Ser fidel al so original de les obres, vetllar pel patrimoni musical, comptar amb els millors músics i utilitzar la música com a eina per fomentar el diàleg intercultural han marcat la brillant carrera de Jordi Savall, que enguany ha sigut reconeguda amb el prestigiós Premi Ernst von Siemens 2026. Rebre el Nobel de la música és un impuls per continuar en la seva lluita pel reconeixement d’un llegat immaterial que cobra vida en cada disc i concert que fa. Els pròxims són diumenge al Festival Perelada i del 10 al 16 al certamen que porta el seu nom.
Ser fidel al so original de les obres, vetllar pel patrimoni musical, comptar amb els millors músics i utilitzar la música com a eina per fomentar el diàleg intercultural han marcat la brillant carrera de Jordi Savall, que enguany ha sigut reconeguda amb el prestigiós Premi Ernst von Siemens 2026. Rebre el Nobel de la música és un impuls per continuar en la seva lluita pel reconeixement d’un llegat immaterial que cobra vida en cada disc i concert que fa. Els pròxims són diumenge al Festival Perelada i del 10 al 16 al certamen que porta el seu nom.
Ser fidel al so original de les obres, vetllar pel patrimoni musical, comptar amb els millors músics i utilitzar la música com a eina per fomentar el diàleg intercultural han marcat la brillant carrera de Jordi Savall, que enguany ha sigut reconeguda amb el prestigiós Premi Ernst von Siemens 2026. Rebre el Nobel de la música és un impuls per continuar en la seva lluita pel reconeixement d’un llegat immaterial que cobra vida en cada disc i concert que fa. Els pròxims són diumenge al Festival Perelada i del 10 al 16 al certamen que porta el seu nom.. ¿Què destacaria del seu festival aquest any?. Hi ha més de 14 concerts, dels quals jo participo en quatre amb diferents formacions. El que més m’agrada és que hi ha molts grups joves i molta varietat. La voluntat del festival és sorprendre. Portem grans músics i orquestres. En aquesta edició, per exemple, tenim Tcha Limerger, que és un fantàstic violinista cec, expert en música gitana, que ve amb la Budapest Gipsy Ensemble.. I oferiran un concert especial programat per a l’eclipsi, el pròxim dia 12.. Vam consultar un astròleg per saber quin seria el millor lloc per veure’l i allà ho farem. Portarem la gent fins al lloc per veure l’intèrpret Josep Maria Martí, especialista en tiorba, que m’acompanya des de l’any 2011. El lloc serà una sorpresa per al públic. I a l’acabar el concert hi haurà també una altra sorpresa.. Moltes propostes de la programació posen l’accent en la dona. ¿És feminista?. Hi ha una injustícia històrica en el món de la música i de l’art cap a les dones. Considero un deure donar visibilitat a les dones. I em fa molt feliç, perquè toquen molt bé. Fa poc, a Alemanya, vaig oferir Les quatre estacions de Vivaldi amb Les Musiciennes du Concert des Nations i va ser un èxit espectacular. I el programa que fem a Peralada diumenge i després al meu festival és meravellós. Amb elles he fet grans obres de Vivaldi, com el Magnificat amb cor de dones i el Gloria en re major. Això és una cosa que fa 15 anys no s’hauria pogut fer perquè no tenien el nivell. Ara hi ha moltíssimes més dones joves preparades per fer aquest tipus de música i el més lògic és comptar amb elles. Sovint tenen una manera de fer música molt més flexible, personal i dúctil.. Acaba de fer 85 anys i té una vitalitat envejable. ¿Què l’impulsa a continuar amb aquest ritme?. El que faig és el que em dona vida. Cada matí, quan toco la viola, és com fer una relaxació: vaig buscant el so i el vaig trobant. Després, començo a treballar i a encarregar-me de reunions, factures, horaris… Mantenir la curiositat és important. Ara mateix estic estudiant el Rèquiem de Brahms, que el farem al setembre, i altres obres com ara els Te deum de Delalande, de Händel i de Pärt. També l’òpera Fidelio. Pensar en nous projectes és la meva manera de ser. Estic muntant una gran iniciativa, encara confidencial, per trobar una solució a la música a internet.. ¿Quin és el problema?. La música clàssica, el jazz i la música tradicional no estan ben pagades a Spotify. És un desastre. Els músics reben poquíssim. Les músiques minoritàries pateixen. El sistema està pensat per afavorir el pop, que té milions de descàrregues. A Spotify es cobra per cada dos minuts i mig. Una peça clàssica no dura mai dos minuts, però cobres per això. A Spotify, la clàssica representa un 4% de la recaptació, però el que cobren els músics és un 1%, una quarta part.. ¿Què proposa?. La plataforma