Violència sexual, habitatges incendiats i atacs contra nens: el tribunal dóna la raó a Gàmbia per les operacions militars de 2017
6 de març de 2021, Myanmar, Yangon: Soldats de l’exèrcit de Myanmar caminen al costat de camions militars mentre continuen les protestes a Myanmar contra el cop militar i la detenció de líders civils. Foto: Aung Kyaw Htet/SOPA Images via ZUMA. El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) ha donat la raó a Gàmbia en la demanda que va presentar contra Birmània i ha conclòs aquest dijous que el país asiàtic va cometre genocidi contra la minoria musulmana rohingya. La decisió es refereix a les operacions militars del 2016 i el 2017 a l’estat de Rakhine, en les quals van morir prop de 10.000 persones, segons ha informat Europa Press.. Execucions, violència sexual i habitatges incendiats. El jutge Yuji Iwasawa, que ha anunciat el veredicte, ha assegurat que milers de civils rohingyes van ser “assassinats de manera violenta durant operacions de neteja” el 2017. També ha acusat les tropes de participar en execucions, de recórrer a la violència sexual i d’“haver calat foc a habitatges de poblacions rohingyes” en zones concretes.. En el moment més intens de les operacions, a l’agost del 2017, aquestes forces “van perpetrar actes generalitzats de violència sexual, a més d’actes de violència extrema contra infants, i van atacar els rohingyes –els quals Birmània no considera ciutadans– que fugien en massa cap a Bangladesh”, ha assenyalat el magistrat.. “Intenció genocida”. “És raonable inferir que les forces de Birmània van actuar amb intenció genocida”, ha denunciat Iwasawa. Al seu parer, “el context que va envoltar les operacions de neteja del 2017 va crear un ambient propici per a la violència perpetrada durant aquestes operacions per les forces de seguretat i va constituir la base de la intenció de Birmània de destruir una part d’aquest grup”.. Segons el jutge, les proves indiquen que les forces de seguretat “es van veure involucrades en assassinats indiscriminats”. En aquell moment, el govern birmà estava encapçalat per la Lliga Nacional per a la Democràcia (LND), amb la premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi com a líder “de facto” i Htin Kyaw com a president, en un sistema de poder compartit amb l’exèrcit.. La càrrega de la prova i els atacs de l’ARSA. Iwasawa ha recordat que correspon a Gàmbia “demostrar les presumptes violacions de la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi”. Això implica, ha precisat, “corroborar que la intenció genocida és l’única inferència raonable que pot extreure’s de les proves”.. El tribunal també ha reconegut que els insurgents de l’Exèrcit de Salvació Rohingya d’Arakan (ARSA, per les seves sigles en anglès) van atacar llocs de control militars i civils.
Violència sexual, habitatges incendiats i atacs contra nens: el tribunal dóna la raó a Gàmbia per les operacions militars de 2017
