt, fent el mateix. Les polítiques pròpies, com ara el quart any de predoctorat, com ara la promoció als catedràtics, com ara el complement de productivitat del Personal tècnic, de gestió i administració de serveis (PTGAS), s’han aconseguit amb els mateixos recursos, no hi ha hagut recursos addicionals. Per tant, hem tingut els mateixos diners constants des de fa uns anys?, és veritat. No n’hem tingut menys?, és veritat. El 2010-2012 anàvem amb menys diners?, és veritat. Però no tenim abundància. No hem tingut diners addicionals per fer polítiques noves. Totes les polítiques noves s’han fet amb els mateixos recursos.

P.- I pel que fa a l’increment de despeses?

R.- Doncs primer l’augment de l’IPC. A més, ja no ens en recordem, però la URV ha fet un pla d’emergència energètica davant l’increment de costos en aquest concepte. A això també cal sumar-hi tots els increments salarials. També cal comptar amb el desplegament, per exemple, d’infermeria a Vilafranca, amb recursos que han vingut, sí, però de caràcter finalista. Totes les polítiques que hem fet en l’àmbit de personal, totes les obres que han fet en educació i psicologia han estat amb recursos propis, no han sigut amb recursos addicionals. Totes. Per tant, la demagògia…

P.- També se us ha qüestionat que guardeu diners a la guardiola en comptes d’aprofitar-los per millorar condicions salarials…

R.- Una persona que es presenta a rector ha de saber que no es poden destinar romanents a despeses estructurals de capítol 1. Això és una cosa bàsica. Per tant, amb la liquidació de pressupostos hem fet activitats que han permès generar accions concretes. I, per exemple, només el fet de reservar 1,9 milions d’euros -que encara no han gastat, és veritat- ha estat la palanca que ha permès que avui en dia el Govern de la Generalitat de Catalunya hagi fet seu el projecte de trasllat de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de Bellissens, a Reus. Sense gastar ni un duro. Entre altres coses, perquè ja teníem aquesta proposta de projecte executiu.

Hem aconseguit contractes predoctorals de quatre anys en lloc de tres. Hem aconseguit que per al PTGAS hi hagués un increment de complement de productivitat. Hem aconseguit punxar la bossa de promoció d’acreditats a catedràtics. I això ho hem fet sense recursos addicionals

P.. Us faig la mateixa pregunta que a l’altre candidat. Parleu de millorar les condicions del Personal Docent i Investigador (PDI) i afavorirem doctorats. Com?

R.- T’explico el que han fet. Hem aconseguit contractes predoctorals de quatre anys en lloc de tres. Hem aconseguit que per al PTGAS hi hagués un increment de complement de productivitat. Hem aconseguit punxar la bossa de promoció d’acreditats a catedràtics. I això ho hem fet sense recursos  addicionals. Això sí, amb  una autorització de despesa de capital 1 per part de la Generalitat. Sense més diners, la Generalitat ens ha permès gastar-ho en capítol 1. Abans no podíem. Per tant, qualsevol despesa de personal, qualsevol proposta en aquest sentit, passa per una autorització de la Generalitat. Aquesta és la condició número 1. I la número dos és tindre els recursos necessaris. Per tant, totes les propostes que fem han d’anar acompanyades d’una memòria econòmica. No es pot fer amb romanents.

I ara entro en el tema dels associats. Per què hem pogut fer un increment, petit però increment al capdavall, per poder transformar associats de tipus 1 a tipus 2? Perquè dins de l’increment de Capítol 1 ja hi havia una partida per aquest concepte. Per tant, si hem pogut destinar-hi 40.000 euros és perquè la Generalitat ens ha autoritzat a fer això. No ens ha donat diners per fer-ho, però sí que ens ha autoritzat.

Aquí el difícil és tindre l’argumentari per poder demostrar a la Generalitat que aquesta singularitat que tenim a la URV -la de ser la universitat de tot el sistemà català amb més presència de professors associats- és un dèficit històric que val la pena cobrir i que cal saltar-se aquesta llei general que no permet ni l’increment del Capítol 1 ni un increment de places. I nosaltres ho hem aconseguit dues vegades.

P.- Dins del vostre programa hi figura el reclam de l’increment d’aportació a universitats dfins a l’1% del PIB. Però això la uRV no pot fer-ho sola.

R.- Aquí hem de fer lobby. A les últimes eleccions catalanes tots els rectors d’universitats vàrem signar l’anomenada Declaració de Calonge on reclamavem un finançament just. I parlàvem, com a objectiu a llarg termini, de l’1% del PIB. Aquest increment està també dins de les reclamacions que a dia d’avui té la Generalitat damunt de la taula a l’hora de negociar els pressupostos per al 2026. Per tant, no és només la URV qui demana això. Sols no aconseguiríem res. Penseu que és un increment molt significatiu i que tant Catalunya com Madrid són unes comunitats que financiem respecte al PIB menys a les seves universitats públiques.

