L’associació Amics del Teatre Zorrilla de Badalona ha reconegut amb un premi Guineueta l’obra de creació ‘Les morts d’en Manelich’ del dramaturg Maurici Farré (Barcelona, 1961), instal·lat a Figueres des de fa uns anys i amb un dilatat bagatge dins l’escena europea. Els espectadors han escollit aquest muntatge, que ressegueix les llums i ombres d’una de les patums de l’escena catalana, l’actor Enric Borràs (1863-1957), com el millor de la temporada dels tres teatres públics de la ciutat. Tot i que Farré no és amic dels premis ni els reconeixements públics, aquest, admet, li ha fet «certa il·lusió». Ha ajudat el fet que el premi hagi estat del tot inesperat i que, a més, sigui una decisió del públic.
L’associació Amics del Teatre Zorrilla de Badalona ha reconegut amb un premi Guineueta l’obra de creació ‘Les morts d’en Manelich’ del dramaturg Maurici Farré (Barcelona, 1961), instal·lat a Figueres des de fa uns anys i amb un dilatat bagatge dins l’escena europea. Els espectadors han escollit aquest muntatge, que ressegueix les llums i ombres d’una de les patums de l’escena catalana, l’actor Enric Borràs (1863-1957), com el millor de la temporada dels tres teatres públics de la ciutat. Tot i que Farré no és amic dels premis ni els reconeixements públics, aquest, admet, li ha fet «certa il·lusió». Ha ajudat el fet que el premi hagi estat del tot inesperat i que, a més, sigui una decisió del públic.
L’associació Amics del Teatre Zorrilla de Badalona ha reconegut amb un premi Guineueta l’obra de creació ‘Les morts d’en Manelich’ del dramaturg Maurici Farré (Barcelona, 1961), instal·lat a Figueres des de fa uns anys i amb un dilatat bagatge dins l’escena europea. Els espectadors han escollit aquest muntatge, que ressegueix les llums i ombres d’una de les patums de l’escena catalana, l’actor Enric Borràs (1863-1957), com el millor de la temporada dels tres teatres públics de la ciutat. Tot i que Farré no és amic dels premis ni els reconeixements públics, aquest, admet, li ha fet «certa il·lusió». Ha ajudat el fet que el premi hagi estat del tot inesperat i que, a més, sigui una decisió del públic.. Que Maurici Farré hagi escrit, i després dirigit, una obra sobre Enric Borràs no és casual, hi han confluït molts interessos personals. D’entrada, la voluntat de compartir algun projecte amb l’actor Oriol Genís, també badaloní, a qui l’uneix una llarga amistat i que serà qui es ficarà a la pell d’Enric Borràs. Aquest personatge li serveix a Farré per explorar el tema de la traïció que «a Catalunya, a diferència d’altres llocs del món, considerem quasi com una virtut a tots nivells», traïdors que, a més, «aquí encara se’ls continua admirant». Per completar la carambola, cal recordar que Borràs va iniciar la seva trajectòria actoral al Teatre Zorrilla de Badalona.. ‘Les morts d’en Manelich’ situa l’espectador a finals dels anys 40 amb un Enric Borràs gran a punt de rebre un homenatge a la seva ciutat. «Ell s’emprenya molt perquè creu que fer-li un homenatge és senyal que s’acosta el seu final», explica Farré. Aquest és el punt de partida per començar a explicar la seva vida i ho fa assajant tot d’escenes sobre la mort, extretes d’obres de teatre català, espanyol o internacional amb la neboda del seu assistent, personatge imaginari que interpreta Ariadna Chillida, que vol ser actriu. «Borràs deia que representar la mort a l’escenari era de les coses més difícils, perquè tota la resta pots parlar amb gent que hagi viscut l’experiència, però amb la mort ningú pot», diu Farré. Això dota l’obra d’un component «divertit», però, al mateix temps, també fa reflexionar sobre el paper de víctima en el qual sovint es cau.. Els dos actors durant un dels assaigs sota la supervisió de Maurici Farré. / Badalona Comunicació. Un altre tema que aborda el dramaturg és el de la veneració de certs actors, com Enric Borràs o Margarida Xirgu, als quals ningú ha vist mai actuant i dels quals no queda cap registre visual fent-ho o cap entrevista enregistrada a la ràdio. «Que ningú sàpiga qui era Borràs és un gran avantatge perquè, quan te l’inventes, ho fas com vols», matisa. Com molts altres actors, Borràs també va veure com un paper el marcava i esdevenia «el seu alter ego», el de Manelich, a ‘Terra Baixa’. Va ser el mateix Àngel Guimerà qui va escollir-lo per fer estrena i temporada a Barcelona, ciutat on, per cert, té un monument dedicat al Borràs representant aquest personatge.. Maurici Farré recorda que Enric Borràs va treballar amb molts actors i va fer molt teatre en castellà al llarg de la seva trajectòria. Quan després de la insurrecció feixista es van reobrir els teatres barcelonins en règim de socialització per la CNT, agost de 1936, ell va esdevenir director del Teatre Català de la Comèdia (Poliorama). Durant la dictadura també va sobreviure trobant el seu lloc. Aquesta obra, que només s’ha representat un sol cop a Badalona, serveix per fer una revisió del personatge.
