El món que va imaginar l’escriptor Roald Dahl en els seus llibres infantils vessava humor, sarcasme i absurd. Tot això va fascinar Toni Naranjo quan era infant, emoció que es va potenciar amb l’adaptació que va fer Wes Anderson fa poc per a Netflix. Així que no va dubtar a seduir Queralt Guday perquè junts ideessin i compartissin, per primera vegada, la direcció d’un projecte teatral que l’equip de La Funcional Teatre els va «comprar» gustosament. Parlem de L’entrevista antològica, el nou muntatge que la companyia figuerenca estrena aquest divendres 22 de maig, a l’auditori Caputxins, antic convent on ja havia actuat fa vint anys, abans de la reforma, amb la inoblidable La ronda.
El món que va imaginar l’escriptor Roald Dahl en els seus llibres infantils vessava humor, sarcasme i absurd. Tot això va fascinar Toni Naranjo quan era infant, emoció que es va potenciar amb l’adaptació que va fer Wes Anderson fa poc per a Netflix. Així que no va dubtar a seduir Queralt Guday perquè junts ideessin i compartissin, per primera vegada, la direcció d’un projecte teatral que l’equip de La Funcional Teatre els va «comprar» gustosament. Parlem de L’entrevista antològica, el nou muntatge que la companyia figuerenca estrena aquest divendres 22 de maig, a l’auditori Caputxins, antic convent on ja havia actuat fa vint anys, abans de la reforma, amb la inoblidable La ronda.
El món que va imaginar l’escriptor Roald Dahl en els seus llibres infantils vessava humor, sarcasme i absurd. Tot això va fascinar Toni Naranjo quan era infant, emoció que es va potenciar amb l’adaptació que va fer Wes Anderson fa poc per a Netflix. Així que no va dubtar a seduir Queralt Guday perquè junts ideessin i compartissin, per primera vegada, la direcció d’un projecte teatral que l’equip de La Funcional Teatre els va «comprar» gustosament. Parlem de L’entrevista antològica, el nou muntatge que la companyia figuerenca estrena aquest divendres 22 de maig, a l’auditori Caputxins, antic convent on ja havia actuat fa vint anys, abans de la reforma, amb la inoblidable La ronda.. El gener passat, el Teatre El Jardí s’omplia fins dalt per gaudir de Gegant, amb Josep Maria Pou interpretant un Roald Dahl molt polititzat. Toni Naranjo té clar que aquest no és el personatge que ells presenten: «El nostre és més amistós i el que vol és que passis una bona estona», reafirma Queralt Guday, qui també porta la direcció artística del nou muntatge que parteix d’una entrevista real que la BBC va fer a l’autor gal·lès l’any 1982 per donar pas a tres relats curts per a adults escrits per Dahl, molt conegut per llibres com Charlie i la fàbrica de xocolata, Matilda o El gran amic gegant. «L’entrevista antològica vol ser un homenatge a totes aquelles persones que expliquen històries, tant en el teatre com en la literatura o el cinema, i el que pretenem és que la gent gaudeixi d’aquests relats que, tot i exagerats i extravagants, sobretot, visualment, et recorden persones del teu entorn», admeten Naranjo i Guday. Això, Roald Dahl ho aconseguia amb escreix, ja que era capaç «de dur a l’extrem tots els defectes de la gent, però d’una manera còmica i subtil».. El conegut escriptor Roald Dahl, autor de llibres mítics com ‘Charlie i la fàbrica de xocolata’ i ‘Matilda’, ambdós adaptats al cinema. / Tony Evans. El muntatge arrenca amb aquesta entrevista real, de la qual Naranjo n’ha extret les preguntes que més li interessaven «fent els canvis que creia oportuns» i, tot seguit, els tres relats s’enllacen, consecutivament. «Juguem amb la quarta paret; el metallenguatge, perquè un relat és conscient que és un relat perquè, tant els personatges com el mateix autor, parlen amb el públic, parlen entre ells», descriu Naranjo. Per ajudar a diferenciar què és relat i què és vida real, la companyia emprarà com a recurs uns plafons reutilitzats il·lustrats amb dibuixos que imiten l’estil de Quentin Blake, qui va il·lustrar dinou llibres de Dahl. Seran, a més, uns plafons que els mateixos actors i actrius que actuaran mouran