El projecte de implantació dels estudis de Medicina a Terres de l’Ebre no és només un projecte de la URV. És un projecte de país. Va molt més enllà de la universitat. L’objectiu final del Govern de la Generalitat de Catalunya és que hi hagi un bon servei assistencial, un bon servei sanitari a les Terres de l’Ebre, No ho és que la URV tingui 50 estudiants més o menys de Medicina

P.- La URV se sent acompanyada pel govern en la implantació dels estudis de Medicina a les Terres de l’Ebre?

R.- El projecte d’implantació dels estudis de Medicina a Terres de l’Ebre no és només un projecte de la URV. És un projecte de país. Va molt més enllà de la universitat. L’objectiu final del Govern de la Generalitat de Catalunya és que hi hagi un bon servei assistencial, un bon servei sanitari a les Terres de l’Ebre. Aquest és l’objectiu. No ho és que la URV tingui 50 estudiants més o menys de Medicina. Hi ha altres vies perquè la URV pugui aconseguir aquest increment d’estudiants. El meu pare i la meva mare viuen al Perelló i es mereixen, com tots els altres habitants de les Terres de l’Ebre, la millor assistència sanitària. I això implica tindre un hospital de referència amb condicions integrals millors a les actuals. Una petita part d’aquesta millora -no és l’única- passa per disposar d’uns estudis de Medicina implantats, totalment desplegats, amb professionals sanitaris que es puguin plantejar el seu projecte vital i professional a les Terres de l’Ebre i que d’altra manera no ho faria.

Per tant, el que es tracta és que sigui atractiu pels professionals sanitaris. I el fet que hi hagi una universitat, que hi hagi hospital universitari amb estudis de Medicina, vol dir que hi ha també activitat de la recerca molt més gran de la que hi ha ara. Per tant, aquests professionals poden desenvolupar la seva carrera no només des del punt de vista assistencial, sinó també acadèmic, gràcies al fet que se’ls pot oferir un producte més atractiu.  Ara bé, cal tenir en compte que hi ha moltes dificultats. És un projecte molt ambiciós i que, si fos fàcil, ja estaria fet des de fa anys. Però també és clar que els projectes, si no els comences, no els acabes. Per tant, el que es tracta és de començar amb la qualitat i les condicions que la URV posa damunt de la taula, que hi hagi les infraestructures i que hi hagi les persones adequades perquè el projecte sigui un èxit. No volem cometre errors del passat, a nivell d’universitat, de començar titulacions sense les infraestructures i sense les persones adequades per desenvolupar-les. I menys en Medicina, perquè en aquest camp hi ha un perfil de professional molt especialitzat.

Jo ara tinc un laboratori i soc membre d’un club de recerca puntera a escala mundial. L’any 1991, quan jo vaig arribar a Tarragona, no hi havia res d’això. El que vull dir és que tenim experiència en créixer projectes d’èxit a partir de molt poc. I les condicions inicials que hi han actualment a Tortosa evidentment disten molt de les finals, això és clar, però són molt millors de les que comptaven altres projectes iniciats anteriorment a la nostra universitat.

P.- La dispersió de la URV és una dificultat afegida?

R.- El fet que la URV disposi d’un campus distribuït des de Terres de l’Ebre fins al Penedès forma part de la idiosincràsia de la universitat. No es tracta de decidir si això és bo o dolent; és així. I com que és un element tangible que tenim damunt de la taula, el que hem de fer és treure’n el màxim rendiment. Això ens dona una proximitat i una simbiosi amb el territori que d’altra forma no en tindríem. Avui en dia coneixem tot el que és la Gigafactoria de Móra la Nova gràcies al fet que tenim contactes, a través del campus extens, a totes les comarques de l’àmbit territorial.

El que hem de fer és aprofitar aquest disseny de la URV al màxim. I el que ha de fer el govern és que les necessitats socials s’ajustin a l’oferta, en aquest cas, acadèmica. Per tant, quan reclamem Medicina a Tortosa,  quan es parla de necessitats que poden sorgir a partir de la possible instal·lació de la gigafactoria, quan parlem de Farmàcia al Camp de Tarragona, es tracta d’elements pels quals el govern està apostant. I, de fet, ho fa perquè en aquest mandat la URV ha posat damunt de la taula tant el projecte com la solució, sempre acompanyats dels agents socials. És el Col·legi de Farmacèutics que reclama la necessitat de Farmàcia i és la URV que dona la solució. És el Clúster TIC que reclama la necessitat de graduats en IA i és la URV la que dona la solució. És el govern que demana aquestes places de Medicina i és la URV qui dona la solució. L’important és que totes les activitats que es facin en l’àmbit de la URV (docència, generació de talent, generació de coneixement, innovació, transferència)  vaguin acompanyades de la mà del territori. Perquè són projectes de territori.

P.- Vostè veu en la Gigafactoria de Móra la Nova com un desencadenant de més oportunitats acadèmiques?

