Les mesures comercials i el finançament per a l’adaptació van fer fracassar l’únic eix formal de negociació agrícola del cim, en un context de creixent pressió sobre els sistemes alimentaris per la crisi climàtica.
L’agricultura i els sistemes alimentaris, en el centre del debat de la COP31. Foto: Freepik. Les negociacions sobre agricultura de la COP31 han acabat sense consens i el futur de l’únic expedient agrícola de la Convenció de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic s’ha remès a les discussions interseccionals de Bonn, segons el butlletí especialitzat Cropped de Carbon Brief publicat aquest dimecres. El fracàs deixa en l’aire la incorporació dels sistemes alimentaris al text final del cim, una de les grans demandes de la societat civil i dels països més vulnerables.. El text acumulava línies vermelles polítiques insalvables, entre elles les mesures comercials i el finançament per a l’adaptació. Organitzacions de la societat civil van assenyalar que la introducció de les qüestions comercials «va descarrilar per complet» la negociació. Teresa Anderson, responsable global de justícia climàtica de ActionAid, va advertir que els països en desenvolupament no acceptaran compromisos sobre agricultura sense garanties clares de finançament addicional, en un context en el qual la sequera i els fenòmens extrems ja estan afectant greument la producció alimentària en regions com la Banya d’Àfrica, Centreamèrica i el sud-est asiàtic.. El bloqueig es reflecteix en l’esborrany de la decisió de cobertura: malgrat aparèixer en les reflexions inicials, els «sistemes alimentaris» no figuren en el text publicat, que sí que inclou les «solucions basades en la naturalesa» i acull el full de ruta contra la desforestació liderada pel Brasil. Els negociadors han optat per mantenir un llenguatge genèric sobre la necessitat de transformar els sistemes agroalimentaris, sense compromisos concrets ni calendaris.. Davant aquest buit, l’acció s’ha desplaçat als anuncis laterals. La FAO va llançar la Turquoise Nexus Initiative, una plataforma per a alinear seguretat alimentària, aigua i acció climàtica, que busca coordinar les polítiques dels països membres en un context de creixent estrès hídric. Etiòpia —amfitriona de la COP32 en 2027— es va incorporar a més a l’Aliança de Campions per a la Transformació dels Sistemes Alimentaris, sumar als vuit països que ja formen part d’aquesta iniciativa llançada en 2023.. Diverses organitzacions van presentar també una iniciativa per a la restauració de torberes, batejada com Peatland Breakthrough, que aspira a mobilitzar almenys 100.000 milions de dòlars i restaurar 30 milions d’hectàrees de torberes degradades per a 2030. Alemanya, Irlanda, el Perú i Uganda s’han sumat a la iniciativa, amb el suport addicional del Canadà. Les torberes, que cobreixen a penes el 3% de la superfície terrestre, emmagatzemen el doble de carboni que tots els boscos del món junts, i la seva degradació allibera grans quantitats de CO₂ a l’atmosfera.. En el front del metà, només set dels 159 països que van recolzar el Compromís Global de 2021 van reafirmar aquest dimecres la meta de retallar un 30% aquestes emissions en 2030. Austràlia, un dels grans productors ramaders del món, es va mantenir al marge de la nova declaració, malgrat que el seu Govern havia mostrat prèviament el seu suport al compromís original.. Per contra, la primera ministra de Barbados, Mia Mottley, va llançar una petició per a reduir les emissions de metà «a gairebé zero», en un to molt més ambiciós que el del consens actual.. El fracàs de les negociacions agrícoles ha estat rebut amb decepció per les organitzacions pageses i indígenes presents en Antalya. Representants de petits productors de Bangladesh, l’Índia i Amèrica Llatina van denunciar que el bloqueig deixa sense respostes a les comunitats més exposades a la crisi climàtica, que ja estan sofrint pèrdues de collites, escassetat d’aigua i augment dels preus dels aliments.
Les mesures comercials i el finançament per a l’adaptació van fer fracassar l’únic eix formal de negociació agrícola del cim, en un context de creixent pressió sobre els sistemes alimentaris per la crisi climàtica.
