Roses, nit d’estiu; les muralles de la Ciutadella i una multitud amb ganes de cantar. Aquest dissabte, Sons del Món ha acollit el concert de Joan Dausà, que va convertir el recinte en una festa de melodies contagioses, emocions compartides i molta complicitat amb el públic. Amb les entrades exhaurides i el village ple de gent que, des de fora del recinte, també es va voler apropar per deixar-se portar per les seves cançons, l’artista va fer parada a Roses en una de les nits més esperades del festival. Una nit que, això sí, va començar amb els canelons una mica cremats.
Roses, nit d’estiu; les muralles de la Ciutadella i una multitud amb ganes de cantar. Aquest dissabte, Sons del Món ha acollit el concert de Joan Dausà, que va convertir el recinte en una festa de melodies contagioses, emocions compartides i molta complicitat amb el públic. Amb les entrades exhaurides i el village ple de gent que, des de fora del recinte, també es va voler apropar per deixar-se portar per les seves cançons, l’artista va fer parada a Roses en una de les nits més esperades del festival. Una nit que, això sí, va començar amb els canelons una mica cremats.
Roses, nit d’estiu; les muralles de la Ciutadella i una multitud amb ganes de cantar. Aquest dissabte, Sons del Món ha acollit el concert de Joan Dausà, que va convertir el recinte en una festa de melodies contagioses, emocions compartides i molta complicitat amb el públic. Amb les entrades exhaurides i el village ple de gent que, des de fora del recinte, també es va voler apropar per deixar-se portar per les seves cançons, l’artista va fer parada a Roses en una de les nits més esperades del festival. Una nit que, això sí, va començar amb els canelons una mica cremats.. Però els dinars de Nadal no són perfectes. Hi ha plats que es cremen, copes que es trenquen, converses que s’allarguen i cançons que s’acaben cantant quan ja ningú sap ben bé quina hora és. I Dausà va servir una mica de tot això. La pantalla que havia fet la guitza al principi va acabar ressuscitant i les llums van tenyir l’escenari.. El de Roses, per tant, va ser un concert de present i de memòria. Immortals, el cinquè disc del cantautor, va ocupar bona part del repertori, però Dausà sap que el seu públic també hi va per retrobar-se amb aquelles cançons que ja formen part de la banda sonora de moltes vides. Cançons tendres i properes com Truca’mo Diria que eres tu, que sonen ja amb la familiaritat d’allò que fa temps que sentim nostre.. I com passa en els millors dinars de Nadal, la sobretaula es va anar allargant fins a convertir-se en una festa. El públic, dempeus, ballava i cantava les cançons més festives i vibrants, mentre les muralles de la Ciutadella contemplaven aquella immensa sobretaula on ja no quedava ningú assegut.La gran eufòria va arribar de la mà de cançons com Tot anirà bé i Papi posa-la al disc.. I així, entre crits, braços alçats i una Ciutadella convertida en una massa de veus, el dinar de Nadal arribava a les postres, el moment més esperat pels més llaminers: Jo mai mai. Només hi havia un plat que havia quedat sense servir: Per nosaltres i els de dalt. Després d’uns canelons cremats, potser ja era massa demanar.