R.- Això és una bola de futur i jo no soc cap adiví. Però sí que poso la gigafactoria com un exemple clar d’una oportunitat. El que no ha de passar és que, si finalment es fa perquè encara no és aprovada, sigui una cosa purament extractiva. Tenim aigua? Correcte. Tenim energia? Correcte. Però el que hem d’aconseguir és que almenys part del valor afegit que generi aquesta infraestructura quedi al territori. Cal que generi tota una infraestructura de coneixement, que obri la porta tota una sèrie d’empreses tecnològiques que canvien la cara de la tipologia d’empreses que hi pugui haver ara. El que no tindria sentit és que tot el coneixement se’n vagi a Barcelona, a Madrid o a Lisboa. Això sí que no ho podem acceptar. Hem de saber generar oportunitat de futur.

Josep Pallarès, candidat a rector de la URV: “L’objectiu dels estudis de Medicina no és que la URV tingui 50 estudiants més, és millorar la qualitat assistencial a les Terres de l’Ebre” és un article de EbreDigital.cat.

Josep Pallarès, nascut al Perelló el 1967, es troba en la cursa per a ser reelegit com a rector de la URV en una campanya que culminarà amb les votacions electròniques del 25 al 27 de maig. Casat amb una filla i un fill que són estudiants de la URV, i amant del submarinisme, pilota la universitat des que va guanyar les eleccions el 2022 a la llavors rectora María José Figueras. En cas de guanyar, tindria pel davant sis anys de mandat, claus per desenvolupar projectes de marcat interès territorial com la implantació dels estudis de Medicina a les Terres de l’Ebre. “L’objectiu dels estudis de Medicina no és que la URV tingui 50 estudiants més, és millorar la qualitat assistencial a les Terres de l’Ebre”, assegura en aquesta entrevista concedida a ebredigital.cat. També aprofita per obrir el focus d’oportunitats acadèmiques al territori: “Poso la gigafactoria com un exemple clar d’una oportunitat. El que no ha de passar és que, si finalment es fa perquè encara no és aprovada, sigui una cosa purament extractiva. Hem d’aconseguir és que almenys part del valor afegit que generi aquesta infraestructura quedi al territori”.. Pregunta.- Quines impressions us està deixant la campanya?. Resposta.- Molt positives. El fet de poder estar amb tota la comunitat universitària cada dia presentant el projecte i, sobretot, escoltant les contribucions i aportacions que fan tots els col·lectius són elements molt enriquidors. Per tant, ens ajuden a millorar un programa d’un equip per convertir-lo en el programa d’una universitat.. P.- Vostè ve d’unes eleccions (les del 2022 davant la llavors rectora María José Figueras) en les quals va guanyar totes les categories excepte en la del Personal d’Administració i Serveis (PAS), on va empatar amb 495 punts.. R.- En segona volta. Correcte.. P.- Quin és el col·lectiu en el qual heu incidit més en aquesta campanya?. R.- Una persona que està en un càrrec i es presenta a unes eleccions està en campanya des del primer dia. Les accions durant aquests quatre anys, que han afectat a tota la comunitat, crec que són el millor aval del treball fet i de la proposta per a futur. D’aquí el nostre lema de campanya, “de les paraules als fets’. En aquests quatre anys hem demostrat que hem fet tot el que vam dir que faríem, i això és el que ens dona la capacitat de generar confiança amb les nostres propostes, que afecten a tots els col·lectius. No n’hi ha cap en especial. Tots són importants, tots són comunitat universitària.. P.- A vostè se li retreu d’haver gestionat l’abundància, una situació que en la qual no s’hi havien trobat la resta de rectors de la URV…. R.- La demagògia és molt fàcil. La Generalitat de Catalunya ara presenta un pressupost que té un increment del 23% respecte a l’any 2023. L’increment de pressupost, pel que fa a ingressos, que ha tingut la URV des del 2022 fins al 2025 és del 24%. Per tant, això d’abundància… relativa. Per què? Perquè aquest 24% de majors ingressos es corresponen a la mateixa despesa. Per tant, no tenim més diners per fer projectes nous, tenim diners per poder continuar, com a molt, fent el mateix. Les polítiques pròpies, com ara el quart any de predoctorat, com ara la promoció als catedràtics, com ara el complement de productivitat del Personal tècnic, de gestió i administració de serveis (PTGAS), s’han aconseguit amb els mateixos recursos, no hi ha hagut recursos addicionals. Per tant, hem tingut els mateixos diners constants des de fa uns anys?, és veritat. No n’hem tingut menys?, és veritat. El 2010-2012 anàvem amb menys diners?, és veritat. Però no tenim abundància. No hem tingut diners addicionals per fer polítiques noves. Totes les polítiques noves s’han fet amb els mateixos recursos.. P.- I pel que fa a l’increment de despeses?. R.