«Grècia potser no és una potència econòmica, ni ho serà mai, però continua essent un país culturalment molt important on la cultura no va quedar estroncada al segle III aC. En el món actual, el paràmetre que es té per valorar la qualitat d’un país és només l’economia, que pot ser un factor, però no és l’únic ni el més important». Així ho creu l’hel·lenista figuerenc Eusebi Ayensa qui, per aprofundir en aquesta tesi, acaba de publicar Per què Grècia, avui? (Bromera), un llibre que aporta deu sòlids exemples de creadors contemporanis que han aportat en camps com la literatura, la teologia, el pensament polític, les arts o el cinema. El volum, que va rebre el premi d’assaig Mancomunitat de la Ribera Alta 2025 i que l’autor ha dedicat a la memòria de la catedràtica de grec Margalida Capellà Soler, el presentarà aquest setembre a València, Alacant i, més tard, a Girona i Barcelona.
«Grècia potser no és una potència econòmica, ni ho serà mai, però continua essent un país culturalment molt important on la cultura no va quedar estroncada al segle III aC. En el món actual, el paràmetre que es té per valorar la qualitat d’un país és només l’economia, que pot ser un factor, però no és l’únic ni el més important». Així ho creu l’hel·lenista figuerenc Eusebi Ayensa qui, per aprofundir en aquesta tesi, acaba de publicar Per què Grècia, avui? (Bromera), un llibre que aporta deu sòlids exemples de creadors contemporanis que han aportat en camps com la literatura, la teologia, el pensament polític, les arts o el cinema. El volum, que va rebre el premi d’assaig Mancomunitat de la Ribera Alta 2025 i que l’autor ha dedicat a la memòria de la catedràtica de grec Margalida Capellà Soler, el presentarà aquest setembre a València, Alacant i, més tard, a Girona i Barcelona.
«Grècia potser no és una potència econòmica, ni ho serà mai, però continua essent un país culturalment molt important on la cultura no va quedar estroncada al segle III aC. En el món actual, el paràmetre que es té per valorar la qualitat d’un país és només l’economia, que pot ser un factor, però no és l’únic ni el més important». Així ho creu l’hel·lenista figuerenc Eusebi Ayensa qui, per aprofundir en aquesta tesi, acaba de publicar Per què Grècia, avui? (Bromera), un llibre que aporta deu sòlids exemples de creadors contemporanis que han aportat en camps com la literatura, la teologia, el pensament polític, les arts o el cinema. El volum, que va rebre el premi d’assaig Mancomunitat de la Ribera Alta 2025 i que l’autor ha dedicat a la memòria de la catedràtica de grec Margalida Capellà Soler, el presentarà aquest setembre a València, Alacant i, més tard, a Girona i Barcelona.. Després del seu pas per la direcció de l’Institut Cervantes d’Atenes, Eusebi Ayensa va ser traslladat a Frankfurt: «Era l’època en què Grècia acabava de ser intervinguda econòmicament pel Banc Central Europeu i els alemanys tenien una opinió molt dolenta dels grecs, als quals descrivien com uns malgastadors, uns fracassats i uns paràsits que havien deixat d’aportar a Europa, que simplement en vivien i que, tot i que havien estat el bressol d’Europa, ara eren la tomba». Ayensa refusava aquestes afirmacions i, malgrat reconèixer que no havien fet bé les coses, també posava sobre la taula la problemàtica que patien amb la corrupció política.. Per donar solidesa a la seva idea neix aquest llibre que s’obre amb la Guerra de la Independència i la creació d’un «país nou de zero», el primer Estat grec, l’any 1832, que s’emmiralla en la Grècia clàssica. «Grècia viu sota una ocupació estrangera -la turca- i quan aconsegueix la independència, aquella guerra es converteix en un model per a la llibertat dels pobles de Sud-amèrica que lluitaven contra el govern espanyol». En aquell moment, diu, «va ser un focus que va irradiar cultura a tot Europa».. Com a expert en Konstandinos P. Kavafis, de qui ha traduït al català l’obra poètica completa, Eusebi Ayensa li dedica tot un capítol, així com, en els