El Festival Portalblau de l’Escala va traslladar, un any més, el seu escenari al jaciment arqueològic d’Empúries per ubicar-hi els seus concerts amb major aforament. En un marc incomparable, com és l’antic fòrum romà d’Empuriae, la música del País Valencià es va fer sentir de valent amb un doble concert: primer Naina i després La Fúmiga. Dues propostes valencianes que es troben en dos moments ben diferents, una comença a engegar els motors dins el panorama musical, i els altres estan en plena gira de comiat.
El Festival Portalblau de l’Escala va traslladar, un any més, el seu escenari al jaciment arqueològic d’Empúries per ubicar-hi els seus concerts amb major aforament. En un marc incomparable, com és l’antic fòrum romà d’Empuriae, la música del País Valencià es va fer sentir de valent amb un doble concert: primer Naina i després La Fúmiga. Dues propostes valencianes que es troben en dos moments ben diferents, una comença a engegar els motors dins el panorama musical, i els altres estan en plena gira de comiat.
El Festival Portalblau de l’Escala va traslladar, un any més, el seu escenari al jaciment arqueològic d’Empúries per ubicar-hi els seus concerts amb major aforament. En un marc incomparable, com és l’antic fòrum romà d’Empuriae, la música del País Valencià es va fer sentir de valent amb un doble concert: primer Naina i després La Fúmiga. Dues propostes valencianes que es troben en dos moments ben diferents, una comença a engegar els motors dins el panorama musical, i els altres estan en plena gira de comiat.. La primera a pujar a l’escenari va ser Naina, que acompanyada per dues ballarines, va animar al públic a ballar i saltar. Una energia que va transmetre des de la primera cançó Serà millor, un dels temes del seu primer EP ‘Atrevida’.. El seu concert va estar ple de reivindicacions cap a l’amor propi com amb el tema Enamorar-me de mi i, sobretot, a les terres valencianes, tot cantant Al meu país. «Crec que fa temps que no s’escriuen cartes, però jo en vaig escriure una al meu estimat País Valencià. Ara és el moment de lluitar per la nostra mar, les nostres muntanyes i la nostra llengua, la més bonica de totes», digué l’artista. Finalment, va acomiadar-se del públic mentre cantava Pecat original.. Naina a l’escenari del Portalblau a Empúries / JORDI CALLOL. Seguidament, i amb molt poca estona d’espera, arribà el torn de La Fúmiga, que entomaven a Empúries un dels seus últims concerts. Àrtur Martínez digué que aquest era el setè concert per la cua abans de plegar definitivament i fer L’últim abraç, com diu el nom de la seva gira.. De fet, des del començament del seu espectacle els valencians van deixar clar que allò era un comiat. Varen aparèixer a l’escenari tot cantant Finals, Penúltima i Ja no fa mal. El conjunt va presentar un show per no oblidar, amb una estructura amb diferents nivells, pantalles i fums que van anar combinant amb el so dels seus inseparables instruments de vent i les veus de Martínez i José Beteta.. La Fúmiga, amb Àrtur Martínez i José Beteta al capdavant, actuant al Portalblau / JORDI CALLOL. No va passar gaire temps fins que Naina va tornar a escena, aquest cop per cantar conjuntament Que tia!. I com ja havia passat amb la cantant valenciana, les reivindicacions van ser ben presents al llarg de tot el concert com quan Martínez va dir que «aquesta plaça era el punt d’encontre de la Mediterrània, i ara estem aquí, dos mil anys més tard, cantant amb la nostra llengua, compartint la nostra cultura i gaudint-la» o quan en pantalla es van veure dos breus fragments de discursos de l’expresident valencià Carlos Mazón i del rei emèrit Joan Carles, i tothom va començar a xiular per damunt del so dels altaveus just abans de cantar ‘Monstres i gegants’.. Amb les entrades exhaurides, unes 1.800 persones van gaudir d’aquest comiat que no va deixar enrere temes tan coneguts com Fotosíntesi o Mediterrània, que ja es considera tot un himne. Però arribava l’hora dels adeus i La Fúmiga ho va fer com millor ho sap fer: amb una autèntica festa. Per això van tancar el concert amb Covards, Havia de passar i Ja dormiré. Però encara quedava alè per una cançó més, per agrair tots aquests anys, i per això van marxar després de cantar ‘Gràcies per tant’ i enarborar una senyera d’una fan amb el nom ‘La Fúmiga’.. Àrtur Martínez amb la senyera que una fan li va donar per acomiadar-se de l’escenari de l’Escala / JORDI CALLOL