- Doncs primer l’augment de l’IPC. A més, ja no ens en recordem, però la URV ha fet un pla d’emergència energètica davant l’increment de costos en aquest concepte. A això també cal sumar-hi tots els increments salarials. També cal comptar amb el desplegament, per exemple, d’infermeria a Vilafranca, amb recursos que han vingut, sí, però de caràcter finalista. Totes les polítiques que hem fet en l’àmbit de personal, totes les obres que han fet en educació i psicologia han estat amb recursos propis, no han sigut amb recursos addicionals. Totes. Per tant, la demagògia…. P.- També se us ha qüestionat que guardeu diners a la guardiola en comptes d’aprofitar-los per millorar condicions salarials…. R.- Una persona que es presenta a rector ha de saber que no es poden destinar romanents a despeses estructurals de capítol 1. Això és una cosa bàsica. Per tant, amb la liquidació de pressupostos hem fet activitats que han permès generar accions concretes. I, per exemple, només el fet de reservar 1,9 milions d’euros -que encara no han gastat, és veritat- ha estat la palanca que ha permès que avui en dia el Govern de la Generalitat de Catalunya hagi fet seu el projecte de trasllat de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de Bellissens, a Reus. Sense gastar ni un duro. Entre altres coses, perquè ja teníem aquesta proposta de projecte executiu.. Hem aconseguit contractes predoctorals de quatre anys en lloc de tres. Hem aconseguit que per al PTGAS hi hagués un increment de complement de productivitat. Hem aconseguit punxar la bossa de promoció d’acreditats a catedràtics. I això ho hem fet sense recursos addicionals. P.. Us faig la mateixa pregunta que a l’altre candidat. Parleu de millorar les condicions del Personal Docent i Investigador (PDI) i afavorirem doctorats. Com?. R.- T’explico el que han fet. Hem aconseguit contractes predoctorals de quatre anys en lloc de tres. Hem aconseguit que per al PTGAS hi hagués un increment de complement de productivitat. Hem aconseguit punxar la bossa de promoció d’acreditats a catedràtics. I això ho hem fet sense recursos addicionals. Això sí, amb una autorització de despesa de capital 1 per part de la Generalitat. Sense més diners, la Generalitat ens ha permès gastar-ho en capítol 1. Abans no podíem. Per tant, qualsevol despesa de personal, qualsevol proposta en aquest sentit, passa per una autorització de la Generalitat. Aquesta és la condició número 1. I la número dos és tindre els recursos necessaris. Per tant, totes les propostes que fem han d’anar acompanyades d’una memòria econòmica. No es pot fer amb romanents.. I ara entro en el tema dels associats. Per què hem pogut fer un increment, petit però increment al capdavall, per poder transformar associats de tipus 1 a tipus 2? Perquè dins de l’increment de Capítol 1 ja hi havia una partida per aquest concepte. Per tant, si hem pogut destinar-hi 40.000 euros és perquè la Generalitat ens ha autoritzat a fer això. No ens ha donat diners per fer-ho, però sí que ens ha autoritzat.. Aquí el difícil és tindre l’argumentari per poder demostrar a la Generalitat que aquesta singularitat que tenim a la URV -la de ser la universitat de tot el sistemà català amb més presència de professors associats- és un dèficit històric que val la pena cobrir i que cal saltar-se aquesta llei general que no permet ni l’increment del Capítol 1 ni un increment de places. I nosaltres ho hem aconseguit dues vegades.. P.- Dins del vostre programa hi figura el reclam de l’increment d’aportació a universitats dfins a l’1% del PIB. Però això la uRV no pot fer-ho sola.. R.- Aquí hem de fer lobby. A les últimes eleccions catalanes tots els rectors d’universitats vàrem signar l’anomenada Declaració de Calonge on reclamavem un finançament just. I parlàvem, com a objectiu a llarg termini, de l’1% del PIB. Aquest increment està també dins de les reclamacions que a dia d’avui té la Generalitat damunt de la taula a l’hora de negociar els pressupostos per al 2026. Per tant, no és només la URV qui demana això. Sols no aconseguiríem res. Penseu que és un increment molt significatiu i que tant Catalunya com Madrid són unes comunitats que financiem respecte al PIB menys a les seves universitats públiques.. El projecte de implantació dels estudis de Medicina a Terres de l’Ebre no és només un projecte de la URV. És un projecte de país. Va molt més enllà de la universitat. L’objectiu final del Govern de la Generalitat de Catalunya és que hi hagi un bon servei assistencial, un bon servei sanitari a les Terres de l’Ebre, No ho és que la URV tingui 50 estudiants més o menys de Medicina. P.- La URV se sent acompanyada pel govern en la implantació dels estudis de Medicina a les Terres de l’Ebre?. R.