dos següents, profunditza en la seva influència en Edward M. Forster i en l’obra El Quartet d’Alexandria, de Lawrence Durrell, en la literatura anglesa. Ayensa admet que no ha estat «un llibre fàcil d’escriure perquè he hagut d’entrar en terrenys que no coneixia gaire, però he après moltes coses». Així, per exemple, explora arts com el cinema de la mà de Theo Anguelópulos; la pintura naïf de Theófilos Khatzimikhaïl, que va conquerir París; el pensament de Kornílios Kastoriadis, ideòleg del Maig del 68; la teologia de Nikos Kazantzakis; l’escriptor Pandelís Prevelakis, figura de referència de la narrativa grega contemporània, i el poeta Aléxandros Panagulis i el trist pas per la presó.. Molts d’aquests creadors, però, són poc o gens coneguts a la resta d’Europa, fins i tot per molts catedràtics de grec. «Sovint la gent menysprea allò que desconeix», diu Ayensa. Ell mateix en tenia una imatge parcial i va descobrir «una altra Grècia» quan va començar a anar-hi fa molts anys. Va ser aleshores quan es va adonar que «Grècia és un país europeu, una cruïlla entre Orient i Occident amb una història de quatre mil anys» que comença el segon mil·lenni abans de Crist. Ayensa, a més, valora la influència que va arribar a tenir Grècia sense que «mai fos un imperi ni mai tinguessin l’afany de dominar, controlar o sotmetre ningú», fins a Alexandre Magne almenys, a diferència «dels romans, que eren un imperi que va posar fi a tot per la força de les armes».. L’hel·lenista Eusebi Ayensa és conscient que l’herència grega continua tenint molt pes dins la civilització occidental, però afirma que «la Grècia clàssica» en la qual ens emmirallem «és un mite». Segons ell, aquella Grècia que admirem, que pren la forma del «Partenó, Delfos o els grans monuments», és una fal·làcia perquè a l’època clàssica estaven pintats de colors, era una cosa de mal gust. Van ser els grans arqueòlegs alemanys i anglesos, a finals del segle XIX i XX, els que «creen aquesta imatge modèlica, d’ordre i perfecció quan era tot el contrari». És, segons ell, «la imatge dels romàntics alemanys». Malgrat tot, ell no posa en dubte «la importància de la literatura clàssica i de la filosofia», que és inqüestionable, però no deixa de ser un miratge d’uns ulls que ho han mitificat. A més, Ayensa defensa que Grècia no s’acaba amb Alexandre Magne i que després d’ell «han passat vint-i-tres segles» amb molts fets d’interès.. Per posar en evidència la connexió entre passat i present, l’autor va escollir una fotografia de l’arxiu del Museu Benaki d’Atenes on es poden veure restes de la Grècia clàssica amb un guerrer de la Guerra de la Independència en primer terme. «És com si la Grècia moderna dialogués amb la Grècia antiga». L’assaig, a més, inclou una extensa bibliografia que ve a ser un reflex dels estudis fets al llarg dels anys. Per a ell, aquest llibre ve a ser com un deute que tenia amb Grècia, «un país que sempre s’ha portat molt bé amb mi, que ha estat molt generós i al qual jo estic molt agraït». Mai podrà oblidar quan la cúpula directiva de l’Institut Cervantes el va acusar falsament d’haver robat mig miler d’euros «i com el personal» que havia tingut a càrrec seu a Atenes «va enviar una carta a Madrid assegurant que tot allò era mentida, que deixessin de difamar. Ells es van jugar la feina i es van solidaritzar amb mi». Cal recordar també que l’empordanès ha estat l’únic català que ha rebut el Premi Nacional de Traducció d’Obra de Literatura Grega, justament per la traducció que va fer de l’obra poètica completa de Kavafis.. Eusebi Ayensa té pendents molts projectes a Grècia. «Per mi és un país encara per descobrir perquè cada illa és un món», admet. No amaga les problemàtiques que pateixen els grecs, que «s’han hagut d’acostumar a viure amb molt menys tot i que el nivell de vida és molt alt i els sous, la meitat que a Espanya». El sistema se sosté, segons ell, gràcies a la solidaritat entre la gent.. Fotografia del film ‘L’Odissea’ de Nolan. / Empordà
