L’artista Delfín Amaya, membre del conegut duo musical Los Amaya,va morir aquest dilluns a Barcelona als 74 anys. Amb la seva mort desapareix un dels noms vinculats a una de les formacions més representatives de la rumba catalana, gènere en el qual va desenvolupar bona part de la seva trajectòria artística al costat del seu germà José.
L’artista Delfín Amaya, membre del conegut duo musical Los Amaya,va morir aquest dilluns a Barcelona als 74 anys. Amb la seva mort desapareix un dels noms vinculats a una de les formacions més representatives de la rumba catalana, gènere en el qual va desenvolupar bona part de la seva trajectòria artística al costat del seu germà José.
L’artista Delfín Amaya, membre del conegut duo musical Los Amaya,va morir aquest dilluns a Barcelona als 74 anys. Amb la seva mort desapareix un dels noms vinculats a una de les formacions més representatives de la rumba catalana, gènere en el qual va desenvolupar bona part de la seva trajectòria artística al costat del seu germà José.. Delfín Amaya va néixer a Oviedo el 1952, però quan encara era molt petit es va traslladar amb la família a Barcelona. Va ser a la capital catalana, en concret al barri del Raval, on va créixer i on va acabar arrelant també la seva carrera musical. D’ètnia gitana i pertanyent a una família estretament relacionada amb el món artístic, la música va formar part de la seva vida des dels seus primers anys.. La seva trajectòria va quedar especialment lligada a la del seu germà José Amaya, amb qui va formar als anys 70 el duo Los Amaya. Junts es van convertir en un dels principals exponents de la rumba catalana i van desenvolupar una proposta musical caracteritzada per la combinació de la tradició del gènere amb altres sons més contemporanis.. Els germans van ser pioners a fusionar la rumba catalana tradicional amb melodies pop i bases modernes, construint així un estil propi que els va permetre fer-se un lloc dins de l’escena musical. Aquesta vocació artística tenia, a més, arrels familiars, ja que Delfín i José mantenien relació familiar amb la cèlebre bailaora de flamenc Carmen Amaya.. La història discogràfica de Los Amaya va començar aviat. El duo va llançar el seu primer àlbum el 1969, donant inici a una carrera que es prolongaria durant dècades i que deixaria cançons especialment reconeixibles dins del seu repertori. Entre els seus temes es troben ‘Vete’, ‘Caramelos’ i ‘¡Qué mala suerte la mía!’, cançons que formen part de la trajectòria musical del grup.. Al llarg dels anys, Los Amaya van mantenir la seva vinculació amb la rumba catalana i van continuar desenvolupant el so que els havia convertit en una de les formacions destacades del gènere. Un dels moments de més projecció pública de la seva carrera va arribar el 1992, quan van participar en la cerimònia de cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona, una actuació en la qual van compartir escenari amb altres noms estretament relacionats amb la rumba catalana, com Peret i Los Manolos.. Dècades després de l’inici de la seva carrera, el duo encara tornaria a l’estudi. El seu últim treball discogràfic va ser ‘Vuelven… Los Amaya!’, publicat el 2013, un àlbum que es va convertir en l’última referència d’una trajectòria que havia començat més de quatre dècades abans.