que estic impulsant serà revolucionària. Serà molt diferent de Spotify. Inclourà la clàssica, que comprèn la música antiga, el jazz i la música tradicional. Totes les músiques de patrimoni. Estic en contacte amb molta gent perquè serà una moguda important. Explicarem el projecte a la tardor.. ¿Quan veurà la llum?. Trigarem uns dos anys a tenir-la. Part del premi Siemens que vaig rebre el dedico a finançar aquest projecte. Jo tinc una experiència única perquè fa 30 anys vaig fundar la primera discogràfica creada per un músic: Alia Vox. El primer que vaig fer va ser adquirir el meu propi catàleg; vaig recomprar els discos que havia fet amb diferents segells. Això em dona força moral perquè avui dia no hi ha cap discogràfica que aconsegueixi sobreviure. Vendre discos ja no és rendible. Quan fem un gran projecte, com la Passió de Bach, venem uns 5.000 discos. Amb això és impossible finançar-lo i per això els segells estan en mans de les majors, que imposen les seves lleis.. ¿La pujada de la ultradreta a Europa el preocupa? Acostumen a retallar en cultura.. La meva força és que omplo les sales. Tinc l’agenda del 2027 plena. I la del 2028, gairebé. Passi el que passi, tinc públic. El concert que vaig fer dimarts passat a Prades va ser el primer que es va esgotar quan van sortir a la venda els espectacles del Festival Pau Casals. Fa 60 anys que busco i recreo el so original.. Ha rescatat obres de l’oblit i n’ha reinterpretat d’altres de més conegudes amb un so fidel. ¿Com ho fa si no existeixen gravacions de la música de fa segles?. Fer sonar la música com es feia al seu moment és possible si utilitzes els instruments de l’època i les tècniques d’aleshores. Cal llegir llibres antics i tractats. Els músics que tocaven Schumann havien après amb professors que tocaven amb Beethoven, i els que tocaven amb aquest últim ho havien fet amb d’altres que van tocar amb Mozart o amb Haydn. La nostra orquestra i jo vam començar amb Lully i Rameau; després vam fer Bach, Händel, Gluck, Mozart, Haydn, Beethoven, i ara estem arribant a Schumann i Bruckner. Portem una motxilla ben carregada d’informacions que un músic modern no té. Per això podem interpretar la música d’una altra manera.. Queda clar.. Pensa que les diferències musicals a Europa eren grans. Quan Händel va anar a dirigir un oratori a Roma va compondre una obertura a la francesa, com solia fer. Però Corelli el va advertir: «Nosaltres no sabem tocar música francesa. Compongui una obertura a l’estil italià». El que es tocava a Roma no tenia res a veure amb el que es tocava a Versalles. Avui dia, no obstant, tot és una amalgama. ¿L’orquestra del Liceu es passa al barroc i en quatre dies el saben tocar millor que ningú? ¡Si us plau! Les coses necessiten el seu temps. La nostra orquestra porta gairebé 38 anys de treball perfeccionista i de descobriment. És així com es crea una eina cultural. Jo lluito perquè es reconegui.. ¿Què passarà quan vostè ja no hi estigui al capdavant?. El meu model és el de la Filharmònica de Berlín. El meu projecte podrà continuar si té suport polític i mecenatge. L’any que ve marxem de gira al Canadà i els EUA, a l’abril, i al juny, a Corea, la Xina, el Japó i Taipei. Portem el nom de Catalunya pel món. Fa sis o set anys li vaig dir a Pere Aragonès que necessitem els recursos que té la banda municipal: cinc milions. Amb aquests diners podríem fer molts més concerts a Barcelona i a totes les ciutats importants de Catalunya. Ara, sense aquests recursos, la nostra orquestra i cor van per tot el món.. ¿Què li queda per fer?. Estic preparat per morir demà, però tinc molts projectes en marxa, fins i tot un per al 2031, quan faci 90 anys, que espero fer si estic bé de salut. Mentre segueixi així, continuaré treballant. Però procuro deixar-ho tot ordenat. Lluito perquè el meu llegat continuï, perquè seria trist que es perdés. És un llegat de Catalunya, d’Espanya, i els polítics n’haurien de fer alguna cosa.. ¿Si en lloc de música pintés quadres seria més fàcil?. Absolutament. És que és molt difícil comprendre el valor d’una cosa intangible. No obstant, el nostre últim disc ha tingut les millors crítiques internacionals i ens contracten d’arreu per anar a tocar. És una prova que la nostra feina interessa, perquè tenim una orquestra i un cor meravellosos. El nostre és un projecte europeu, perquè la música clàssica és el millor que ha fet Europa en la seva història. És universal, continua viva i és el nostre llenguatge comú. Tots l’entenem i ens permet dialogar amb altres cultures.
