Tradicionalment, la rosa que es regala per Sant Jordi és vermella; no en va la llegenda diu que és la sang vessada que sorgeix del drac quan el sant cavaller li clava la llança per salvar la donzella.
Tradicionalment, la rosa que es regala per Sant Jordi és vermella; no en va la llegenda diu que és la sang vessada que sorgeix del drac quan el sant cavaller li clava la llança per salvar la donzella.
Tradicionalment, la rosa que es regala per Sant Jordi és vermella; no en va la llegenda diu que és la sang vessada que sorgeix del drac quan el sant cavaller li clava la llança per salvar la donzella.. No obstant això, amb el pas del temps la cosa ha evolucionat i, igual com la masclista tradició que una dona regali un llibre a la seva parella (home) i un home una rosa a la seva parella (dona), la rosa que es regala per Sant Jordi no entén de sexes ni de colors.. Així que, tot i que la tradició apunti a la típica rosa vermella, hi ha propostes més ‘eco-friendly’ –respectuoses amb el medi ambient– que poden ajudar a aconseguir que no es mutilin centenars i centenars de rosers aquestes dates, com la de regalar una rosa alternativa feta de paper reciclat o de tela. O un roser sencer de flors de pitiminí, una varietat de roses nanes, amb test i tot.. Pitiminí significa una cosa petita, però de poca importància. I també se sol utilitzar per referir-se a persones o coses molt delicades o pàmfiles, amb un toc sovint despectiu.. No obstant això, etimològicament parlant, ‘pitiminí’ està format pel vocable francès «petit» –que significa «petit» – i «menu», que vol dir «menut». O sigui, que seria una cosa així com minúscul.. Efectivament, la rosa o roser de pitiminí, també conegut com a pitiminí o roser mini, és un arbust perennifoli fruit d’una mutació de nanisme d’algunes roses antigues i un grup d’híbrids de roses modernes de jardí que es va donar a l’Europa del segle XVII i a la Xina.. De fet, són «roses gairebé idèntiques a les roses tipus híbrid de te, que són les de mida normal que se solen vendre per Sant Jordi», segons apunta Matilde Ferrer, viverista especialista en roses de Rosales Ferrer i presidenta de l’Associació Espanyola de la Rosa. És a dir, són rosers de talla normal però amb flors petites.. La seva altura pot anar des dels 20 fins als 100 centímetres. Des de la primavera i fins a finals de tardor produeix flors que fan entre cinc i dotze centímetres de diàmetre que, com les seves germanes grans –les híbrides de te–, són oloroses i de colors molt variats (groc, rosa, vermell, blanc…), i simbolitzen qualsevol sentiment que es vulgui expressar aquest Sant Jordi, des del vermell de l’amor a la lleialtat del violeta.. Per tant, no és forassenyat plantejar-se l’opció aquest Sant Jordi de regalar un test amb un roser de pitiminís en comptes d’una única rosa, sigui del color que sigui i regalada per qui sigui.. Si aquesta és l’opció elegida, cal tenir en compte que el primer que hem de fer amb aquest roser és «trasplantar-lo, millor si és a terra. Si no és possible, en un test gran», recomana Ferrer. I les cures que requereix la planta són les bàsiques que requereix un roser: «Abonament, un bon substrat i tenir accés a la llum, sol directe», apunta la viverista.. El reg també és necessari, per descomptat. «L’ideal és estar pendent de la planta i regar-la quan es veu que ho necessita», assenyala Ferrer. «No s’ho ha de fer diàriament, però sí cada quatre dies, aproximadament», afegeix. A l’estiu, la freqüència pot arribar a ser més gran, sobretot en zones més càlides. «Perquè el roser ha de ser a l’exterior», afirma Ferrer.. Una altra de les poques cures que requereix el roser de pitiminí és «una poda a l’hivern, quan la planta està aturada», matisa Ferrer. Però «no s’ha de fer de forma obligatòria ni és necessari que sigui una poda excessiva: amb una pinçada [un tall per treure només els extrems de les tiges, perquè la poda suposa tallar arran] amb tres o quatre dits n’hi ha prou», explica.. Si no es fa la poda, l’únic que passa és que «a la primavera següent, l’arbust serà més gran», però no és perjudicial per a la planta no fer-ho una vegada, explica Ferrer.. Cal anar amb compte, no obstant això, perquè els rosers, en general, i les roses de pitiminí, en particular, són plantes a les quals afecten molt les plagues i malalties. L’oïdi i el míldiu solen atacar amb acarnissament aquestes roses, així que convé aplicar un fungicida preventiu de forma periòdica.. Per fer-ne un de casolà i barat que combati les dues plagues, n’hi ha prou amb dissoldre una cullerada de bicarbonat de sodi en un litre d’aigua i ruixar les fulles del roser de pitiminís per tot arreu. És convenient fer-ho cap al tard o just quan es fa de dia, perquè les fulles siguin seques quan li comenci a tocar el sol.
