Sergio Dalma tornava ahir divendres 7 d’agost, per tercera vegada a l’escenari de la Ciutadella de Roses, en el marc del Festival Sons del Món. Hi feia parada en la seva gira “Tour Ritorno a la Via Dalma”, en què presenta el seu darrer disc Ritorno a la Via Dalma per territoris de Catalunya, Espanya i Hispanoamèrica fins al 2027. Venia a oferir “un viatge per Itàlia”, on gaudir de les cançons que han fet ballar tota una generació, tant versions com originals.
Sergio Dalma tornava ahir divendres 7 d’agost, per tercera vegada a l’escenari de la Ciutadella de Roses, en el marc del Festival Sons del Món. Hi feia parada en la seva gira “Tour Ritorno a la Via Dalma”, en què presenta el seu darrer disc Ritorno a la Via Dalma per territoris de Catalunya, Espanya i Hispanoamèrica fins al 2027. Venia a oferir “un viatge per Itàlia”, on gaudir de les cançons que han fet ballar tota una generació, tant versions com originals.
Sergio Dalma tornava ahir divendres 7 d’agost, per tercera vegada a l’escenari de la Ciutadella de Roses, en el marc del Festival Sons del Món. Hi feia parada en la seva gira “Tour Ritorno a la Via Dalma”, en què presenta el seu darrer disc Ritorno a la Via Dalma per territoris de Catalunya, Espanya i Hispanoamèrica fins al 2027. Venia a oferir “un viatge per Itàlia”, on gaudir de les cançons que han fet ballar tota una generació, tant versions com originals.. Començava, enèrgic i somrient, amb ‘Yo Quiero Verte Danzar’, del nou disc, que van seguir ‘Centro de Gravedad Permanente’ i ‘Entre Tú y Mil Mares’, amb la qual el públic va començar a aixecar-se a ballar. Quan va ser el torn de l’èxit ‘Cosa Más Bella’, ja es podia sentir la gent acompanyant el cantant.. Amb una veu inconfusible i ja icònica, s’adreçava al públic de la Ciutadella per explicar el que se sent en “tornar a casa”, referint-se al territori i al festival, des d’un to proper, divertit i nostàlgic.. La primera part del concert englobava, sobretot, cançons de Ritorno a la Via Dalma, totes versions de clàssics italians com ‘Parole Parole’ o ‘Ancora’, que va combinar amb algunes de les de sempre, com ‘Este amor no se toca’, amb la qual el públic va acabar de posar-se dret.. La segona part del concert va ser himne rere himne; el cantant de Sabadell es mirava amb orgull –i fins i tot alguna llàgrima– un públic que cantava paraula a paraula ‘El Jardín Prohibido’, ‘El Mundo’, ‘Yo Caminaré’ o ‘Soy un Italiano’, i que també se sabia les seves versions de ‘Baila Morena’ i ‘Felicità’, les quals va presentar com al moment per tornar als temps de joventut en què anava a la discoteca.. Una gran bola de miralls coronava l’escena i va baixar encara més per aconseguir l’ambient festiu d’una sala de ball, i ho va aconseguir del tot; la gent del públic s’havia aixecat sense la intenció de tornar a seure aviat.. Tampoc hi podia faltar ‘Yo no te pido la luna’, que va arribar després de la versió de ‘Serà Perquè Ti Amo’ i que va anar seguida de ‘Tú’. Semblava que la festa no parava, però tothom esperava, en secret, el moment tou que havia d’arribar amb ‘Bailar Pegados’, l’èxit per excel·lència de Sergio Dalma, que es va fer esperar.. Amb l’estratègia clàssica d’acomiadar-se i apagar els llums per després tornar, l’artista havia cantat ‘Glòria’ abans de fer veure que marxava. El públic, que no concebia un concert de Dalma sense ‘Bailar Pegados’, no es va moure de la cadira, i es va deixar emocionar per la interpretació sorpresa de ‘Em Dones Força’, la cançó que havia cantat juntament amb un escolà de l’Escolania de Montserrat durant la visita del Papa al juny. Va caure alguna llàgrima, però tothom estava preparat per ‘Bailar Pegados’ quan va començar a sonar.. ‘Galilea’ va posar la cirereta al concert de Sergio Dalma a Roses, que havia estat el que Dalma prometia al principi: un viatge per Itàlia per tornar a gaudir dels èxits de sempre, tant els propis com les versions del nou disc.. Acompanyaven Dalma en el viatge Oliver Martín i Javi Arpa a les guitarres, Dani Podador a la bateria, Arturo Ruíz al baix, Miguel Ángel Collado als teclats i a la direcció musical, Alícia Jaraque a les veus i el saxofonista Esdras Boyajian. Ho havia fet possible, també, una escenografia cuidada, amb pantalles per acompanyar les cançons i un joc de llums molt encertat.. La Ciutadella de Roses estava plena de gom a gom, amb diverses seccions de seients esgotades i un públic fidel que sabia què volia escoltar. Després d’una tarda de núvols i alguna gota de pluja inesperada, hi havia qui patia per a quan arribés la nit, tot i que va acabar essent una vetllada més aviat calorosa i de cel clar. La tramuntana va deixar actuar tranquil·lament Sergio Dalma al Festival Sons del Món, que va dirigir-se al públic en català en tot moment i en va incloure en la llista de cançons.. Dalma encarava l’escenari, el públic i la música amb un somriure d’orella a orella il·lusionat, d’aquells que de vegades costa veure. Ell mateix, en un moment parlava de la gent que no somriu “perquè surten arrugues”, i llavors declarava “doncs arruga’t!”.. Demostrava que, tot i els anys, sembla que el temps no passa per a la il·lusió i l’afecte vers la música de Sergio Dalma; ni tampoc per a les cançons que esperava i se sabia un públic que Dalma mirava amb orgull i tractava com un vell amic.