en escena.. Els tres relats escollits, traduïts al català per Ferran Ràfols per a Sembra Llibres en el recull Algú com tu, són «La matança del xai», «Verí» i «El gos d’en Claud». Fa uns anys, recorden, La Calòrica va fer l’adaptació de l’últim relat i, fins i tot, el mateix Dahl va adaptar l’any 1958 els dos primers per a la televisió, sota la direcció d’Alfred Hitchcock. Queralt Guday és del parer que Dahl s’ho passava molt bé escrivint «i ho fa d’una manera que, en qualsevol àmbit artístic, ho pots adaptar». Toni Naranjo, qui ha dut a terme aquesta tasca, també ho creu: «Les seves descripcions són tan excèntriques i tan caricaturesques que funcionen molt bé en qualsevol classe de llenguatge».. Una de les llicències que s’han pres, per anar enllaçant les tres històries, és que un personatge del primer relat el converteixen en un de principal del tercer. També que dels tres personatges masculins que apareixien originàriament al «Verí», Naranjo n’ha feminitzat un i a «El gos d’en Claud» ha donat més pes al personatge femení que, en el text original, quasi no tenia presència. Amb aquestes decisions «no traïm l’autor, perquè no afegim més relat o trama, és el que és, però sí que hi ha frases que s’adiuen amb el context». A més, són del parer que Roald Dahl és un autor ben viu: «Va saber connectar molt bé amb els infants i joves i potser hauríem de rescatar-lo o potenciar-lo més. Ell era un nen atrapat en el cos d’un adult que explicava el món d’una manera molt graciosa sense mentir ni posar màgia pel mig. Mostra el nen molt intel·ligent i l’adult, molt absurd».. El canvi d’espai escènic ve condicionat per les obres que aviat afectaran el Casino Menestral. Toni Naranjo ho veu, però, com una oportunitat «per transformar aquest espai» i sorprendre el públic, tot i que Queralt Guday no amaga certa incertesa, ja que no podran accedir-hi fins a la setmana de l’estrena, moment en què desplegaran els plànols ideats per Empar Rodon i Rosa Benavides i copsaran si tot allò imaginat és possible. D’entrada, tenen previst no utilitzar l’escenari, replegar les grades i instal·lar les seves a baix per permetre que tant actors com públic estiguin al mateix nivell.. Queralt Guday i Toni Naranjo són els dos joves que s’estrenen en la direcció amb aquest muntatge. / Cristina Vilà. Per a Toni Naranjo i Queralt Guday aquesta obra és un gran pas endavant. Ambdós formen part de la nova generació que fa poc ha entrat a la companyia i que comparteix escena amb els actors veterans. Si Naranjo es va estrenar com a actor amb la companyia fa tres anys amb Dues dones, Guday, a punt de complir vint anys, ho va fer l’any passat ambDing Dong. A tots dos, el teatre els ha seduït i agraeixen l’aprenentatge que estan fent dins la reconeguda companyia. «Hi ha una confiança mútua per part de tots», diu Naranjo, sense amagar que ha estat divertit «dirigir persones que sempre han estat dirigint». Es refereix, entre altres, a Josep Maria Cortada qui, a L’entrevista antològica, es posa a la pell de Roald Dahl. L’elenc al complet constarà de quinze actors i actrius, dos dels quals s’estrenen amb la companyia: Mireia Roura i Alfons Gumbau Ymbert. La resta són Laia Alsina, Josep Maria Benet, Xavier Peral, Berta Sayeras, Nil Prats, Felip Joana, Marta Figueras, Jordi Castelló, Rosa Benavides, Marta López, Nora Pous, Dolors Garde i Núria Rodon. L’escenografia és obra de Rosa Benavides, Empar Rodon, Jonàs Rodon i Salvador Torres, mentre que del vestuari s’ha encarregat Eulàlia Rodon. La perruqueria i maquillatge és cosa de Solange Medolla i Jordi Fusté porta la il·luminació. El so i control tècnic el comparteixen Jordi Pous i Dolors Garde. La creació del cartell, sempre molt cuidat, és obra de 19 Estudi Creatiu amb Gemma Cabañó i Albert Torres.. De L’entrevista antològica, La Funcional Teatre en farà nou sessions, del 22 de maig al 7 de juny, tots els divendres i dissabtes a les 8 del vespre, i els diumenges, a les 6 de la tarda. Les entrades es poden adquirir al web de figueresaescena.cat.
