Sa Rata és un sardinal centenari de fusta català construït pel mestre d’aixa Bonaventura Colomines, el mateix que va fer el llagut Santa Espina, a Banyuls de la Marenda, el 1926. Aquesta embarcació històrica i emblemàtica de la vela llatina catalana, al nord i al sud del Cap de Creus, que fa un segle que navega ininterrompudament, va ser restaurada l’any 1989 pel també mestre d’aixa Salvador Feliu a les Drassanes Sala de l’Escala que encara es manté en actiu gràcies al seu fill, Xeve Feliu. Després d’una taula rodona celebrada fa un parell de setmanes en la qual va participar Emili Armengol, patró de Sa Rata que la va adquirir el 1992, aquest dissabte 2 de maig, li dediquen la trobada de barques de vela llatina al sardinal amb motiu del seu centenari. A aquesta trobada l’organitzen el Club Nàutic l’Escala, l’associació d’Amics de la Vela Llatina de l’Escala i el Museu de l’Anxova i de la Sal.
Sa Rata és un sardinal centenari de fusta català construït pel mestre d’aixa Bonaventura Colomines, el mateix que va fer el llagut Santa Espina, a Banyuls de la Marenda, el 1926. Aquesta embarcació històrica i emblemàtica de la vela llatina catalana, al nord i al sud del Cap de Creus, que fa un segle que navega ininterrompudament, va ser restaurada l’any 1989 pel també mestre d’aixa Salvador Feliu a les Drassanes Sala de l’Escala que encara es manté en actiu gràcies al seu fill, Xeve Feliu. Després d’una taula rodona celebrada fa un parell de setmanes en la qual va participar Emili Armengol, patró de Sa Rata que la va adquirir el 1992, aquest dissabte 2 de maig, li dediquen la trobada de barques de vela llatina al sardinal amb motiu del seu centenari. A aquesta trobada l’organitzen el Club Nàutic l’Escala, l’associació d’Amics de la Vela Llatina de l’Escala i el Museu de l’Anxova i de la Sal.
Sa Rata és un sardinal centenari de fusta català construït pel mestre d’aixa Bonaventura Colomines, el mateix que va fer el llagut Santa Espina, a Banyuls de la Marenda, el 1926. Aquesta embarcació històrica i emblemàtica de la vela llatina catalana, al nord i al sud del Cap de Creus, que fa un segle que navega ininterrompudament, va ser restaurada l’any 1989 pel també mestre d’aixa Salvador Feliu a les Drassanes Sala de l’Escala que encara es manté en actiu gràcies al seu fill, Xeve Feliu. Després d’una taula rodona celebrada fa un parell de setmanes en la qual va participar Emili Armengol, patró de Sa Rata que la va adquirir el 1992, aquest dissabte 2 de maig, li dediquen la trobada de barques de vela llatina al sardinal amb motiu del seu centenari. A aquesta trobada l’organitzen el Club Nàutic l’Escala, l’associació d’Amics de la Vela Llatina de l’Escala i el Museu de l’Anxova i de la Sal.. Aquest dissabte, doncs, està previst que Sa Rata se situi en una zona entre la Roca del Cargol i la Punta de l’Escala mentre que la resta d’embarcacions, divuit arribades d’arreu de Catalunya, tant del nord com del sud, facin voltes d’homenatge al seu voltant. La directora del Museu de l’Anxova i de Sal, Mariona Font, garantitza que «serà un espectacle veure totes aquestes embarcacions navegar i homenatjar una tradició de navegació, tan popular a tota la costa del mar Mediterrani, abans com a mode de transport i de pesca, i actualment com a oci i patrimoni històric i immaterial». A més, aquest dia aprofitaran per enregistrarun vídeo de les veles navegant amb l’objectiu de fer un documental per a la difusió de l’art de navegar a la vela llatina.. D’altra banda, també s’ha anunciat que l’Escala acollirà, dins els actes del Triumvirat Mediterrani, del 8 al 10 de maig, un Simposi Internacional de la Ruta dels Foceus, amb representants institucionals, investigadors i especialistes de diferents territoris del Mediterrani amb un origen històric vinculat a la ciutat de Focea. La trobada es farà a l’Alfolí de la Sal i comptarà amb la participació de ponents de Foça, Marsella, l’Escala-Empúries, Ascea (Elea-Velia), Roses i Saronikos (Palaia Phokaia). En les ponències s’abordaran la connexió històrica i cultural entre aquestes ciutats, així com la pervivència del llegat foceu al llarg de la Mediterrània, des de l’antiguitat fins al present.
