El periodista Ricard Martín i el dibuixant Toni Benages-Gallard uneixen forces a ‘L’altre Empordà’ (Editorial Finestres), un nou còmic d’horror folk ambientat a la Costa Brava. L’obra – que arriba aquesta setmana a les llibreries – relata l’esfereïdora aventura de la Berta i en Marc, dos adolescents que pateixen les conseqüències d’un ritual involuntari celebrat la nit de Sant Joan en un cementiri. En una entrevista a l’ACN, els autors asseguren que la proposta conté part d’una memòria sentimental dels anys noranta, combinada amb un costumisme màgic. Tot plegat en un context “estripat i macarra” que permet retratar «la cara B» d’un Empordà diferent a través de múltiples escenaris decrèpits.
El periodista Ricard Martín i el dibuixant Toni Benages-Gallard uneixen forces a ‘L’altre Empordà’ (Editorial Finestres), un nou còmic d’horror folk ambientat a la Costa Brava. L’obra – que arriba aquesta setmana a les llibreries – relata l’esfereïdora aventura de la Berta i en Marc, dos adolescents que pateixen les conseqüències d’un ritual involuntari celebrat la nit de Sant Joan en un cementiri. En una entrevista a l’ACN, els autors asseguren que la proposta conté part d’una memòria sentimental dels anys noranta, combinada amb un costumisme màgic. Tot plegat en un context “estripat i macarra” que permet retratar «la cara B» d’un Empordà diferent a través de múltiples escenaris decrèpits.
El periodista Ricard Martín i el dibuixant Toni Benages-Gallard uneixen forces a ‘L’altre Empordà’ (Editorial Finestres), un nou còmic d’horror folk ambientat a la Costa Brava. L’obra – que arriba aquesta setmana a les llibreries – relata l’esfereïdora aventura de la Berta i en Marc, dos adolescents que pateixen les conseqüències d’un ritual involuntari celebrat la nit de Sant Joan en un cementiri. En una entrevista a l’ACN, els autors asseguren que la proposta conté part d’una memòria sentimental dels anys noranta, combinada amb un costumisme màgic. Tot plegat en un context “estripat i macarra” que permet retratar «la cara B» d’un Empordà diferent a través de múltiples escenaris decrèpits.. La trama de L’altre Empordà posa el focus en un grup de joves que una nit decideix anar a divertir-se a un cementiri. Un primer petó furtiu entre dos d’ells obre una escletxa a l’infern i els converteix en protagonistes d’una història surrealista i visceral, per on desfilen un bruixot amb pinta de venedor d’assegurances, o els espectres de Josep Pla i Salvador Dalí.. Tot plegat passa lluny de les ubicacions “de postal” per donar pas a un Empordà més “inhòspit” amb autopistes buides, prostíbuls decadents, discoteques abandonades i pobles amagats. Martín reconeix que bona part de les vivències beuen directament d’una època molt concreta, la seva, amb un ambient més “punki” que han volgut plasmar al paper. “Em feia gràcia recuperar llocs que ja no surten a Google, ni dels quals es pot trobar una ressenya o una puntuació”, sosté.. L’origen del còmic es troba en un parell de contes de terror que el periodista havia començat a escriure i que van caure en mans de l’editor, que li va buscar una parella de ball per tirar endavant el projecte: en Toni Benages-Gallard. Aquest nou enfocament reconeix que va fer canviar alguns dels personatges i també va permetre afegir coses i treure’n d’altres. “Els dos relats es van fusionar i es va afegir algun gir de trama”, recorda, “nous meandres als quals va contribuir aportant un punt més humorístic i costumista”.. Pel dibuixant també va ser un repte, ja que va introduir diferents estils que anaven canviant segons l’avenç de la trama. “Hi ha uns girs de color importants, tant pels moments infernals com els psicodèlics i, sobretot, per la seqüència llarga del final, que és la persecució i la invocació paral·lela”, relata, “volia jugar amb uns colors foscos i al mateix temps amb altres d’extrems, molt picats”.. Un fet relacionat directament amb el relat, que orbita al voltant de dos protagonistes molt diferents. “M’interessava mantenir aquesta estructura”, apunta Martín, “una acció paral·lela que permet mantenir l’atenció del relat”. De fet, l’autor reconeix que molts dels episodis són en certa manera una “autoficció” de la seva joventut i postadolescència, amb uns personatges ficticis però, a la vegada, inspirats en gent real.. D’altra banda, la fantasia i el terror juguen un paper clau. El dibuixant afirma que va ser precisament aquest enfocament el que el va fer voler participar en el projecte. “M’agrada la literatura fantàstica i els meus còmics van una mica per aquí perquè m’agrada trencar una mica la paret que connecta amb la realitat”, conclou.. Publicat en català per l’Editorial Finestres el còmic arriba aquesta mateixa setmana a les estanteries, coincidint amb la celebració de La Setmana del Llibre en Català. “Com a lector agraeixo que hi hagi obres que vagin més enllà del vessant social o realista”, insisteix Martín.. Per Benages Gallard el còmic viu un renaixement bastant “dolç”, ja que, fins fa poc, considera que bona part del còmic en català estava només enfocat a un públic més infantil. “Comença a haver-hi producció pròpia per part de moltes més editorials”, subratlla, “evidentment no estem amb els números econòmics ni de vendes de França o Bèlgica, però s’han fet passos endavant”.