- El projecte d’implantació dels estudis de Medicina a Terres de l’Ebre no és només un projecte de la URV. És un projecte de país. Va molt més enllà de la universitat. L’objectiu final del Govern de la Generalitat de Catalunya és que hi hagi un bon servei assistencial, un bon servei sanitari a les Terres de l’Ebre. Aquest és l’objectiu. No ho és que la URV tingui 50 estudiants més o menys de Medicina. Hi ha altres vies perquè la URV pugui aconseguir aquest increment d’estudiants. El meu pare i la meva mare viuen al Perelló i es mereixen, com tots els altres habitants de les Terres de l’Ebre, la millor assistència sanitària. I això implica tindre un hospital de referència amb condicions integrals millors a les actuals. Una petita part d’aquesta millora -no és l’única- passa per disposar d’uns estudis de Medicina implantats, totalment desplegats, amb professionals sanitaris que es puguin plantejar el seu projecte vital i professional a les Terres de l’Ebre i que d’altra manera no ho faria.. Per tant, el que es tracta és que sigui atractiu pels professionals sanitaris. I el fet que hi hagi una universitat, que hi hagi hospital universitari amb estudis de Medicina, vol dir que hi ha també activitat de la recerca molt més gran de la que hi ha ara. Per tant, aquests professionals poden desenvolupar la seva carrera no només des del punt de vista assistencial, sinó també acadèmic, gràcies al fet que se’ls pot oferir un producte més atractiu. Ara bé, cal tenir en compte que hi ha moltes dificultats. És un projecte molt ambiciós i que, si fos fàcil, ja estaria fet des de fa anys. Però també és clar que els projectes, si no els comences, no els acabes. Per tant, el que es tracta és de començar amb la qualitat i les condicions que la URV posa damunt de la taula, que hi hagi les infraestructures i que hi hagi les persones adequades perquè el projecte sigui un èxit. No volem cometre errors del passat, a nivell d’universitat, de començar titulacions sense les infraestructures i sense les persones adequades per desenvolupar-les. I menys en Medicina, perquè en aquest camp hi ha un perfil de professional molt especialitzat.. Jo ara tinc un laboratori i soc membre d’un club de recerca puntera a escala mundial. L’any 1991, quan jo vaig arribar a Tarragona, no hi havia res d’això. El que vull dir és que tenim experiència en créixer projectes d’èxit a partir de molt poc. I les condicions inicials que hi han actualment a Tortosa evidentment disten molt de les finals, això és clar, però són molt millors de les que comptaven altres projectes iniciats anteriorment a la nostra universitat.. P.- La dispersió de la URV és una dificultat afegida?. R.- El fet que la URV disposi d’un campus distribuït des de Terres de l’Ebre fins al Penedès forma part de la idiosincràsia de la universitat. No es tracta de decidir si això és bo o dolent; és així. I com que és un element tangible que tenim damunt de la taula, el que hem de fer és treure’n el màxim rendiment. Això ens dona una proximitat i una simbiosi amb el territori que d’altra forma no en tindríem. Avui en dia coneixem tot el que és la Gigafactoria de Móra la Nova gràcies al fet que tenim contactes, a través del campus extens, a totes les comarques de l’àmbit territorial.. El que hem de fer és aprofitar aquest disseny de la URV al màxim. I el que ha de fer el govern és que les necessitats socials s’ajustin a l’oferta, en aquest cas, acadèmica. Per tant, quan reclamem Medicina a Tortosa, quan es parla de necessitats que poden sorgir a partir de la possible instal·lació de la gigafactoria, quan parlem de Farmàcia al Camp de Tarragona, es tracta d’elements pels quals el govern està apostant. I, de fet, ho fa perquè en aquest mandat la URV ha posat damunt de la taula tant el projecte com la solució, sempre acompanyats dels agents socials. És el Col·legi de Farmacèutics que reclama la necessitat de Farmàcia i és la URV que dona la solució. És el Clúster TIC que reclama la necessitat de graduats en IA i és la URV la que dona la solució. És el govern que demana aquestes places de Medicina i és la URV qui dona la solució. L’important és que totes les activitats que es facin en l’àmbit de la URV (docència, generació de talent, generació de coneixement, innovació, transferència) vaguin acompanyades de la mà del territori. Perquè són projectes de territori.. P.- Vostè veu en la Gigafactoria de Móra la Nova com un desencadenant de més oportunitats acadèmiques?. R.- Això és una bola de futur i jo no soc cap adiví. Però sí que poso la gigafactoria com un exemple clar d’una oportunitat. El que no ha de passar és que, si finalment es fa perquè encara no és aprovada, sigui una cosa purament extractiva. Tenim aigua? Correcte. Tenim energia? Correcte. Però el que hem d’aconseguir és que almenys part del valor afegit que generi aquesta infraestructura quedi al territori. Cal que generi tota una infraestructura de coneixement, que obri la porta tota una sèrie d’empreses tecnològiques que canvien la cara de la tipologia d’empreses que hi pugui haver ara. El que no tindria sentit és que tot el coneixement se’n vagi a Barcelona, a Madrid o a Lisboa. Això sí que no ho podem acceptar. Hem de saber generar oportunitat de futur.. Josep Pallarès, candidat a rector de la URV: “L’objectiu dels estudis de Medicina no és que la URV tingui 50 estudiants més, és millorar la qualitat assistencial a les Terres de l’Ebre” és un article de EbreDigital.cat.

