La declaració conjunta, adoptada en el Dia de la Indústria, estableix tres pilars fonamentals per a 2026: interoperabilitat en la comptabilitat del carboni, creació de mercats per a acer i ciment de baixes emissions i l’impuls a plataformes nacionals de transformació.
La COP31 posa en objectiu la industrialització verda. Foto: Europa Press. Els membres del Climate Club han adoptat aquest dijous una declaració conjunta durant la jornada dedicada a la indústria en la Conferència de les Parts (COP31). El document reafirma el compromís del grup amb una transició cap a una indústria neta que compatibilitzi l’acció climàtica amb la competitivitat, la innovació i el creixement sostenible, respectant al mateix temps les diferents circumstàncies nacionals i trajectòries de desenvolupament de cada economia.. El Climate Club, iniciativa llançada en 2022 sota el paraigua del G7, reuneix actualment a més de 40 economies —entre avançades, emergents i en desenvolupament— que representen aproximadament el 60% de les emissions industrials globals. La declaració d’Antalya estableix el full de ruta del Club per a l’any vinent, demostrant com els països integrants estan traduint el compromís polític en accions concretes i mesurables.. El text reflecteix els tres resultats clau aconseguits en 2026. Directrius tècniques voluntàries sobre la interoperabilitat dels enfocaments de comptabilitat del carboni per a la fixació de preus i altres instruments basats en incentius.. Informe de progrés sobre la creació de mercats per a l’acer i el ciment amb emissions pròximes a zero o de baixes emissions.. Guia sobre plataformes nacionals per a la transformació industrial, amb especial focus en el suport als mercats emergents i les economies en desenvolupament (EMDE).. Interoperabilitat en la comptabilitat del carboni: menys burocràcia, més mercat. Davant la proliferació de mecanismes de fixació de preus del carboni —des d’impostos sobre el carboni fins a sistemes de comerç d’emissions—, les noves Directrius Tècniques del Climate Club ofereixen orientació pràctica per a millorar la transparència i la comparabilitat entre diferents sistemes nacionals i regionals.. L’objectiu principal és reduir les càrregues administratives i les friccions comercials tant per als reguladors com per als participants del mercat. Les directrius aborden desafiaments crítics com:. Harmonització metodològica: establint principis comuns per al càlcul i verificació d’emissions, sense imposar un mètode únic.. Reconeixement mutu: facilitant que els sistemes de diferents jurisdiccions puguin «#traduir» entre si, fins i tot sense convergència total.. Protecció de dades sensibles: garantint la confidencialitat comercial mentre es manté la transparència necessària per als mercats.. El document aclareix un punt crucial: la interoperabilitat no exigeix una convergència total dels sistemes, sinó establir una base comuna que permeti a les empreses multinacionals reduir significativament els costos de compliment normatiu en operar en diferents jurisdiccions. Això és especialment rellevant per a sectors intensius en carboni com l’acer, el ciment, la química o l’alumini, que operen en mercats globals altament competitius.. Acer i ciment: del compromís polític a la implementació real. El primer informe de progrés del Compromís Global del Climate Club —llançat fa un any en la COP30 del Brasil— evidencia que la transició cap a una indústria de baixes emissions ja està en marxa i passant de la fase de declaracions a la d’implementació concreta.. L’informe destaca que la gran majoria de les mesures centrades en l’oferta ja han estat adoptades pels membres, incloent-hi:. Subsidis i finançament públic per a tecnologies de descarbonització industrial.. Mecanismes d’ajust en frontera per a evitar fugides de carboni.. Estàndards d’emissions més exigents per a noves instal·lacions industrials.. Associacions publicoprivades per al desenvolupament de projectes pilot d’hidrogen verd i captura de carboni.. Aquestes mesures ajuden a reduir els riscos d’inversió i acceleren l’enlairament de la producció neta. Així mateix, l’informe subratlla el creixent impuls de les mesures centrades en la demanda —com la contractació pública verda, la certificació i els sistemes d’etiquetatge—, dissenyades específicament per a garantir la creació de mercats sòlids per a aquests materials industrials.. Els sectors de l’acer i el ciment són particularment crítics: junts representen aproximadament el 15% de les emissions globals de CO₂, i la seva descarbonització és essencial per a aconseguir els objectius de l’Acord de París. La demanda global d’acer, per exemple, es preveu que creixi un 30% fins a 2050, la qual cosa fa urgent la transició cap a processos de producció de baixes emissions.. Suport a economies emergents: transformació inclusiva. La guia sobre plataformes nacionals de transformació industrial representa un component clau per a garantir que la descarbonització no deixi a ningú enrere. El document proporciona un marc pràctic perquè els països en desenvolupament puguin dissenyar i implementar estratègies d’industrialització verda adaptades a les seves circumstàncies específiques.. Les plataformes nacionals propostes inclouen. Diàleg multisectorial entre governs, indústria, acadèmia i societat civil.. Identificació de barreres específiques a la descarbonització industrial en cada context nacional.. Disseny de polítiques integrades que combinin regulació, incentius financers i desenvolupament de capacitats.. Mecanismes de finançament adaptats, incloent-hi accés a fons climàtics internacionals i cooperació Sud-Sud.. Aquest enfocament reconeix que les trajectòries de desenvolupament industrial varien significativament entre països, i que les solucions han d’adaptar-se a les capacitats institucionals, recursos naturals i contextos socioeconòmics de cada economia.. Lideratge de la COP31 i visió institucional. El Climate Club ha reconegut el lideratge de la Presidència turca de la COP31 en matèria de descarbonització, materialitzat en el «Pacte d’Antalya per a la Industrialització Verda» i l’Agenda d’Acció del cim. Aquest pacte representa una fita en posar la transformació industrial en el centre de l’acció climàtica global, reconeixent que sense una indústria descarbonitzada no és possible aconseguir la neutralitat climàtica.. El Club es consolida així com un fòrum inclusiu que reuneix economies avançades, emergents i en desenvolupament per a treballar en solucions compartides, superant les tradicionals divisions Nord-Sud en les negociacions climàtiques.. La COP31 demostra que la industrialització verda és, alhora, una solució climàtica i una oportunitat econòmica. «El treball del Climate Club posa de manifest com la cooperació internacional pot convertir una ambició compartida en accions conjuntes i una implementació pràctica», ha declarat Fatma Varank, directora executiva de la COP31 i viceministra de Medi Ambient, Urbanització i Canvi Climàtic de Turquia.. Per part seva, els portaveus del Club han conclòs que, a través d’aquesta cooperació, els països membres estan «creant les condicions necessàries per a la inversió, la innovació i el creixement del mercat que permetran escalar la producció dels materials essencials per a la transició energètica global, generant al mateix temps empro de qualitat i desenvolupament econòmic sostenible».
La declaració conjunta, adoptada en el Dia de la Indústria, estableix tres pilars fonamentals per a 2026: interoperabilitat en la comptabilitat del carboni, creació de mercats per a acer i ciment de baixes emissions i l’impuls a plataformes nacionals de transformació.
