Mèxic – Sud-àfrica. Aquest vespre, a les nou, a l’estadi Azteca. Amb aquest partit comença el Mundial de futbol. Un esport que, segons sol repetir l’extècnic del Madrid i actual seleccionador brasiler Carlo Ancelotti, és «la cosa més important de les coses menys importants». De fet, la frase no és d’Ancelotti. És d’Arrigo Sacchi, entrenador d’aquell Milan històric de la dècada dels vuitanta. Però també podria ser d’Eduardo Galeano, un escriptor uruguaià que va escriure: «En què s’assembla el futbol a Déu? En la devoció que li tenen molts creients». Una devoció que s’escampa arreu del món a diferents nivells. Es veu en el Mundial que obre aquest vespre el Mèxic – Sud-àfrica, un espectacle global amb xifres de negoci estratosfèriques: 9.500 milions d’euros d’ingressos, que atrau, segons la FIFA, l’atenció d’un 60% de la població que, en un moment o altre, es connectarà al senyal televisiu d’alguns dels 104 partits de la competició. I es veu aquí, a l’Alt Empordà, on cada cap de setmana centenars de nens, nenes i futbolistes no professionals juguen sense l’al·licient dels milions d’euros de la FIFA ni l’atenció de les televisions.
Mèxic – Sud-àfrica. Aquest vespre, a les nou, a l’estadi Azteca. Amb aquest partit comença el Mundial de futbol. Un esport que, segons sol repetir l’extècnic del Madrid i actual seleccionador brasiler Carlo Ancelotti, és «la cosa més important de les coses menys importants». De fet, la frase no és d’Ancelotti. És d’Arrigo Sacchi, entrenador d’aquell Milan històric de la dècada dels vuitanta. Però també podria ser d’Eduardo Galeano, un escriptor uruguaià que va escriure: «En què s’assembla el futbol a Déu? En la devoció que li tenen molts creients». Una devoció que s’escampa arreu del món a diferents nivells. Es veu en el Mundial que obre aquest vespre el Mèxic – Sud-àfrica, un espectacle global amb xifres de negoci estratosfèriques: 9.500 milions d’euros d’ingressos, que atrau, segons la FIFA, l’atenció d’un 60% de la població que, en un moment o altre, es connectarà al senyal televisiu d’alguns dels 104 partits de la competició. I es veu aquí, a l’Alt Empordà, on cada cap de setmana centenars de nens, nenes i futbolistes no professionals juguen sense l’al·licient dels milions d’euros de la FIFA ni l’atenció de les televisions.
Mèxic – Sud-àfrica. Aquest vespre, a les nou, a l’estadi Azteca. Amb aquest partit comença el Mundial de futbol. Un esport que, segons sol repetir l’extècnic del Madrid i actual seleccionador brasiler Carlo Ancelotti, és «la cosa més important de les coses menys importants». De fet, la frase no és d’Ancelotti. És d’Arrigo Sacchi, entrenador d’aquell Milan històric de la dècada dels vuitanta. Però també podria ser d’Eduardo Galeano, un escriptor uruguaià que va escriure: «En què s’assembla el futbol a Déu? En la devoció que li tenen molts creients». Una devoció que s’escampa arreu del món a diferents nivells. Es veu en el Mundial que obre aquest vespre el Mèxic – Sud-àfrica, un espectacle global amb xifres de negoci estratosfèriques: 9.500 milions d’euros d’ingressos, que atrau, segons la FIFA, l’atenció d’un 60% de la població que, en un moment o altre, es connectarà al senyal televisiu d’alguns dels 104 partits de la competició. I es veu aquí, a l’Alt Empordà, on cada cap de setmana centenars de nens, nenes i futbolistes no professionals juguen sense l’al·licient dels milions d’euros de la FIFA ni l’atenció de les televisions.