Josep Pallarès, nascut al Perelló el 1967, es troba en la cursa per a ser reelegit com a rector de la URV en una campanya que culminarà amb les votacions electròniques del 25 al 27 de maig. Casat amb una filla i un fill que són estudiants de la URV, i amant del submarinisme, pilota […] Josep Pallarès, candidat a rector de la URV: “L’objectiu dels estudis de Medicina no és que la URV tingui 50 estudiants més, és millorar la qualitat assistencial a les Terres de l’Ebre” és un article de EbreDigital.cat.

Josep Pallarès, nascut al Perelló el 1967, es troba en la cursa per a ser reelegit com a rector de la URV en una campanya que culminarà amb les votacions electròniques del 25 al 27 de maig. Casat amb una filla i un fill que són estudiants de la URV, i amant del submarinisme, pilota la universitat des que va guanyar les eleccions el 2022 a la llavors rectora María José Figueras. En cas de guanyar, tindria pel davant sis anys de mandat, claus per desenvolupar projectes de marcat interès territorial com la implantació dels estudis de Medicina a les Terres de l’Ebre. “L’objectiu dels estudis de Medicina no és que la URV tingui 50 estudiants més, és millorar la qualitat assistencial a les Terres de l’Ebre”, assegura en aquesta entrevista concedida a ebredigital.cat. També aprofita per obrir el focus d’oportunitats acadèmiques al territori: “Poso la gigafactoria com un exemple clar d’una oportunitat. El que no ha de passar és que, si finalment es fa perquè encara no és aprovada, sigui una cosa purament extractiva. Hem d’aconseguir és que almenys part del valor afegit que generi aquesta infraestructura quedi al territori”.. Pregunta.- Quines impressions us està deixant la campanya?. Resposta.- Molt positives. El fet de poder estar amb tota la comunitat universitària cada dia presentant el projecte i, sobretot, escoltant les contribucions i aportacions que fan tots els col·lectius són elements molt enriquidors. Per tant, ens ajuden a millorar un programa d’un equip per convertir-lo en el programa d’una universitat.. P.- Vostè ve d’unes eleccions (les del 2022 davant la llavors rectora María José Figueras) en les quals va guanyar totes les categories excepte en la del Personal d’Administració i Serveis (PAS), on va empatar amb 495 punts.. R.- En segona volta. Correcte.. P.- Quin és el col·lectiu en el qual heu incidit més en aquesta campanya?. R.- Una persona que està en un càrrec i es presenta a unes eleccions està en campanya des del primer dia. Les accions durant aquests quatre anys, que han afectat a tota la comunitat, crec que són el millor aval del treball fet i de la proposta per a futur. D’aquí el nostre lema de campanya, “de les paraules als fets’. En aquests quatre anys hem demostrat que hem fet tot el que vam dir que faríem, i això és el que ens dona la capacitat de generar confiança amb les nostres propostes, que afecten a tots els col·lectius. No n’hi ha cap en especial. Tots són importants, tots són comunitat universitària.. P.- A vostè se li retreu d’haver gestionat l’abundància, una situació que en la qual no s’hi havien trobat la resta de rectors de la URV…. R.- La demagògia és molt fàcil. La Generalitat de Catalunya ara presenta un pressupost que té un increment del 23% respecte a l’any 2023. L’increment de pressupost, pel que fa a ingressos, que ha tingut la URV des del 2022 fins al 2025 és del 24%. Per tant, això d’abundància… relativa. Per què? Perquè aquest 24% de majors ingressos es corresponen a la mateixa despesa. Per tant, no tenim més diners per fer projectes nous, tenim diners per poder continuar, com a molt, fent el mateix. Les polítiques pròpies, com ara el quart any de predoctorat, com ara la promoció als catedràtics, com ara el complement de productivitat del Personal tècnic, de gestió i administració de serveis (PTGAS), s’han aconseguit amb els mateixos recursos, no hi ha hagut recursos addicionals. Per tant, hem tingut els mateixos diners constants des de fa uns anys?, és veritat. No n’hem tingut menys?, és veritat. El 2010-2012 anàvem amb menys diners?, és veritat. Però no tenim abundància. No hem tingut diners addicionals per fer polítiques noves. Totes les polítiques noves s’han fet amb els mateixos recursos.. P.- I pel que fa a l’increment de despeses?. R.- Doncs primer l’augment de l’IPC. A més, ja no ens en recordem, però la URV ha fet un pla d’emergència energètica davant l’increment de costos en aquest concepte. A això també cal sumar-hi tots els increments salarials. També cal comptar amb el desplegament, per exemple, d’infermeria a Vilafranca, amb recursos que han vingut, sí, però de caràcter finalista. Totes les polítiques que hem fet en l’àmbit de personal, totes les obres que han fet en educació i psicologia han estat amb recursos propis, no han sigut amb recursos addicionals. Totes. Per tant, la demagògia…. P.- També se us ha qüestionat que guardeu diners a la guardiola en comptes d’aprofitar-los per millorar condicions salarials…. R.- Una persona que es presenta a rector ha de saber que no es poden destinar romanents a despeses estructurals de capítol 1. Això és una cosa bàsica. Per tant, amb la liquidació de pressupostos hem fet activitats que han permès generar accions concretes. I, per exemple, només el fet de reservar 1,9 milions d’euros -que encara no han gastat, és veritat- ha estat la palanca que ha permès que avui en dia el Govern de la Generalitat de Catalunya hagi fet seu el projecte de trasllat de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de Bellissens, a Reus. Sense gastar ni un duro. Entre altres coses, perquè ja teníem aquesta proposta de projecte executiu.. Hem aconseguit contractes predoctorals de quatre anys en lloc de tres. Hem aconseguit que per al PTGAS hi hagués un increment de complement de productivitat. Hem aconseguit punxar la bossa de promoció d’acreditats a catedràtics. I això ho hem fet sense recursos addicionals. P.. Us faig la mateixa pregunta que a l’altre candidat. Parleu de millorar les condicions del Personal Docent i Investigador (PDI) i afavorirem doctorats. Com?. R.- T’explico el que han fet. Hem aconseguit contractes predoctorals de quatre anys en lloc de tres. Hem aconseguit que per al PTGAS hi hagués un increment de complement de productivitat. Hem aconseguit punxar la bossa de promoció d’acreditats a catedràtics. I això ho hem fet sense recursos addicionals. Això sí, amb una autorització de despesa de capital 1 per part de la Generalitat. Sense més diners, la Generalitat ens ha permès gastar-ho en capítol 1. Abans no podíem. Per tant, qualsevol despesa de personal, qualsevol proposta en aquest sentit, passa per una autorització de la Generalitat. Aquesta és la condició número 1. I la número dos és tindre els recursos necessaris. Per tant, totes les propostes que fem han d’anar acompanyades d’una memòria econòmica. No es pot fer amb romanents.. I ara entro en el tema dels associats. Per què hem pogut fer un increment, petit però increment al capdavall, per poder transformar associats de tipus 1 a tipus 2? Perquè dins de l’increment de Capítol 1 ja hi havia una partida per aquest concepte. Per tant, si hem pogut destinar-hi 40.000 euros és perquè la Generalitat ens ha autoritzat a fer això. No ens ha donat diners per fer-ho, però sí que ens ha autoritzat.. Aquí el difícil és tindre l’argumentari per poder demostrar a la Generalitat que aquesta singularitat que tenim a la URV -la de ser la universitat de tot el sistemà català amb més presència de professors associats- és un dèficit històric que val la pena cobrir i que cal saltar-se aquesta llei general que no permet ni l’increment del Capítol 1 ni un increment de places. I nosaltres ho hem aconseguit dues vegades.. P.- Dins del vostre programa hi figura el reclam de l’increment d’aportació a universitats dfins a l’1% del PIB. Però això la uRV no pot fer-ho sola.. R.- Aquí hem de fer lobby. A les últimes eleccions catalanes tots els rectors d’universitats vàrem signar l’anomenada Declaració de Calonge on reclamavem un finançament just. I parlàvem, com a objectiu a llarg termini, de l’1% del PIB. Aquest increment està també dins de les reclamacions que a dia d’avui té la Generalitat damunt de la taula a l’hora de negociar els pressupostos per al 2026. Per tant, no és només la URV qui demana això. Sols no aconseguiríem res. Penseu que és un increment molt significatiu i que tant Catalunya com Madrid són unes comunitats que financiem respecte al PIB menys a les seves universitats públiques.. El projecte de implantació dels estudis de Medicina a Terres de l’Ebre no és només un projecte de la URV. És un projecte de país. Va molt més enllà de la universitat. L’objectiu final del Govern de la Generalitat de Catalunya és que hi hagi un bon servei assistencial, un bon servei sanitari a les Terres de l’Ebre, No ho és que la URV tingui 50 estudiants més o menys de Medicina. P.- La URV se sent acompanyada pel govern en la implantació dels estudis de Medicina a les Terres de l’Ebre?. R.- El projecte d’implantació dels estudis de Medicina a Terres de l’Ebre no és només un projecte de la URV. És un projecte de país. Va molt més enllà de la universitat. L’objectiu final del Govern de la Generalitat de Catalunya és que hi hagi un bon servei assistencial, un bon servei sanitari a les Terres de l’Ebre. Aquest és l’objectiu. No ho és que la URV tingui 50 estudiants més o menys de Medicina. Hi ha altres vies perquè la URV pugui aconseguir aquest increment d’estudiants. El meu pare i la meva mare viuen al Perelló i es mereixen, com tots els altres habitants de les Terres de l’Ebre, la millor assistència sanitària. I això implica tindre un hospital de referència amb condicions integrals millors a les actuals. Una petita part d’aquesta millora -no és l’única- passa per disposar d’uns estudis de Medicina implantats, totalment desplegats, amb professionals sanitaris que es puguin plantejar el seu projecte vital i professional a les Terres de l’Ebre i que d’altra manera no ho faria.. Per tant, el que es tracta és que sigui atractiu pels professionals sanitaris. I el fet que hi hagi una universitat, que hi hagi hospital universitari amb estudis de Medicina, vol dir que hi ha també activitat de la recerca molt més gran de la que hi ha ara. Per tant, aquests professionals poden desenvolupar la seva carrera no només des del punt de vista assistencial, sinó també acadèmic, gràcies al fet que se’ls pot oferir un producte més atractiu. Ara bé, cal tenir en compte que hi ha moltes dificultats. És un projecte molt ambiciós i que, si fos fàcil, ja estaria fet des de fa anys. Però també és clar que els projectes, si no els comences, no els acabes. Per tant, el que es tracta és de començar amb la qualitat i les condicions que la URV posa damunt de la taula, que hi hagi les infraestructures i que hi hagi les persones adequades perquè el projecte sigui un èxit. No volem cometre errors del passat, a nivell d’universitat, de començar titulacions sense les infraestructures i sense les persones adequades per desenvolupar-les. I menys en Medicina, perquè en aquest camp hi ha un perfil de professional molt especialitzat.. Jo ara tinc un laboratori i soc membre d’un club de recerca puntera a escala mundial. L’any 1991, quan jo vaig arribar a Tarragona, no hi havia res d’això. El que vull dir és que tenim experiència en créixer projectes d’èxit a partir de molt poc. I les condicions inicials que hi han actualment a Tortosa evidentment disten molt de les finals, això és clar, però són molt millors de les que comptaven altres projectes iniciats anteriorment a la nostra universitat.. P.- La dispersió de la URV és una dificultat afegida?. R.- El fet que la URV disposi d’un campus distribuït des de Terres de l’Ebre fins al Penedès forma part de la idiosincràsia de la universitat. No es tracta de decidir si això és bo o dolent; és així. I com que és un element tangible que tenim damunt de la taula, el que hem de fer és treure’n el màxim rendiment. Això ens dona una proximitat i una simbiosi amb el territori que d’altra forma no en tindríem. Avui en dia coneixem tot el que és la Gigafactoria de Móra la Nova gràcies al fet que tenim contactes, a través del campus extens, a totes les comarques de l’àmbit territorial.. El que hem de fer és aprofitar aquest disseny de la URV al màxim. I el que ha de fer el govern és que les necessitats socials s’ajustin a l’oferta, en aquest cas, acadèmica. Per tant, quan reclamem Medicina a Tortosa, quan es parla de necessitats que poden sorgir a partir de la possible instal·lació de la gigafactoria, quan parlem de Farmàcia al Camp de Tarragona, es tracta d’elements pels quals el govern està apostant. I, de fet, ho fa perquè en aquest mandat la URV ha posat damunt de la taula tant el projecte com la solució, sempre acompanyats dels agents socials. És el Col·legi de Farmacèutics que reclama la necessitat de Farmàcia i és la URV que dona la solució. És el Clúster TIC que reclama la necessitat de graduats en IA i és la URV la que dona la solució. És el govern que demana aquestes places de Medicina i és la URV qui dona la solució. L’important és que totes les activitats que es facin en l’àmbit de la URV (docència, generació de talent, generació de coneixement, innovació, transferència) vaguin acompanyades de la mà del territori. Perquè són projectes de territori.. P.- Vostè veu en la Gigafactoria de Móra la Nova com un desencadenant de més oportunitats acadèmiques?. R.- Això és una bola de futur i jo no soc cap adiví. Però sí que poso la gigafactoria com un exemple clar d’una oportunitat. El que no ha de passar és que, si finalment es fa perquè encara no és aprovada, sigui una cosa purament extractiva. Tenim aigua? Correcte. Tenim energia? Correcte. Però el que hem d’aconseguir és que almenys part del valor afegit que generi aquesta infraestructura quedi al territori. Cal que generi tota una infraestructura de coneixement, que obri la porta tota una sèrie d’empreses tecnològiques que canvien la cara de la tipologia d’empreses que hi pugui haver ara. El que no tindria sentit és que tot el coneixement se’n vagi a Barcelona, a Madrid o a Lisboa. Això sí que no ho podem acceptar. Hem de saber generar oportunitat de futur.. Josep Pallarès, candidat a rector de la URV: “L’objectiu dels estudis de Medicina no és que la URV tingui 50 estudiants més, és millorar la qualitat assistencial a les Terres de l’Ebre” és un article de EbreDigital.cat.